Les protestes continuen a França, però les vagues tenen un impacte limitat

Muntanyes d’escombraries als carrers de París, un trànsit ferroviari «molt afectat», totes les refineries de Total continuen de vaga... Els sindicats francesos no han aconseguit bloquejar l’economia francesa però el funcionament del país veí continua alterat per l’onada de protestes i aturades laborals contra la reforma de les pensions. França va viure aquest dissabte una altra jornada de protestes a tot el país, mentre continuen les vagues il·limitades en la companyia ferroviària SNCF, les refineries de combustible i la recollida d’escombraries, entre altres sectors.

Entre més d’1 milió de persones, segons els sindicats, i 368.000, segons la policia, es van manifestar aquest dissabte en el conjunt del territori gal. Va representar la vuitena jornada de mobilitzacions –en quatre hi va haver al voltant d’1 milió de manifestants, segons les dades més aviat austeres de les forces de seguretat– contra l’augment de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats per rebre la pensió completa). 

«Em temo que anirà fins al final»

«Em temo que anirà fins al final»

Les protestes d’aquest dissabte van ser les menys seguides des de l’inici d’aquest intens pols social entre els sindicats i el Govern d’Emmanuel Macron. Una baixada de la participació que, en part, s’explica pel fet que els opositors al text havien concentrat els seus esforços en la vaga general de dimarts, que va reunir 1,28 milions de manifestants, segons les forces de seguretat. Des que la policia gal·la va començar a donar xifres de manifestants el 1962, mai havia informat d’un nombre tan alt de persones al carrer en una vaga sindical. Ni tan sols el Maig del 68.

Després de la mobilització «històrica» del 7 de març, els sindicats van intentar mantenir la pressió amb les més de 200 protestes d’aquest dissabte, convocades en cap de setmana amb l’objectiu que s’hi afegeixin treballadors del sector privat, en què resulta més difícil fer vaga. Era el cas de la Fanny, de 33 anys, que treballa per a una associació d’economia social i solidària. «He vingut amb la meva mare que té 60 anys i es veurà plenament afectada per la mesura», va explicar a EL PERIÓDICO aquesta parisenca que es manifestava per primera vegada en contra de la reforma, rebutjada pel 68% dels francesos, segons els últims sondejos.

«El Govern fa veure que ens escolta, però em temo que anirà fins al final i aprovarà la reforma sense fer concessions als sindicats», reconeixia la Fanny, des de les primeres files de la manifestació a la capital francesa. Com molts dels manifestants, expressava el seu rebuig a la mesura i en general contra les polítiques econòmiques de dretes de l’Executiu centrista, però es mostrava poc esperançada amb la possibilitat de frenar la impopular mesura. El 78% dels francesos creuen que al final la mesura serà aprovada, segons un sondeig recent de l’institut Elabe.

Malgrat enfrontar-se a la mobilització social més multitudinària de les últimes dècades a França, Macron es manté inflexible. Després que la coalició unitària sindical –composta per tots els sindicats, una cosa molt poc habitual a França– li demanés reunir-se amb ell a l’Elisi, el president va respondre divendres amb una resposta negativa, amb paraules tan educades com taxatives: «Hem de respectar el temps parlamentari».

Muntanyes d’escombraries a París

Muntanyes d’escombraries a ParísActualment, la mesura està sent debatuda al Senat, on es podria votar diumenge a la tarda. La setmana que ve tornarà a l’Assemblea Nacional. Aquí l’Executiu no té la garantia de comptar amb una majoria absoluta de diputats favorables al text, sobretot, a causa de l’alt nombre de dissidents a les files d’Els Republicans (LR, afins al PP). De fet, el Govern no descarta recórrer el polèmic article 49.3 i adoptar la reforma sense una votació parlamentària. Una opció que obriria la porta perquè els diferents grups de l’oposició impulsin una moció de censura, una cosa amb què s’especula en aquests moments a la premsa gal·la.

«Tenim un president que menysprea les aspiracions del seu poble», criticava Laurence Finel, de 52 anys, una investigadora que portava una pancarta en què comparava Macron amb Napoleó. «Tinc molta por de cara a les pròximes eleccions presidencials, que els francesos es revengin amb la seva papereta electoral i això beneficiï la ultradreta de Marine Le Pen», reconeixia Christine Laurin, de 52 anys, una cuidadora de nens que va votar Macron en la primera volta del 2017 i que no solia manifestar-se, però que ara no es perd ni una protesta. 

Desde el martes, el servicio de recogida de basura empezó una huelga ilimitada en París. Así están las calles en estos momentos en la capital francesa #Grève #Retraites pic.twitter.com/Z0TMN1QsOB

— Enric Bonet (@EnricQuart) 11 de marzo de 2023

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El pols per la reforma de les pensions va entrar en la recta final. Davant l’absència de diàleg social, els sindicats han recorregut a vagues il·limitades, tot i que depenen del que decideixin els treballadors a cada empresa o sector i es limiten a alguns sectors. A diferència del que va passar en les mobilitzacions del 2019, contra un altre intent de Macron de reformar el sistema de jubilació francès, el seu impacte no està sent tan important en el transport, sobretot al metro de París, que circula amb certa normalitat. En canvi, s’està fent notar especialment en la recollida d’escombraries a la capital francesa, amb uns carrers que ja n’acumulen més de 5.000 tones. 

«Fa falta organitzar més accions de bloqueig de l’economia», demana Roland Lemyre, de 60 anys, un responsable local del sector de la sanitat de la combativa CGT. «Tot i que la reforma sigui aprovada, continuarem manifestant-nos. Fins que no entri en vigor no abaixarem els braços», advertia.