Rius: armes silencioses a Ucraïna

L’aspecte de la presa del riu Oskil impressiona. Una boirina gruixuda tenyeix de gris un escenari que sembla apocalíptic. El complex hidroelèctric ha sigut rebentat, està partit en dos, les rescloses han caigut dins l’aigua i unes aigües nervioses contornegen a baix el garbuix gegant de formigó i ferros recargolats que solia unir les dues vores. Per aquí, fins al replegament rus de finals de l’estiu passat, van tenir lloc atroços enfrontaments. Ara en algunes zones el punt de contacte amb el riu és menys pròxim però en d’altres l’Oskil encara fa de barrera natural entre les àrees sota control rus i on són les tropes ucraïneses, on els combats continuen sent intensos.

Travessar els rius continua sent, segons diversos experts militars, un repte en les ofensives i contraofensives a Ucraïna per als russos i eñs ucraïnesos, ja que els canals fluvials poden complicar el pas de mecanitzats i cuirassats quan els ponts són destruïts i el cabal d’aigua és abundant. A l’Oskil, la natura ferida n’és testimoni. La presa ha sigut volada durant el replegament rus, els boscos pròxims estan ennegrits pel foc i les ribes estan minades. Un diminut cartell vermell, amb una calavera blanca, ho adverteix. 

El pescador Oleg Borisovitx s'enfila entre la runa, esquiva un cràter sense por de caure a l’aigua, i mou el cap des d’un dels punts més alts del que queda de la presa. Quan encara existia la Unió Soviètica era geòleg i coneix cada racó d'aquestes aigües, on viuen lluços de riu, carpes i besucs. «Abans de la guerra, vaig pescar aquí un peix de 50 quilograms», diu amb orgull, al saludar un altre dels pescadors que, enfundat en un impermeable groc, continua anant al lloc. Avui, en realitat, la pesca tampoc ha anat malament.

Frenar els russos

Des que la presa ja no funciona, el nivell de l’aigua ha pujat, hi ha peixos on no n’hi havia i el botí gairebé mai no decep els que, en temps d'estretor, prefereixen viure del que entrega el riu que de llaunes. Però a Borisovitx això també el preocupa. «He vist aquests rius des de petit; és trist veure com els homes els hem maltractat. Primer la crisi climàtica i ara aquesta guerra ho estan pertorbant tot», es lamenta. «Aquesta presa va ser construïda perquè el riu Oskil, que neix a Rússia, forma part d’un sistema que, juntament amb el Donets, s’utilitzava per proveir algunes ciutats i empreses de Donetsk», explica. «Però en termes militars, aquest riu ha sigut, i és, una barrera per als dos bàndols», raona.

A uns 15 quilòmetres de distància, Maksim Strelmilov, oficial de l'administració regional de la pròxima Izium, recuperada per Ucraïna en les mateixes setmanes, també explica com el riu que travessa la ciutat, el Donets, va frenar l’avanç de les tropes russes durant els primers mesos de la invasió. «No el van poder travessar ràpidament i així assetjar els batallons ucraïnesos al Donbass», assegura aquest funcionari, dret davant un pont de pontons col·locat per Ucraïna durant la seva contraofensiva i ara abandonat i enfonsat a les gèlides i gelades aigües del riu. 

«El Donets divideix el nord i el sud de la ciutat d’Izium. Els russos van aconseguir capturar la part nord el 7 de març, però van trigar més d'un mes a travessar el Donets. La natura ens va ajudar», continua Strelmilov. «Aquest és un dels rius més grans d’Ucraïna. Té un canal molt ample, i en alguns llocs la profunditat arriba fins als 5 metres. El lloc on ara estem solia ser una platja de la ciutat, on descansaven nens, turistes i veïns. En aquest lloc la profunditat és d’1,5 metres», explica.

El Bug Meridional i el Dniéper

Segons Strelmilov, les tropes russes van poder finalment ocupar tota la ciutat només després que alguns col·laboradors (ciutadans ucraïnesos que ajuden les forces russes) el mostressin un «altre punt» per on creuar. «D’aquesta manera, l’1 d’abril van poder ocupar la ciutat», diu. Tot i així, el temps perdut «va impedir el setge dels soldats que eren a les regions de Donetsk i Lugansk, que llavors eren les unitats més ben preparades. I quan van prendre Izium l’Exèrcit ucraïnès ja havia construït una línia de defensa en direcció a Sloviansk», afegeix. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

El Donets i l’Oskil no són els únics rius considerats estratègics en la guerra d’Ucraïna, per la dificultat que hi ha de travessar-los amb seguretat, és a dir, sense que l’enemic se n’assabenti. Un altre exemple és el de Bug Meridional, que es va témer que les tropes russes travessessin per ocupar Odessa. Però un cas encara més famós és el de riu Dniéper, que ara fa de frontera per uns 300 quilòmetres entre els russos i els ucraïnesos als voltants de Kherson, una ciutat també recuperada en els últims mesos. 

Aquí, segons un informe públic del febrer del Ministeri de Defensa del Regne Unit, han continuat les escaramusses i també les incursions a l’estesa xarxa d’illes i vies fluvials del delta del Dniéper, des que Rússia es va retirar de la riba occidental d’aquest riu el novembre del 2022. En concret, «les forces russes gairebé segurament han utilitzat petites balses per mirar de mantenir la seva presència a les illes clau; Ucraïna ha desplegat artilleria de llarg abast amb èxit diverses vegades per neutralitzar l'activitat de les posicions russes». Activitats que, com la dels russos, es creu que es mantindran per «controlar l'accés a aquest riu d’importància estratègica» i per desanimar els intents de noves incursions per part de l’enemic.