Els EUA, el Regne Unit i Austràlia formalitzen el seu pacte de seguretat per contenir la Xina

Està previst que els líders dels Estats Units, el Regne Unit i Austràlia formalitzin aquest dilluns un acord per proporcionar a Canberra submarins de propulsió nuclear, una arma d’atac amb què pretenen contrarestar la creixent presència de l’Armada xinesa a la regió de l’Indo-Pacífic. Segons els detalls avançats per diversos mitjans en els últims dies, Austràlia comprarà als EUA cinc submarins nuclears de la classe Virginia, que rebrà a partir de la dècada del 2030, un primer pas a què seguirà la producció de nous submergibles de disseny britànic i tecnologia nord-americana. L’anunci servirà per donar presència a l’acord de defensa anunciat fa dos anys pels tres països, conegut com a AUKUS, una entesa que ha despertat la lògica preocupació a Pequín. 

La provisió de submarins a Austràlia s’anunciarà al final de la reunió que el president dels Estats Units, Joe Biden, celebrarà juntament amb el primer ministre britànic, Rishi Sunak, i el seu homònim australià, Anthony Albanese, a bord del cuirassat USS Missouri, atracat al port de San Diego. Serà un acte ple de simbolisme, i és que va ser a la coberta de l’USS Missouri on l’Imperi japonès va firmar la seva capitulació a la darreria de la Segona Guerra Mundial. Ara no és el Japó la potència que preocupa els països de l’anomenada ‘angloesfera’, sinó la Xina, que acusen d’actuar amb una creixent agressivitat al seu pati del darrere, tant el mar de la Xina com les aigües de Taiwan, un espai que Washington considera vital per mantenir la seva minvant hegemonia a la regió. 

«La força de míssils xinesa és una realitat i segons la meva opinió és la veritable raó que ha impulsat aquesta decisió perquè els barcos de superfície són avui molt vulnerables», va dir aquest cap de setmana el congressista nord-americà, Joe Courtney. «Ho hem vist a Ucraïna, on dos míssils de curt abast es van carregar al vaixell insígnia de l’Armada russa», va afegir. Els submarins de propulsió nuclear poden navegar sota l’aigua sense necessitat de sortir a la superfície durant períodes més llargs que els convencionals. També aguanten més temps sense proveir-se. A més de l’acord sobre els submarins, l’entesa contempla també una cooperació més gran en matèria de guerra cibernètica, míssils, computació quàntica i intel·ligència artificial. 

Controvèrsia amb França

L’acord de seguretat entre els tres països va néixer acompanyat de polèmica a finals del 2021, quan el llavors primer ministre d’Austràlia, el conservador Scott Morrison, va trencar l’acord que el seu país tenia firmat amb una empresa francesa per adquirir una dotzena de submarins propulsats amb dièsel. La insolència va enfurismar tant l’Elisi que el govern gal va arribar a retirar temporalment els seus ambaixadors de Canberra i Washington. L’estiu passat Austràlia va arribar a un acord amb l’empresa francesa Naval Group per pagar-li 555 milions a tall de compensació per la ruptura del contracte.

Molt més haurà d’invertir ara el país oceànic per tirar endavant la seva provisió de submarins contemplada en l’acord de seguretat entre els tres països, definit pel seu primer ministre com «una nova era per a la política de Defensa australiana». El programa de submarins està previst que li costi a Canberra uns 124.000 milions de dòlars, segons ha avançat el diari ‘The Australian’. El seu Govern espera que serveixi per crear 20.000 llocs de treball durant les tres pròximes dècades. 

Militarització del Pacífic

Notícies relacionades

Les claus de l’AUKUS, la nova aliança dels EUA, Austràlia i el Regne Unit contra la Xina

La «punyalada per l’esquena» a França

Del que no hi ha dubte és que el programa de submarins contribuirà a militaritzar una mica més el Pacífic, tot i que tant Washington, Londres i Canberra afirmen que l’acord no pretén res més que reforçar la dissuasió davant la Xina. Abans d’arribar a San Diego, Sunak va anunciar que el seu Govern augmentarà en 5.600 milions d’euros el pressupost britànic de Defensa, que espera que el 2025 representi el 2,5% del PIB britànic. 

Els plans d’AUKUS preocupen la Xina, que la setmana passada va tornar a reiterar la seva oposició a l’acord de Defensa entre els tres països, al considerar que «exacerba el risc de proliferació nuclear» a la regió de l’Indo-Pacífic. El portaveu del ministeri d’Exteriors xinès, Mao Ning, va afirmar que l’entesa servirà per propulsar la cursa armamentística i va apressar les parts a reconsiderar els seus plans. «Instem els EUA, el Regne Unit i Austràlia a abandonar la seva mentalitat de la Guerra Freda i a respectar de bona fe les seves obligacions internacionals, així com a cooperar en iniciatives que contribueixin a la pau i l’estabilitat a la regió», afirmo Ning en una conferència de premsa.