Drama migratori

Adolescents migrants a Amèrica Central: un kit de viatge amb la píndola de l’endemà

L’oenagé Plan International entrevista més de 260 joves d’entre 15 i 19 anys sobre la seva experiència migratòria cap als Estats Units

Adolescents migrants a Amèrica Central: un kit de viatge amb la píndola de l’endemà

PLAN INTERNACIONAL

3
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

El triangle nord d’Amèrica Central –Hondures, Guatemala, el Salvador i Mèxic– és una de les zones més violentes del món també per als que decideixen emigrar amb la mirada posada als Estats Units. Si la persona migrant és dona i adolescent, les vulnerabilitats, i els perills, es multipliquen. Quan decideixen partir, moltes vegades deixant escenaris de violència i extrema pobresa, a la seva petita bossa de viatge ja posen la píndola de l’endemà, sabedores que estan exposades a ser violades pel camí. També utilitzen altres mètodes de protecció com anar disfressades d’home i sempre brutes, com a fórmules per repel·lir les agressions. Així ho explica la treballadora humanitària Janaina Hirato, especialista de gènere en emergències de l’oenagé Plan International. L’organització ha presentat les conclusions d’un estudi fet amb dones joves centreamericanes en el qual detallen per què emigren i com ha sigut el seu trànsit.

En les opinions de més de 260 adolescents d’entre 15 i 19 anys en situació de mobilitat entrevistades per a l’informe, hi ha molts denominadors comuns. La violència sexual i de gènere al lloc d’origen motiven la decisió d’emigrar en molts casos. La falta d’ocupació i la dificultat per accedir a l’educació completen les motivacions. Després de la dura decisió d’emigrar, el camí es pot convertir en un altre calvari, tal com es desprèn dels seus testimonis.

La brutícia, com a protecció

Com el d’una adolescent de 15 anys, que demana anonimat, d’origen veneçolà entrevistada per l’oenagé Plan International a Mèxic: «Per a les dones, passar la selva és el més perillós; la meva mare em va vestir d’home, amb roba molt gran, folgada, una gorra per amagar-me els cabells, i sempre anava bruta perquè no m’intentessin violar. Però hi continua havent violacions».

I el de la Francisca, veneçolana de 17 anys refugiada en un alberg de Mèxic, que explica que part del trajecte va ser travessar la perillosa selva del Darién, entre Colòmbia i Panamà, la qual han creuat més de 250.000 migrants l’últim any: «Per arribar fins a Mèxic, vam haver de creuar el Darién durant cinc dies i a la selva vaig caure amb el meu fill. Llavors un amic se’l va endur i no el vaig veure durant sis dies. No sabia si estava viu o mort». La Francisca relata que van ser assaltats per delinqüents armats i van perdre gran part dels diners i les pertinences que duien.

«El Darién sí que és l’infern, són més de cinc dies caminant a la selva, amb el llot fins a l’esquena, amb bitxos que no paren de picar, sense menjar i amb molta por», diu una compatriota de 15 anys de la Francisca al rememorar el pas per la zona selvàtica, per afegir: «Hi ha vegades que, expliquen, violen tots els que van, siguin homes o dones, però a nosaltres no ens va passar».

Notícies relacionades

Una altra adolescent de 15 anys, que es fa dir Carmen, que no és el seu nom real, per intentar protegir-se, també descriu una travessia amarga en què va haver de deixar pel camí els seus llibres i part de les seves pertinences més valuoses.

L’informe destaca que 7,9 milions dels migrants a Amèrica Llatina i el Carib són menors de 18 anys i precisa que les nenes i adolescents representen el 20% del total de les dones d’aquests països que emigren. «Les violències que viuen als seus països d’origen s’incrementen i es transformen durant la migració, moment en què s’exposen a riscos molt més grans com el tràfic de persones, el segrest i l’extorsió», adverteix un expert de l’entitat. La directora regional de Plan International per a les Amèriques i el Carib, Débora Cóbar, ha posat èmfasi que, segons l’informe, les adolescents centreamericanes pateixen discriminació i greus situacions de violència en la seva vida quotidiana que es repeteixen en el trànsit migratori. Ho ratifica el testimoni de la Miriam, hondurenya en trànsit als EUA.