Polònia obre la via a subministrar a Ucraïna caces militars

Polònia obre el meló. Avançant els terminis previstos, el president del país, Andrzej Duda, ha anunciat aquest dijous l’imminent enviament de quatre avions militars a Ucraïna de fabricació soviètica, en concret del model Mig-29, tot i que ha donat a entendre alhora que la xifra d’aparells augmentarà en un futur pròxim. Flanquejat pel president de la República Txeca, Petr Pavel, també ha informat que el seu país no perdrà capacitat de defensar-se de qualsevol agressió ja que aquests aparells seran substituïts a finals d’any per d’altres de fabricació sud-coreana i nord-americana.

Tal com va puntualitzar el cap de l’Estat polonès, els caces van ser adquirits a l’extinta Alemanya Oriental a finals dels anys 90 i estan a prop de culminar la seva vida operativa. «Continuen sent actius en la defensa del nostre país, encara en tenim una dotzena», ha especificat el mandatari. Es desconeix quants avions polonesos rebrà Ucraïna, tot i que el seu nombre serà inferior al que es va considerar en l’inici del conflicte –una trentena– mitjançant una donació nord-americana. En principi, els avions havien de començar a ser enviats a Ucraïna transcorregudes entre quatre i sis setmanes, tot i que finalment el president ha escurçat els terminis.

Decisió inèdita

Els responsables governamentals polonesos s’han afanyat a emfatitzar que la decisió, inèdita des de l’inici del conflicte, no constituïa cap amenaça per a la seguretat del país, sinó tot el contrari. «La nostra seguretat no se’n ressentirà, la nostra seguretat es beneficiarà d’això, perquè a més mantindrem el front rus lluny de les nostres fronteres en tot moment», ha justificat Piotr Muller, portaveu de l’Executiu. Tot i que la decisió trigarà diverses setmanes a materialitzar-se, fonts governamentals han destacat que els aparells ja estan a punt per a la seva entrega.

Polònia, un dels estats més afectats per la guerra d’Ucraïna, s’ha col·locat a l’avantguarda en les entregues d’armament occidental a l’Exèrcit ucraïnès, i molts observadors han arribat a assegurar que, en realitat, és el país que marca el pas als altres. De fet, ha complert ja el trasllat de 14 tancs Leopard promesos a Kíiv, gairebé la meitat de la trentena que rebrà el país envaït des de països com el Canadà, Noruega i Espanya. «Polònia és la següent en la fila», ha recordat Muller, amb referència a la seva proximitat geogràfica amb Rússia, en un to crític amb els països reticents a enviar armes al país eslau. Malgrat l’avanç de la decisió, de moment hi ha pocs països disposats a seguir l’exemple de Varsòvia, amb l’excepció d’Eslovàquia, també posseïdora d’una important flota d’avions de combat de fabricació soviètica.

Notícies relacionades

Rússia prepara una «destructiva» onada de ciberatacs contra Ucraïna, adverteix Microsoft

Sondeig: el 60% dels espanyols recolzen l’enviament d’armes a Ucraïna i un terç el rebutgen

Els enviaments d’armes han constituït un desafiament per a la cohesió i la unitat del bloc de països aliats des de l’inici del conflicte. Poc abans de l’arrencada de les hostilitats, països com Alemanya, amb importants interessos econòmics i polítics a Rússia, s’oposaven taxativament a distribuir armament ofensiu al país eslau, malgrat les mostres d’indignació que arribaven des de Kíiv. Berlín va modificar ràpid la seva posició al comprovar la resistència que estaven presentant les forces armades d’Ucraïna davant Rússia, un enemic sobre el paper molt superior en capacitats i homes. Amb el sí de Berlín van arribar els d’altres capitals europees, com Madrid.

A mesura que el conflicte es cronificava, el Govern de Volodímir Zelenski ha anat presentant noves demandes d’armament més sofisticat, més enllà dels míssils antitancs. Els EUA van decidir subministrar a Ucraïna les bateries artilleres HIMARS, una arma de gran precisió capaç d’impactar en un blanc a desenes de quilòmetres amb un marge d’error d’escassos metres. Aquests sistemes van ser decisius, i van assetjar sense remissió les tropes russes a la rereguarda i en van destruir els dipòsits de municions, cosa que a la fi es va traduir militarment en les retirades als fronts d’Izium, al nord-est, i Kherson, al sud