Guerra a l’est d’Europa
Els caces MiG-29 polonesos o la següent línia vermella alemanya
Varsòvia només podrà entregar els avions després del consentiment de Berlín

L’anunci de Polònia i Eslovàquia d’entregar caces MiG29 a Ucraïna és un salt qualitatiu per a Kíiv, que fins ara no havia aconseguit que s’escoltessin les seves demandes d’avions de combat occidentals. Que Polònia està determinada a fer aquest pas va quedar clar ja el març del 2022, unes setmanes després de l’inici de la invasió russa. Varsòvia va proposar llavors transferir els seus avions de combat, de fabricació soviètica, a la base nord-americana de Ramstein, a Alemanya, per posar-los des d’allà a disposició d’Ucraïna. Washington va tancar la qüestió amb un ‘no’, que va transmetre per telèfon el seu secretari d’Estat, Lloyd Austin, al seu col·lega polonès, Mariusz Blaszczak.
Berlín va respirar alleujat. La idea que partissin des del seu territori avions de combat de l’OTAN en suport d’Ucraïna feia témer una escalada. És a dir, l’entrada de l’Aliança Atlàntica com a part activa de la guerra, una cosa que descarten tant el president nord-americà, Joe Biden, com el canceller alemany, Olaf Scholz.
La trucada d’Austin a Blaszczak va ser el 9 de març del 2022. Un any i uns quants dies després, el president polonès, Andrzej Duda, va anunciar aquest dijous l’enviament «en uns quants dies» de quatre dels seus MiG29. Eslovàquia es va sumar aquest divendres a aquesta iniciativa amb 13 aparells més. Per a Varsòvia, seria la primera fase d’una acció conjunta entre diversos aliats, sense concretar. El Kremlin hi va respondre ja acusant l’OTAN d’involucrar-se encara més en la guerra.
Aparells de l’extinta RDA
Berlín podria haver-se’n inhibit. Però el mateix Duda el va implicar en l’operació, a l’afirmar que els quatre MiG29 que enviarà a Kíiv són part de la dotzena d’aparells traspassats al seu país a principis dels 90 i procedents de l’extinta República Democràtica Alemanya (RDA). És a dir, l’Alemanya comunista que va quedar dissolta i incorporada a la República Federal d’Alemanya (RFA) pel Tractat d’Unitat de 1990.
Teòricament, i en virtut de l’anomenada clàusula de la destinació final, Polònia només podria entregar aquests avions de combat a Ucraïna amb l’autorització alemanya. Més o menys la situació que es va donar amb els Leopard, els carros de combat de fabricació i llicència germànica, que cap aliat va poder transferir a Ucraïna fins que Alemanya, després de setmanes de tensions, hi va donar llum verda.
El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, va dir que desconeixia la procedència dels avions compromesos per Varsòvia. El portaveu de Scholz, Steffen Hebestreit, va insistir després que per a Alemanya tota qüestió relacionada amb el suport a Kíiv es decideix «en consens» amb els aliats occidentals. Va ratificar així mateix que no consta cap petició per part polonesa sobre els MiG-19.
La situació ara no és la de fa un any. Alemanya, els Estats Units i els restants aliats occidentals han traspassat ja algunes línies vermelles. Cada una va deixar en l’aire la pregunta de quina serà la següent. En l’enviament de dos batallons de Leopard hi participen Alemanya, Polònia, Espanya, Portugal, Noruega i el Canadà, entre altres aliats. Tots aquests països han brindat al seu territori la instrucció militar precisa a milers de soldats ucraïnesos.
De fabricació soviètica
Notícies relacionadesLa norma que cap soldat d’un país de l’OTAN entrarà activament en aquesta guerra es compleix. Com també passarà amb els MiG-29, que els pilots de guerra ucraïnesos saben com utilitzar. Els caces de fabricació soviètica van ser dissenyats en la guerra freda com a resposta als MdDonnell Douglas F-15, F-16 Falcon i F/A-18. Es van exportar a països satèl·lit –alguns d’aquests, actuals membres de l’OTAN– i continuen en actiu en les forces aèries russes.
Polònia va acordar el juliol de l’any passat la compra de 48 avions FA-50 a Corea del Sud –a més de 180 tancs K2– i està pendent de rebre F-15 nord-americanes. El traspàs dels MiG a Kíiv encaixa en la renovació del seu Exèrcit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- FUTBOL Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada
- Judici crucial Els Estats Units demanen la desintegració de Google per acabar amb el monopoli
- MACROECONOMIA L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»
- Per 907.500 euros El Ministeri de Transports licita l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris al Port de Tarragona
- Obituari Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat