Ordre d’arrest internacional: una mesura històrica i sense precedents contra Putin

Raquel Regueiro Dubra, professora de Dret Internacional Públic a la Universitat Complutense de Madrid, explica, en un missatge dirigit a EL PERIÓDICO, que amb l’ordre d’arrest, la CPI aplica, «per primera vegada en la seva història», la doctrina que «nega immunitat de jurisdicció als caps d’Estat o de govern d’Estats que no són part de l’Estatut de Roma», i ho fa, no impel·lida pel Consell de Seguretat, sinó a petició de «43 estats parts de l’estatut, que van remetre el cas al tribunal». A més, per primera vegada, és emesa «una ordre d’arrest contra un cap d’Estat o de Govern d’un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat», cosa que suscita en aquesta acadèmica la curiositat de veure l’impacte polític d’aquesta, «quina serà la reacció dels altres quatre països, en particular els EUA i la Xina, que tampoc són part de l’estatut». França i el Regne Unit, per contra, «són membres fundadors de la CPI».

Limitacions de la CPI

Notícies relacionades

El Tribunal Penal Internacional emet una ordre d’arrest contra Putin per presumptes crims de guerra

De fugir de la guerra a treballar en cuines amb estrelles Michelin: l’any d’Evelina Melnikova

Regueiro Dubra reconeix que la CPI «manca de de forces de l’ordre pròpies», amb la qual cosa «depèn de l’actuació dels Estats per a l’execució de l’ordre». Sobre el paper, «tots els estats membre de la CPI tenen l’obligació d’arrestar Putin i extradir-lo», continua. No obstant, el succeït «amb l’ordre d’arrest contra l’expresident de president del Sudan Omar al-Bashir mostra les dificultats d’executar-la», en particular en els estats del denominat «Sud global, que tendeixen a rebutjar la idea que no existeix immunitat de jurisdicció per a caps d’Estat i de Govern que no són part de l’Estatut de Roma». En resum, recapitula la professora Regueiro: «Putin està fora de perill a Rússia, en qualsevol Estat que no hagi ratificat l’Estatut de Roma», així com en estats que compleixen «de forma estricta el principi d’immunitat de l’Estat».

Els delictes, això sí, no són gens menyspreables d’acord amb el dret internacional, i si algun dia el president Putin o si no Maria Lvova-Belova, la comissària russa per als Drets de la Infància, també inclosa en l’ordre de detenció, s’asseuen al banc dels acusats, podrien ser condemnats a llargues penes de presó. Es tracta d’actes «constitutius de crims de guerra, i passibles de penes privatives de llibertat d’un nombre determinat d’anys, amb un màxim de 30 anys,» informa la professora de la universitat madrilenya. «En casos d’extrema gravetat», l’acusat pot ser condemnat fins i tot a «reclusió a perpetuïtat», prossegueix. En l’aspecte econòmic del delicte, «el tribunal podrà imposar una multa i ordenar el decomís del producte, dels béns i dels havers que procedeixen, directament o indirectament, del crim», conclou Regueiro Dubra.