La incerta recerca del dron americà abatut per un caça rus

«És molta aigua, però hi ha precedents de rescats i d’operacions a aquesta profunditat per part d’aparells russos que van ser dissenyats amb la necessitat d’ensinistrar-se per donar suport a submarins i naus espacials enfonsades», comença a explicar una de les fonts de l’Armada espanyola consultades per aquest diari sobre la possibilitat d’aquesta recuperació. Ha sigut preguntada per la possibilitat i no per la certesa, perquè no hi ha confirmació oficial, ni en fonts militars obertes, que Rússia hagi emprès la recerca de les restes del dron, com es va especulant a diversos mitjans internacionals des d’una mica abans d’aquest cap de setmana.

Entre aquests mitjans, el britànic The Guardian ha recollit les paraules del secretari del Consell de Seguretat de la Federació Russa, Nikolai Patruixev, que dijous passat assegurava que la seva Marina de guerra «se n’encarregarà», en al·lusió a la missió de rescat. Per a John Kirby, el portaveu en matèria de seguretat nacional dels Estats Units, que quedi alguna cosa recuperable és «molt poc probable», segons va dir també dijous. El dron s'hauria fet miques al xocar contra la superfície del mar.

Massa sal

El temps, en qualsevol cas, tampoc juga a favor de la recerca. El més valuós que es podria buscar, informació militar, està en «components electrònics que es porten malament amb l’aigua salada», explica un expert oficial bussejador de l’Armada. El cop, la sal i la pressió del llit marí poden haver destruït el que mouria un país enemic dels Estats Units a emprendre la tasca: dos elements clau, el pla de vol de l’aparell abatut i el que quedi del que va gravar en la seva tasca de vigilància.

El dron és un MQ-9 Reaper, l’avió observador no tripulat més gran i amb més autonomia dels que té declarats la força aèria nord-americana. La seva mecànica no té cap misteri, molt probablement, per als enginyers russos. Però sí el seu sistema de comunicacions, el seu software d’orientació i, sobretot, la trajectòria que se li va ordenar aquell matí. En aquest cas «tan valuós pot resultar saber què va veure el dron com què volia veure», indica la primera de les fonts preguntades.

La informació que envolta a la suposada operació és poc precisa. En els dos primers dies després de l’incident, diversos mitjans anglosaxons van apostar sense confirmació en ferm del Pentàgon que l’aparell s’havia precipitat al mar a uns 114 quilòmetres de la costa sud-oest de Crimea, en aigües internacionals. L’US Air Force va assenyalar més endavant que, si bé aquest va poder ser el punt d’intercepció pel caça rus Su-27, el dron MQ-9 va ser colpejat i finalment abatut més al sud.

El lloc sobre el qual se’l podria buscar és un punt molt allunyat de terra ferma, a l’encreuament entre la vertical de Novi Biljari (Ucraïna) amb l’horitzontal de Balgarevo, a la costa ja de Bulgària. Es tracta d’un lloc molt poc freqüentat pel trànsit comercial en aquests temps de guerra, per sobre de la principal autopista del mar Negre, que és la línia recta entre Novorossisk i Istanbul.

Qüestió de drets

Qüestió de dretsEl principal mapa obert i continu de localització de barcos, Vesselfinder, no assenyalava aquest dissabte cap embarcació coneguda navegant als voltants del suposat lloc on va caure. Però Vesselfinder indica la posició dels barcos amb AIS, el sistema internacional de senyalització Automatic Identification Sistem, que no porten precisament connectat les embarcacions implicades en les operacions d’una guerra.

Un, el Kommuna, és la principal eina russa en aquestes aigües per a una missió d’aquest tipus. Aquest barco de rescat de submarins, el més vell sistema naval actualment en actiu al món –farà 111 anys–, ja va participar en tasques de recuperació de restes quan Rússia va perdre el destructor ‘Moscou’, l’abril de l’any passat.

Cap de les autoritats nord-americanes que han parlat de l’incident han dit que els Estats Units hagin de renunciar a la propietat del Reaper destruït. Les seves restes estan en aigües internacionals, i li correspon el dret de recuperar-les. Però no hi ha barcos de l’US Navy al mar Negre. La convenció de Montreux dona des de 1936 la clau d’aquest mar a Turquia, el país que domina els estrets del Bòsfor i els Dardanels, i nega el pas a vaixells de guerra de països que no siguin riberencs d’aquest mar.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Si bé és molt poc probable que un barco nord-americà acudeixi a recuperar les restes, «els Estats Units tenen molts amics a la zona», va indicar dimecres passat el general en cap de l’Estat Major Conjunt nord-americà, Mark Milley. Un d’aquests, aliat a més de l’OTAN, ha rebut un important suport militar a principis d’any. El Pentàgon va autoritzar l’última setmana de gener la venda a Romania del sistema NSM CD de bateries mòbils costaneres de míssils, que fabrica la firma nord-americana Raytheon amb la noruega Kongsberg, una de les més àgils, avançades i potents armes antivaixell actualment operatives.

Els Estats Units no naveguen però sí que influeixen en les aigües avui més perilloses d’Europa. El dron es va poder enlairar d’un portaavions del desplegament naval que l’OTAN té, amb missions de vigilància i dissuasió, a la Mediterrània oriental. Els Estats Units operen diàriament des de fa un any drons d’observació sobre el mar Negre. La convenció no nega –ni podria negar– el pas a les aeronaus. Els drons americans –i també el radar espanyol que el Regiment Tigru de l’Exèrcit de l’Aire té en funcionament a la costa romanesa, a prop de Constança– són ulls de l’OTAN sobre tota la dimensió naval de la guerra d’Ucraïna i, com apunten les dues fonts consultades, continuen volant sobre aquestes aigües des de l’endemà de l’incident.