¿Per què la reforma de les pensions a França és tan polèmica?

L’Executiu centrista pretén elevar l’edat legal per jubilar-se dels 62 als 64 anys. Aquesta mesura anirà acompanyada per una acceleració de l’allargament del període de cotització per rebre una pensió completa, que passarà de 42 a 43 anys. Segons la legislació actual, el període de cotització ha d’establir-se en 43 anys a partir del 2035, però el Govern de Macron vol avançar aquest calendari i exigir 43 anys cotitzats a partir del 2027. Totes aquelles persones que no hagin cotitzat tot aquest temps veuran la seva pensió reduïda. Si no volen patir aquesta reducció, hauran de treballar fins als 67 anys.

La reforma serà presentada dilluns que ve en el Consell de Ministres. Està previst que comenci a debatre’s al febrer a l’Assemblea Nacional. L’Executiu macronista confia a aconseguir aprovar-la a la Cambra baixa, on no compta amb la majoria absoluta, gràcies al suport d’Els Republicans (afins al PP a França). Si l’oposició sindical o política no aconsegueixen frenar-la, la mesura hauria d’entrar en vigor a l’estiu. A partir de llavors, l’edat mínima de jubilació es retardarà tres mesos cada any. Fins a arribar als 64 anys el 2030.

La reforma no només allargarà l’edat de jubilació i el període de jubilació, sinó que també incorpora algunes mesures de tall social, tot i que de menor importància. El text augmentarà en 100 euros i establirà en 1.200 euros les pensions de jubilació mínimes per a tots aquells jubilats amb una carrera completa, és a dir, amb 42 o 43 anys jubilats. «El fet d’establir una pensió mínima equivalent al 85% del salari mínim [1.200 euros actualment] és una cosa que hi ha en la legislació a França des del 2003, però que cap govern va aplicar des d’aleshores», explica a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA l’economista Thomas Porcher, membre del col·lectiu keynesià de Les Économistes Atterrés. Segons aquest professor en la Paris Business School, la pensió mínima de 1.200 euros representa «una millora de la qual es beneficiaran molt poques persones», ja que la majoria de jubilats pobres, dones molts d’ells, «es caracteritzen per no disposar d’una carrera completa». «A les noves generacions els resultarà cada vegada més difícil arribar a cotitzar 43 anys, a causa dels estudis universitaris o la precarització del mercat laboral. I això no ho té en compte la reforma», adverteix.

Entre el 75% i el 55% dels francesos s’oposen a retardar l’edat legal de jubilació fins als 64 anys, segons els diferents sondejos publicats en les últimes setmanes. Sectors diversos s’oposen a la reforma, des dels votants d’esquerres fins als de la ultradreta, però també una part de l’electorat de la dreta republicana i del president Macron. El suport a la mesura, segons els estudis d’opinió, només és majoritari entre les categories acomodades i els pensionistes actuals, que no es veuran afectats.

El Govern està perdent la batalla de l’opinió pública i els seus arguments per defensar la mesura no han calat. «L’equilibri [del sistema de pensions] està amenaçat i és un fet incontestable. El seu dèficit serà de 13.700 milions a partir del 2030», va advertir el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, durant la presentació del text. Aquesta xifra «representa tot just un dèficit del 3% de la despesa total en pensions. No podem dir que el sistema està en perill amb un dèficit del 3% i tenint en compte, a més, que actualment és excedentari», respon Porcher.

Els sindicats confien a traduir aquesta oposició majoritària en els sondejos en mobilitzacions multitudinàries. Comptaran per a això amb un front sindical unitari, una cosa que no passava a França des del 2010, quan hi va haver protestes massives contra una reforma del llavors president Nicolas Sarkozy que va allargar l’edat mínima de jubilació dels 60 als 62 anys. «La unitat sindical sol afavorir que els treballadors es mostrin menys reticents per mobilitzar-se», destaca el politòleg Jean-Marie Pernot, especialista de les organitzacions sindicals i autor del llibre Le syndicalisme d’après.

El secretari general de la CGT, Philippe Martinez, va dir que esperen que dijous hi hagi més d’un milió de manifestants. Sens dubte, es tracta d’un objectiu ambiciós tenint en compte les dificultats dels sindicats francesos per mobilitzar de manera massiva des de la pandèmia de la covid-19. Està previst que la vaga compti amb un seguiment més que notable en els sectors dels transports, educació, energia, administració pública i en empreses estatals. També és convocada l’aturada laboral en el sector aeri, però no es preveu que el trànsit aeri es vegi afectat de manera considerable. Representarà l’inici de la primera batalla social rellevant en el segon mandat de Macron.