Vint anys de la guerra de l’Iraq: El ric llegat arqueològic i cultural iraquià segueix sota amenaça

Iyad Kadhim, director general del Departament de Patrimoni del Ministeri de Cultura, Turisme i Antiguitats de l’Iraq, afirma al seu despatx al museu que en l’assalt del 2003 van participar tres tipus de saquejadors: «Gent corrent, sense coneixement d’art i arqueologia, gent que tenia coneixement de peces concretes que s’exposaven al museu i bandes internacionals que van entrar al país amb els soldats i els periodistes». Les peces que van robar iraquianes van ser més senzilles de recuperar. Kadhim va participar en el dispositiu que va recuperar la Dama de Warka, una peça sumèria de l’any 3100 abans de Crist, coneguda com ‘la Mona Lisa de Mesopotàmia’, en una granja on s’havia mantingut enterrada durant mesos «a l’espera de vendre’s a un intermediari alemany», explica Kadhim. 

Peces difícils de col·locar

El problema per als saquejadors de la Dama de Warka –que avui s’exhibeix al Museu de l’Iraq– és que era una peça massa rellevant. «Les peces molt conegudes procedents de robatoris a museus són molt difícils de col·locar en el mercat il·lícit d’antiguitats. S’han de deixar refredar durant anys davant el risc que siguin reconegudes», explica Juan José Águila Navarro, el tinent responsable de la Secció de Patrimoni Històric de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, un dels cossos policials europeus més respectats per la seva lluita contra el tràfic il·legal d’objectes d’art. I afegeix: «És més difícil seguir la pista a les peces procedents d’un espoli. Com que es tracta d’una peça que literalment ha sigut desenterrada, no té una història coneguda». En aquest cas, el repte dels contrabandistes és crear la història; el de les autoritats museístiques i agències policials, desemmascarar-la. 

Per a l’Iraq, és un desafiament molt gran. «Fins i tot quan va acabar la guerra, les conseqüències de la inestabilitat obren les portes al saqueig de llocs històrics», explica Delepierre. Kadhim admet la dificultat del repte per al seu país: «A l’Iraq, les peces que guardem en museus estan segures. El problema és que tenim 17.000 jaciments arqueològics reconeguts arreu del país, i calculem que n’hi podria arribar a haver fins a 30.000 si hi incloem els il·legals. Fa falta protecció, molt material, diners i personal de seguretat per evitar l’espoli».  

El contraban de l’ISIS

Les dificultats de l’Iraq per protegir el seu patrimoni històric es van posar cruament de manifest en el període entre el 2014 i el 2017, quan Estat Islàmic va utilitzar el contraban internacional de peces d’art com una de les seves principals fonts de finançament. «El perjudici causat per Estat Islàmic és difícil de valorar malgrat l’incansable treball d’arqueòlegs de tot el món perquè avui encara hi continua havent saquejos, tant organitzats com esporàdics de lladres individuals», es lamenta Delepierre. 

Segons l’ICOM, els mercats negres ‘online’ són els principals punts de compra d’antiguitats espoliades, ja que col·locar material robat i espoliat en cases de subhasta i galeries és molt difícil a causa del control de la Interpol i cossos policials com la Guàrdia Civil. «A través de la col·laboració policial i la Interpol nosaltres supervisem les subhastes internacionals», confirma Kadhim. L’ONU va decretar el 2015 que no s’han de vendre antiguitats de l’Iraq o Síria sense una clara documentació que n’acrediti l’origen legítim. «Hi ha molta sensibilitat a escala internacional amb les peces que procedeixen de zones de conflicte, com Síria, Líbia, Iemen... Hi ha col·laboració policial per acreditar-ne la traçabilitat. I eines com la llista vermella de l’ICOM són útils», explica el tinent Águila. 

Notícies relacionades

Multimèdia | Vint anys de la guerra de l’Iraq: claus i conseqüències del conflicte que va marcar una era

Multimèdia: Iraq, 20 anys després de la guerra: el país de les cicatrius

La Llista Vermella d’Emergència d’Objectes Culturals Iraquians en Risc, que elabora l’ICOM, la primera versió de la qual és del 2003 i l’última actualització del 2015, «ha sigut d’utilitat en la captura exitosa d’objectes il·lícits», declara Delepierre. No es tracta d’una llista d’objectes robats o espoliats, sinó «del tipus d’objectes d’un país que són susceptibles de ser comercialitzats de forma il·legal», com la intenció que serveixi de guia per a cossos policials, experts, empleats de duana, seguretat en aeroports, etcètera. En el cas iraquià, la llista vermella inclou exemples de manuscrits, tauletes gravades en pedra o fang, cilindres, segells, escultures, peces arquitectòniques i figures en pedra que poden ser espoliades de jaciments arqueològics. «La llista vermella és una eina vital en la lluita contra el tràfic de tresors iraquians», afirma Kadhim.  

La llista vermella de l’Iraq és una petita mostra de l’extraordinària riquesa cultural del país. Passejar pel Museu de l’Iraq 20 anys després del dolorós saqueig del 2003 és imaginar un Iraq diferent del país ple de cicatrius sorgit de la invasió nord-americana. El museu lluu renovat. Moltes de les seves visitants són dones joves, i desconcerta saber que mostra al públic tan sols una petita part de la seva valuosa col·lecció. Mirant al passat, l’Iraq pot imaginar el seu futur. «La societat iraquiana ha d’entendre que la primera que ha de protegir els seus tresors és ella mateixa», sentencia Kadhim.