L’estret marge de maniobra de Macron

Una part considerable de la societat francesa bull d’indignació, encara més després de l’aprovació amb un decretàs de l’impopular augment de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). A més, la crispació es va accentuar a l’Assemblea Nacional. A la Cambra baixa es va evidenciar la dificultat per arribar a acords en un país fins ara acostumat a les majories absolutes. El marge de maniobra per a Macron resulta estret si vol recuperar la iniciativa. Tampoc li resultarà gens fàcil curar les ferides amb els sindicats i aquells sectors de la població que se senten menyspreats.

Les dues mocions de censura debatudes dilluns al Parlament no van arribar al llindar de la majoria absoluta. Una, però, es va quedar a tan sols nou vots de forçar la dimissió de l’Executiu de Borne i tombar l’augment de l’edat mínima de jubilació, aprovat quatre dies abans a través del polèmic article 49.3 de la Constitució. Des de 1990, un text de censura no s’havia quedat tan a prop d’aconseguir la seva aprovació, i això que a França es presenten molt sovint aquest tipus d’iniciatives.

«Tenim de dret a utilitzar la paraula ‘victòria’», va assegurar dimarts al matí la primera ministra Borne en una reunió a l’Elisi. Però es tracta d’un triomf pírric. Fins al punt que molts es pregunten si valia la pena assumir tal desgast per una reforma que servirà per estalviar uns 10.000 milions d’euros abans del 2030. El 68% dels francesos desitgen la dimissió de l’actual Govern, segons un sondeig recent de l’institut Elabe per a la cadena BFM TV. «Estem tots debilitats. El president, l’Executiu i la majoria. Un canvi de Govern només tindria sentit si ve acompanyat per una resposta política de gran abast», reconeixia el diputat Gilles Le Gendre, un dels pesos pesants del macronisme a l’Assemblea.

¿Borne continuarà a Matignon?

¿Borne continuarà a Matignon?¿I ara què? ¿Com Macron pot remuntar la situació? El president donarà dimecres al migdia una entrevista per a les dues principals cadenes de televisió franceses. Des de l’octubre que no es dedicava a un exercici comunicatiu d’aquest estil sobre temes de política interna. Pràcticament, l’únic èxit per al president en aquest pols per les pensions ha sigut que gràcies a la seva discreció mediàtica —gairebé totes les vaga generals coincidien amb un desplaçament a l’estranger— ha deixat que Borne acaparés bona part del desgast. Però això no va impedir que la popularitat del cap de l’Estat caigués als seus nivells més baixos des de la revolta dels Armilles Grogues.

Malgrat l’expectació generada per aquesta entrevista, fonts de l’Elisi van indicar que Macron no anunciarà un canvi de Govern, ni la convocatòria d’eleccions legislatives anticipades ni tampoc d’un referèndum sobre la reforma de les pensions. Borne es troba molt debilitada —fins i tot algunes veus la critiquen en el si del macronisme—, però l’opció més probable és que continuï al capdavant de Matignon. Almenys a curt termini.

Tret d’una sorpresa, tampoc retirarà la reforma de les pensions. ¿Hi haurà grans anuncis aquest dimecres? Molts temen que no. «Si torna a fer una espècie de 49.3 verbal i va a la televisió per dir ‘m’és igual la vostra opinió’, les manifestacions de dijous seran encara més fortes», va advertir el diputat d’esquerres Alexis Corbière referint-se a la nova vaga general, la setena en els dos últims mesos.

L’absència d’eleccions, una arma de doble tall

L’absència d’eleccions, una arma de doble tallEl president va decidir impulsar aquesta impopular mesura en aquests moments —en plena crisi energètica i de la inflació i guerra d’Ucraïna— a l’haver passat menys d’un any des de les presidencials. Una llei no escrita de la política francesa diu que les mesures més doloroses s’han d’aprovar a principis del mandat. Així es limita el cost electoral.

No obstant, el fet que Macron no s’afronti al peatge de les urnes a curt termini —els pròxims comicis no tindran lloc fins a les europees del 2024 i el dirigent centrista no podrà presentar-se el 2027 per la limitació constitucional de dos mandats— pot resultar una arma de doble tall. Hi ha el risc de certa inacció per part del president.

Notícies relacionades

Colòmbia, un procés de pau singular

Al cor de la Cúpula de Ferro

Difícilment, les pròximes lleis previstes a l’agenda legislativa serviran per calmar la indignació. D’una banda, una nova llei migratòria, que facilitarà les expulsions de migrants que cometin delictes i crearà un permís de residència especial per als estrangers que treballin en professions amb escassetat de mà d’obra. De l’altra, una reforma laboral que limitarà una mica els mecanismes per rescindir els contractes laborals dels més grans de 55 anys, a més d’establir de manera experimental en algunes empreses la setmana de quatre dies (tot i que sense una disminució del temps de treball legal, actualment de 35 hores setmanals).

«Els diners gratis s’han acabat», va recordar aquest dilluns el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, en una de les matinals radiofòniques més escoltades. Una aposta per disminuir el dèficit i la despesa pública, unida a una política fiscal basada en la disminució d’impostos a les empreses, que limita la capacitat de Macron per respondre a la indignació. I apagar l’incendi generat per la reforma de les pensions.