▾ .com .cat
Internacional
L’amenaça del canvi climàtic marca l’agenda de la XXVIII Cimera Iberoamericana

Reunió a Santo Domingo

L’amenaça del canvi climàtic marca l’agenda de la XXVIII Cimera Iberoamericana

  • És la primera vegada que la cita aborda en un primer pla els reptes ambientals

L’amenaça del canvi climàtic marca l’agenda de la XXVIII Cimera Iberoamericana

ORLANDO BARRÍA / EFE

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

La XXVIII Cimera Iberoamericana comença aquest divendres a Santo Domingo per primera vegada sota l’ombra amenaçadora del canvi climàtic. De fet, la reunió, que comptarà amb la presència de 14 caps d’Estat o Govern, entre ells l’espanyol Pedro Sánchez i el rei Felip VI, així com representants de les altres nacions, té com a lema convocant el de ‘Junts cap a una Iberoamèrica justa i sostenible’. El que es busca és començar a establir les bases d’un camí comú de cara als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, proposats per l’ONU el 2015.

El ministre de Relacions Exteriors del país amfitrió, Roberto Álvarez, va recordar que un dels documents a què més importància s’assigna és la Carta Mediambiental Iberoamericana. Entre la cita de dos dies a Santo Domingo i la cimera precedent d’Andorra, el 2021, un informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va ser concloent: Amèrica Llatina serà especialment vulnerable a aquesta nova realitat. D’ara endavant seran més intenses les alteracions de la temperatura, amb onades de calor que afectaran el rendiment dels cultius i incrementaran els incendis forestals, l’augment de les precipitacions i fenòmens meteorològics extrems. WWF ha advertit per la seva part sobre la fosa de les glaceres andines fins a devastadores inundacions. El subministrament d’aliments i aigua es veuran afectats. Els pobles i les ciutats, així com la infraestructura necessària per sostenir-los, estaran cada vegada més en risc.  El deteriorament de la Amazònia podria empènyer la regió a un «punt de no retorn».

La XXVIII Cimera subscriurà al seu torn la Carta de Principis i Drets Digitals, que situa els ciutadans en el centre d’una transformació inclusiva i es proposa enfrontar les asimetries existents. Un tercer document aborda la seguretat alimentària i advocarà per l’augment del comerç intraregional i el desenvolupament de cadenes de subministrament més resilients, així com consolidar l’agricultura familiar, expandir l’accés a finançament per transformar els sistemes agroalimentaris i enfortir la infraestructura digital rural. El quart tema inclòs a l’agenda de treball al·ludeix a la necessitat d’avançar cap a un sistema financer internacional més just, inclusiu i flexible que possibiliti als països iberoamericans abordar amb més eficàcia els processos de recuperació postpandèmia, transició energètica, adaptació climàtica i la lluita contra la desigualtat. D’acord amb la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), 201 milions de llatinoamericans, el 32,1% de la població, viuen en situació de pobresa i el 13,1% d’aquest total es troba en pobresa extrema.

La cimera a través dels anys

Les dues primeres cimeres, realitzades a Guadalajara i Madrid, el 1991 i el 1992, van traçar un full de ruta comú entre Amèrica Llatina i la península Ibèrica. El pes polític d’aquest mecanisme de cooperació i diàleg es va ressentir a partir del 2010, quan va ser creada la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), sota el lideratge brasiler. El Brasil i l’Argentina s’han compromès al seu torn a reviure la Unió Sud-Americana de Nacions (UNASUR) com a instància d’autonomia relativa. No és, en aquest sentit, una dada petita per a alguns especialistes que Luiz Inácio Lula da Silva s’absenti de la reunió de Santo Domingo. El mandatari inicia el 26 de març una gira de cinc dies per la Xina, des del 2009 el principal soci comercial del Brasil. Entre el 2007 i el 2021, les empreses del gegant asiàtic han invertit al Brasil més de 70.000 milions de dòlars.

Notícies relacionades

La influència xinesa és un assumpte que preocupa especialment Washington. A diferència del que passava en bona part del segle XXI, els especialistes adverteixen d’un suggerent gir en el comerç entre Amèrica Llatina i la Xina. Segons la CEPAL, les exportacions regionals van créixer el 2022 només un 8%, davant el 32% de la regió cap al país asiàtic el 2021. Per contra, van augmentar els enviaments a la UE i els Estats Units. És en aquest context que es desplegarà la XXVIII Cimera Iberoamericana.

L’acord entre la UE i el Mercosur

La trobada a Santo Domingo ve acompanyada d’una discussió paral·lela i que es vincula amb la necessitat que el vincle de la regió amb Europa recobri el seu impuls. Josep Borrell, l’alt representant per a Afers Exteriors de la UE, es farà present a l’illa caribenya. Dies enrere havia considerat que, en l’actual context geopolític, agreujat per la invasió russa a Ucraïna, l’entesa entre Europa i el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) «és molt més que un acord comercial». Espanya, que accedirà a la presidència del Consell de la UE en la segona meitat, intenta anar en aquesta direcció. «L’acord no es pot acceptar si no hi ha clàusules de reciprocitat i respecte pel clima», va dir no obstant el president francès, Emmanuel Macron.

Temes:

Canvi climàtic Llatinoamèrica

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
  2. Tres hores que van canviar el Barça
  3. El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
  4. Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
  5. El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes