Reunió de crisi: Scholz, davant un tripartit crispat i una vaga sota l’ombra de França

«No pot ser que en una coalició un únic soci treballi per avançar i els altres dos frenin el progrés», va lamentar el ministre d’Economia i Protecció del Clima, el verd Robert Habeck, en un acte del seu partit. Els que busquen el progrés són, segons el seu parer, els Verds; els que el frenen són els liberals de Lindner i, per inacció, els socialdemòcrates de Scholz.

Habeck, amb rang de vicecanceller, se’l va començar a veure crispat a mitjans de setmana, quan va atribuir a «filtracions internes» la difusió d’un avantprojecte de llei pel diari sensacionalista ‘Bild’. Habeck es proposa prohibir la instal·lació de noves calefaccions de gas el 2024 per substituir-les progressivament per les d’energies netes. La seva posició va fer que el vicepresident de l’FDP, Wolfgang Kubicki, el comparés amb Vladímir Putin. El paral·lelisme –del qual es va retractar el polític liberal– s’inscriu en la identificació clàssica entre certs mitjans, com el ‘Bild’, dels Verds amb el partit dels aixafaguitarres i les prohibicions.

Disputes entre Verds i liberals

Són només dos exemples de les disputes entre els Verds i els liberals, que van començar la legislatura el 2021 amb els millors propòsits de convivència, malgrat els seus abismes ideològics tradicionals. Scholz contempla les disputes amb la característica sang freda atribuïda a la gent del seu ‘land’ –Hamburg–.

Molta sang freda necessitaran també els ciutadans que pretenguin moure’s aquest dilluns. El sindicat del sector públic, Ver.di, i el dels ferroviaris, EGV, han convocat la vaga d’advertència més important en el transport de passatgers des de fa dècades. Afecta els trens de mitjana i llarga distància, així com els regionals i de rodalies. S’han cancel·lat tots els vols des de o cap als principals aeroports –tot i que no el de Berlín–, així com el transport públic urbà en part del país.

Ver.di reclama per als 2,5 milions de treballadors del sector un augment salarial del 10,5% o una pujada mínima de 500 euros al mes, mentre que la patronal ha ofert un 5% a repartir en dos anys. Als sindicats se’ls ha acusat d’«inflar» les seves reivindicacions o d’alimentar un esclat social a l’estil de la veïna França. Feia mesos que estaven amb aturades puntuals, que van paralitzar en dies successius els aeroports del país. Davant la següent ronda negociadora que s’obrirà aquest dilluns han passat a la vaga a escala nacional.

Notícies relacionades

Any I de l’‘era Scholz’: un tripartit marcat per la crisi i un «temps de canvi»

Macron rep Scholz en un moment de relacions fredes entre París i Berlín

Diumenge van començar a notar-se els seus efectes a les atapeïdes estacions de trens i autopistes. Molts passatgers van optar per avançar el seu viatge o cancel·lar-lo, ja que els trens que havien d’arribar al seu destí més enllà de mitjanit –inici de la vaga– van ser suspesos. L’aeroport de Munic es va avançar a la jornada de mobilització i va cancel·lar ja els seus vols diumenge.

A Berlín, la futura gran coalició de la ciutat-estat i capital entre conservadors i socialdemòcrates –encara en fase de negociació– es va estalviar un maldecap. Va fracassar la consulta popular, auspiciada per grups ecologistes, que pretenia avançar al 2030 l’objectiu de la neutralitat climàtica, fins ara situat al 2045. Va guanyar el sí, però no va aconseguir el mínim de 607.517 vots afirmatius necessaris per donar per vàlida la consulta.