La mobilització dels joves aporta saba nova a les protestes a França

«Retirada o bloqueig». Amb pancartes, tanques de circulació i contenidors d’escombraries, la Universitat París Dauphine oferia aquest dilluns al matí un aspecte inusual. Per segona vegada en la seva història, els accessos a aquesta facultat de l’oest de la capital francesa van quedar bloquejats per centenars dels seus estudiants mobilitzats contra la impopular reforma de les pensions, que eleva l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa).

«Fins i tot Dauphine, que és coneguda pels seus estudis econòmics i la seva tradició conservadora, està mobilitzada contra aquesta mesura», explicava a EL PERIÓDICO la Maria, de 23 anys, estudiant d’un màster de Finances. Igual que més d’un centenar dels seus companys, aquesta militant del sindicat estudiantil UNEF es va concentrar davant d’aquesta universitat situada al districte XVI (oest) de París, un dels més adinerats de la capital. L’aprovació de la reforma «amb el 49.3 –un polèmic decret governamental– ha demostrat que aquest Govern no vol escoltar el poble». «Un sentiment d’abandonament que resulta encara més fort entre els joves, que es van sentir abandonats durant la gestió de la pandèmia de la covid», afegeix. 

Des de l’anunci del ‘decretàs’ el 16 de març, els joves van guanyar protagonisme en l’onada de protestes, la més multitudinària del segle XXI al bulliciós país veí i en què els estudiants havien tingut un rol secundari fins aleshores. Les manifestacions espontànies amb disturbis es van repetir a París i altres grans ciutats durant una setmana. Aquesta violència urbana, sobretot amb incendis de bosses d’escombraries i que van comportar una dura resposta per part de la policia, van representar la punta de l’iceberg de la forta mobilització dels joves. 

Una implicació creixent

Una implicació creixentAquesta important presència d’estudiants va ser una de les claus de l’augment del nombre de manifestants a la vaga general de dijous, en la qual es van batre rècords de participació a París, Lió i Tolosa. Els sindicats confien en la carta de la joventut per mantenir la pressió sobre el Govern d’Emmanuel Macron en una altra jornada de vagues i manifestacions arreu del país aquest dimarts. Representarà la desena des del 19 de gener. 

«Alguns analistes creien que les protestes del 23 de març serien l’últim cartutx dels sindicats. Però l’augment en el nombre de manifestants i el nou efecte dels joves fan pensar que aquestes mobilitzacions estan lluny de decaure», explica el sociòleg Karel Yon, especialista en el moviment sindical. Segons aquest investigador al CNRS i la Universitat de Nanterre, per als joves «potser el tema de les jubilacions els sembla llunyà, però en canvi són molt més sensibles a la qüestió de la democràcia. Ja havia passat el mateix amb la ‘Nuit Debout’, «l’intent gal per reproduir el moviment dels indignats.

Elle revient avec un nouveau slogan Taxer les riches #BeMoreFrench #Manifestations pic.twitter.com/bpM6IQDg5p

— Flo (@LeFlofloo) 25 de marzo de 2023

Unes 80 universitats i més de 400 instituts van ser bloquejats dijous. Els serveis d’intel·ligència calculen que aquesta implicació dels joves podria duplicar-se, o fins i tot triplicar-se, aquest dimarts. Més simbòlica, però no per això menys rellevant, és la presència en les protestes d’‘influencers’ vinculats a universos als antípodes de la política, com la telerealitat. L’emissió més vista a Twitch el 20 de març va ser una dedicada a la moció de censura, que el Govern d’Élisabeth Borne va superar per només 9 vots.

«La joventut aporta dinamisme i imprevisibilitat al moviment social», destaca Yon. En els últims dies, es van observar diversos episodis de «convergència de lluites». Per exemple, l’arribada de centenars d’estudiants davant d’un garatge de camions de les escombraries al sud-est de París per donar suport als escombriaires, en vaga il·limitada des del 7 de març i convertits en un símbol de les protestes. Unes imatges que evoquen l’imaginari del maig del 68.

Divorci entre els joves i Macron

Divorci entre els joves i MacronEls estudiants de l’equivalent de segon de Batxillerat van acabar el 22 de març diverses proves de Selectivitat. Això els dona ara molt més temps lliure, cosa que alimenta la possibilitat d’una primavera estudiantil. «Feia temps que no vèiem tants estudiants al carrer a França». No abaixarem els braços. Si fa falta que ens manifestem fins al juny, ho farem», afirma Imane Ouelhadj, de 24 anys i presidenta de la UNEF, fundada el 1907. Molts d’ells s’inspiren en el que va passar el 2006 amb la creació d’un contracte laboral més precari per afavorir la inserció laboral dels menors de 26 anys. Les protestes de llavors van forçar el Govern de Jacques Chirac a retirar aquesta mesura malgrat haver sigut aprovada a l’Assemblea Nacional.

«Durant el seu primer mandat, Macron es presentava com el president dels joves. Però la realitat és que ha fet molt menys per nosaltres que els seus predecessors François Hollande (socialista) o Nicolas Sarkozy (conservador)», lamenta Ouelhadj, que posa com a exemple «les escasses pujades de les beques universitàries en els últims anys». La principal política del dirigent centrista per a les noves generacions ha sigut l’aprenentatge. L’Estat destina uns 5.000 milions d’euros a aquests contractes subvencionats de joves estudiants (uns 800.000). Una mesura que ha servit per disminuir l’atur dels joves, tot i que continua sent elevat: del 17%, deu punts superior a l’atur normal.

Notícies relacionades

França prohibeix l’ús de TikTok entre els seus funcionaris

Reforma de les pensions a Espanya i França: en què s’assemblen i en què es diferencien

El Govern va posposar en els últims mesos aquelles mesures més explosives per als joves, ja que temia la seva implicació massiva en les protestes per l’edat de jubilació. Per exemple, el Servei Nacional Universal (SNU), una espècie de mili –sense que comporti obligatòriament una instrucció militar– que podria fer obligatòria per a tots els joves en els pròxims anys, segons una de les pistes que contempla l’Administració. Els estudiants mobilitzats retreuen, no obstant, al partit de Macron que votés al Parlament el febrer en contra d’una proposta del Partit Socialista per mantenir a un euro el preu dels menjadors universitaris. «Això ha accentuat la precarietat estudiantil en un moment en què molts joves omplen les cues d’ajuda alimentària», critica la Maria, estudiant a París Dauphine.

Malgrat ser el president més jove de la història de la Cinquena República –va arribar a l’Elisi amb 39 anys i un discurs regenerador–, la presidència de Macron ha estat marcada per un divorci polític amb les noves generacions. Fa un any, en la primera volta de les presidencials, més del 30% dels menors de 34 anys van votar per Jean-Luc Mélenchon, candidat d’esquerres, i només un 20% pel president, que va obtenir els seus principals suports entre els més grans de 60 anys. L’actual pols per les pensions no només reflecteix una fractura social, sinó també generacional.