El moviment evangèlic al qual ara s’acosta el PP, un poderós actor a l’Amèrica Llatina

Mig segle enrere, la feligresia evangèlica representava el 3% de la població llatinoamericana. Aquesta xifra s’ha multiplicat almenys per set en l’actualitat, amb alguns casos encara més excepcionals. A Guatemala, Hondures i Nicaragua la proporció és del 40%. Al Brasil perfora el 30%, amb l’afegit que algunes de les seves esglésies tenen un poder polític considerable, com ho van demostrar durant l’era de Jair Bolsonaro i en l’actualitat, davant un Govern de signe contrari, el de Luiz Inácio Lula da Silva. Per guanyar les eleccions, el líder del Partit dels Treballadors (PT) va haver de festejar amb els seus pastors i buscar formes de forçada convivència, a més de negar que tingués intencions d’incendiar temples i pactar amb el dimoni.

La sociòloga xilena Marta Lagos, la directora del Latinobarómetro, ha cridat l’atenció sobre l’ascendència dels pastors que van sortir a buscar els homes i dones desencisats amb l’església catòlica apostòlica romana. «Hi ha una influència tremenda,sobretot en la gent més pobra». Els candidats de tots els partits han pres nota d’aquests canvis culturals i també han sortit per la seva part a buscar aquests vots.

De Fujimori a Bolsonaro

La inclinació natural de les esglésies pentecostals és la d’aliar-se amb sectors conservadors. L’ascens d’Alberto Fujimori al Perú, als anys 90, va ser silenciosament acompanyat per sectors evangèlics. Si en aquell moment aquests suports s’expressaven amb discreció, a hores d’ara els pastors ja no amaguen el seu desig d’intervenir en les polítiques públiques ni en els governs. Bolsonaro va tenir el seu propi «grup evangèlic». El mateix va passar a Guatemala amb l’actor i president Jimmy Morales i el seu successor, Alejandro Giammattei. L’alcalde de la ciutat de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta, lluita per arribar a la presidència en les eleccions de l’octubre, en nom de la dreta. De cara a les primàries d’aquest espai a l’agost ha sumat el seu equip Cynthia Hotton, una ferotge antiavortista i portaveu de pastors de verb recalcitrant.

Però no és només l’espectre conservador que surt a la trobada d’aquestes esglésies. L’arribada a la presidència mexicana d’Andrés Manuel López Obrador està en un punt associada amb la decisió de donar-li suport del partit evangèlic Encuentro Social. El fill de Nicolás Maduro, el diputat Nicolás Maduro Guerra, és el principal articulador de les relacions entre el Govern veneçolà i els evangèlics, entre els quals el Palau de Miraflores reparteix pans i peixos. Pedro Castillo va arribar a la presidència peruana acompanyat dels evangelistes del Front Popular Agrícola (FREPAP), el braç polític d’una organització religiosa fundada per l’Ezequiel Ataucusi Gamonal, l’autoconsiderat profeta de la Missió Israelita del Pacte Universal. Gustavo Petro va aconseguir per la seva part que el pastor Alfredo Saade s’integrés al Pacte Històric, la coalició d’esquerres que per primera vegada va arribar a la presidència a Colòmbia, l’any passat.

Una agenda intransigent

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

Els suports dels evangelistes suposen sempre algun tipus d’intercanvi: per a aquests sectors hi ha aspectes innegociables com les polítiques «provida» i «profamília». Fins i tot el mateix Lula va haver de manifestar-se en plena campanya electoral contra l’avortament. Els pastors poden tenir o no representació partidària. El cert és que s’han convertit en interlocutors indefugibles de les autoritats i moltes vegades deixen la seva marca en les polítiques públiques.

La sèrie El Reino és objecte de crítiques sarcàstiques. Tot i això, al caliu de la constant erosió de la confiança en la democràcia com a sistema capaç de dirimir tensions i administrar consensos, la història sobre un pastor evangelista que arriba a les cimeres del poder comença a adquirir inquietants tons de versemblança. Aquesta possibilitat va ser ja esbossada nou anys enrere quan l’Església Universal del Regne de Déu (IURD) va inaugurar a São Paulo el Temple de Salomó. Els seus 100.000 metres quadrats poden reunir més de 10.000 fidels. «Pari de patir», és la consigna que l’IURD ha propagat per tota la regió, i fins i tot a Espanya. Els pastors brasilers s’han convertit en personatges habituals en ciutats de la regió. Edir Macedor, el líder de l’IURD, era, el 1970, un modest divulgador dels textos sagrats. En l’actualitat és un dels homes més rics del Brasil, un convidat freqüent en les llistes de la revista Forbes.