Visita de Pedro Sánchez: Xi busca recuperar la sintonia amb Europa i allunyar-la de la influència dels EUA

L’agenda pactada descarta el tedi i apuntala la rellevància conferida per Pequín. Sánchez es reunirà en un dia amb els tres alts càrrecs de la política xinesa: el president, Xi Jinping; el primer ministre, Li Qiang, i el president de l’Assemblea Nacional Popular, Zhao Leji. Des de la Moncloa remarquen que serà el primer líder europeu a parlar amb Xi després que aquest presentés el seu pla de pau i visités Vladímir Putin a Rússia.

La diplomàcia xinesa ha focalitzat el seu interès en Europa després dels anys de tancament per la política de zero covid. En només uns mesos hauran passat per Pequín els líders d’Alemanya, Espanya, França i Itàlia i els més alts representants de les institucions de la UE. Aquest frenesí contrasta amb el menyspreu per recuperar el diàleg amb els Estats Units després del Globusgate.

Vincles torpedinats

La guerra a Ucraïna ha torpedinat els vincles entre Pequín i Brussel·les. És un naufragi per a la Xina després d’haver insistit en la seva neutralitat i d’haver prioritzat la protecció de les relacions amb la UE en el conflicte. Els partidaris a Brussel·les de la línia dura nord-americana s’han imposat als que defensen una política autònoma i independent. La campanya diplomàtica i els discursos revelen la urgència xinesa d’allunyar Europa de Washington. Pequín remarca els beneficis econòmics (venda de gas i d’armes) i geopolítics (reforç de la seva aliança amb Europa i resurrecció de l’OTAN) que li reporta el conflicte ucraïnès a Washington i ha demanat a Europa que es desmarqui dels que «aviven el foc amb gasolina».

És improbable que de la visita de Sánchez en surtin novetats sobre Ucraïna. La disciplina europea sobre el conflicte suggereix que repetirà a Xi les mateixes inquietuds i pretensions i escoltarà la mateixa resposta que els líders europeus que han passat i passaran per Pequín. L’únic element inèdit és que podrà debatre els 12 punts del pla de pau amb Xi. Fonts oficials de la Moncloa remarquen l’afinitat en assumptes com el respecte dels principis de sobirania i integritat territorial i el rebuig de l’ús de l’arma nuclear i aplaudeixen el pas endavant xinès en la resolució de la guerra. Recorden, no obstant, la rellevància de diferenciar agressor i agredit davant la nebulosa equidistància xinesa. El debat sobre el pla de pau és, en qualsevol cas, un contrast notable davant el menyspreu amb què va ser acollit pels Estats Units.

El «millor amic» a Europa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Espanya és una altra oportunitat en l’estratègia xinesa d’acostar-se a Europa. És un país vist amb afecte aquí, de toreros, flamenc i futbolistes. Va encapçalar el desglaç post Tiananmen i sovint és referit com «el nostre millor amic a Europa». No ha tingut seriosos frecs amb la Xina, si descomptem aquella quixotesca investigació a l’Audiència Nacional del presumpte genocidi tibetà, ni contribueix als discursos més bel·ligerants contra Pequín. La cimera bilateral a Madrid el 2018 va deixar bona boca a les dues parts i després del parèntesi pandèmic aprofundiran en aquella declaració de cooperació en diversos sectors.

No és fàcil per a la Xina compatibilitzar l’entusiasta suport retòric a Moscou i unes relacions saludables amb Europa. El drama no és només geopolític, sinó econòmic. Segueix al congelador el pacte d’inversions firmat el 2020 després de set anys i 35 rondes de negociacions. Impedeixen la seva implementació les sancions xineses a europarlamentaris en resposta a les imposades pels excessos a Xinjiang i el posterior allunyament per la guerra a Ucraïna. La Xina veu una oportunitat per normalitzar les relacions amb Brussel·les en la imminent presidència espanyola de la UE.