La imputació de Trump posa a prova la democràcia dels EUA

Com a candidat, com a president i després d’abandonar el Despatx Oval, Donald Trump ha obligat tantes vegades a acudir a termes com «històric», «inèdit» i «sense precedents» que pràcticament s’han desgastat de l’ús. Des d’aquest dijous, quan un gran jurat a Nova York reunit des del gener pel fiscal de districte de Manhattan, el demòcrata Alvin Bragg, va decidir imputar-lo i convertir-lo en el primer mandatari dels Estats Units que enfronta càrrecs penals, aquests conceptes recobren tota la seva força. En aquest cas, també profunda gravetat.

Encara no es coneixen els càrrecs exactes en un cas que gira sobre els pagaments que el republicà va realitzar abans de les presidencials del 2016 perquè l’actriu i directora de porno Stormy Daniels no parlés públicament de la relació sexual que afirma que van mantenir el 2006, una tàctica que Trump també va utilitzar amb la model de Playboy Karen McDougal. Segellats, aquests càrrecs (entre dues dotzenes i més de 30 segons fonts dels mitjans nord-americans) no es faran públics fins dimarts, quan segons han confirmat ja els seus advocats i el jutjat, Trump aproximadament a les 14.15 hores s’entregarà a les autoritats a Nova York, serà processat i compareixerà davant d’un jutge, davant el qual es declararà «no culpable».

Però sigui el que sigui que ha decidit aquest gran jurat, i s’acabi confirmant o no que la fiscalia combinarà la falsificació de documents amb potencials violacions de lleis de finançament de campanya per agreujar el delicte, el primer processament davant la justícia penal de Trump, també aspirant republicà a la candidatura presidencial per al 2024 i subjecte de tres investigacions penals més, incloent-ne dues de federals, ja ha obert una caixa de pandora legal i política de conseqüències impredictibles. I s’obre en un país social i políticament polaritzat de forma radical i on el mateix republicà, en els últims vuit anys, ja ha fet sotsobrar els fonaments democràtics.

Les institucions i el sistema, fins ara, han resistit aquests cops, la màxima expressió del qual, tot i que no l’única, va ser la negativa de Trump a acceptar els resultats legítims de les últimes eleccions presidencials que va perdre davant Joe Biden. Propagant la «gran mentida» que en el dia d’avui continua mantenint sobre un inexistent frau, i mobilitzant una base de crèduls que van acabar assaltant el Capitoli el 6 de gener del 2021, Trump va estar a punt d’evitar per primera vegada la transició pacífica de poder als EUA. I ara s’ha bolcat de ple, amb el suport d’altres republicans i dels mitjans conservadors, a seguir l’assalt.

Justícia polititzada o només justícia 

Trump i els seus aliats retraten la seva imputació com una caça de bruixes políticament motivada. Denuncien que mostra el suposat ús de la justícia com una arma per part dels demòcrates i l’anomenat «estat profund». Afirmen que amb ella s’intenta frenar la seva candidatura i «interferir» en les eleccions. Són tot cops que van minant més la confiança en el sistema legal i l’electoral. I, a més, retraten el processament com un senyal d’una suposada deriva antidemocràtica dels EUA sota els demòcrates que anomenen «esquerra radical». Trump directament assegura que el país s’ha convertit en «una nació del tercer món».

En contraposició a aquests arguments s’assegura que la justícia, simplement, està seguint el seu camí i perseguint potencials crims, sense importar que el seu autor fos durant quatre anys la persona més poderosa del planeta. La imputació de Trump serveix, sota aquesta perspectiva, com a recordatori que suposadament als EUA ningú està per sobre de la llei, un missatge de justícia igualitària necessari en un país les presons del qual són plenes de ciutadans que han comès delictes menors. I s’argumenta que altres figures polítiques, de governadors a senadors o alcaldes i fins i tot candidats, han enfrontat la justícia sense que el país se submergís en crisis irresolubles o en violència política. Tot i que es tracti de Trump, diuen aquestes veus, poder jutjar-lo hauria de ser normal. Però amb ell res ho és.

Podrien arribar-li mentre avança aquest procés altres càrrecs per la interferència electoral a Geòrgia o, a nivell federal, pel seu paper a l’assalt al Capitoli i pel maneig de documents classificats. En el cas dels federals podrien avançar més ràpid. Però de moment li han arribat a Nova York, i pel cas que molts veuen més feble. I els experts legals creuen que s’estableixen precedents que plantegen espinosos interrogants. ¿Qui pot assegurar que, a partir d’ara, fiscals locals o estatals no puguin fer un ús polititzat de les seves oficines? És una idea que es plantejava a les pàgines del ‘The New York Times’ i que també llançaven els més acèrrims defensors de Trump a FoxNews.

Un tabú trencat 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Com li ha dit al ‘Times’ Jack Goldsmith, professor de Harvard i ex alt càrrec a Justícia amb George Bush, «sigui merescuda la imputació o no, traspassa una enorme línia en la història legal i política dels EUA». I el fiscal Bragg, i el gran jurat, han acabat amb el tabú que durant dos segles ha mantingut els presidents nord-americans al pedestal de la invulnerabilitat. Gerald Ford va atorgar un perdó preventiu al seu antecessor Richard Nixon, però segons el seu biògraf va ser «més per oblidar que per perdonar, intentant cauteritzar ferides en un país sacsejat pel Watergate i les divisions socials. Però Nixon aleshores ja estava convertit en un pària, condemnat a l’ostracisme. Trump és candidat. 

La Casa Blanca guarda silenci. Tres vegades Biden ha sigut preguntat aquest divendres per la imputació, i totes tres ha conclòs amb «no faré comentaris». Però la tempesta ja està desencadenada. L’impacte que acabi tenint la imputació no es pot predir, però la tensió ja és evident. La intensitat dels pròxims dies i mesos s’intueix. I hi ha alguna cosa ja òbvia: Els EUA, amb Trump, tornen a ser posats a prova.