Així és Petteri Orpo, el conservador que ha vençut Sanna Marin a Finlàndia

L’avantatge per a Kokoomus en les eleccions legislatives finlandeses de diumenge respecte als Veritables Finlandesos, la ultradreta que capitaneja Riika Purra, és mínim: 20,8% davant 20,1%, respectivament. Però rere aquesta diferència escassa hi ha el triomf moral d’Orpo, que ha aconseguit per als seus un augment de deu punts respecte a les eleccions del 2019. El seu partit tindrà 48 escons al nou Parlament (Eduskunta), dos més que la dreta radical. La socialdemocràcia de Marin queda en un 19,9% i 43 escons –tres més dels que tenia–.

La pràctica finlandesa dona a Orpo la primera opció de liderar una aliança de govern. A l’experimentat polític se’l veia eufòric en la nit electoral. «Els finlandesos volen el canvi. Nosaltres el liderarem», declarava davant els mitjans estrangers des d’un edifici adjacent al Parlament, lloc on habitualment els líders polítics segueixen junts la nit electoral, abans de desplaçar-se a la festa electoral (o el plor) organitzat per cada partit.

Suport a l’OTAN

Les preguntes dels periodistes estrangers anaven directament al que, almenys des de l’exterior, ha sigut el tema dominant –l’ingrés a l’OTAN, que Finlàndia ha aconseguit en tot just deu mesos–. Orpo ho va concloure amb un «nosaltres sempre apostem per la incorporació a l’Aliança». L’important és l’economia, insistia.

El debat entorn de l’Aliança Atlàntica era recurrent en la política finlandesa des de feia unes dècades. La dreta tendia al sí; els socialdemòcrates no s’hi van sumar fins a la invasió de Rússia sobre Ucraïna, que va disparar els temors d’un país amb 1.340 quilòmetres de frontera compartida amb el país agressor.

Retallada pública

De 53 anys –16 més que Marin i 8 més que Purra–, nascut a Köyliö, una petita localitat a uns 200 quilòmetres al nord-oest de Hèlsinki, i llicenciat en Ciències Polítiques, el paradigma d’Orpo és la retallada de la despesa pública. Des de la pandèmia i sota la coalició de centreesquerra de Marin l’endeutament va escalar el 75% . Finlàndia va entrar en recessió. Orpo es proposa aplicar austeritat. La mateixa recepta que li va costar l’enfonsament electoral fa quatre anys. La realitat s’imposa, afirma.

Orpo havia sigut ministre d’Agricultura durant un any, entre el 2014 i el 2015, sota el govern liderat pel conservador Alexander Stubb. Llavors feia set anys que era diputat. Va ocupar el ministeri d’Interior després de les legislatives del 2015, que el seu partit va optar amb el radicalisme de dretes com a soci. Un any després, es va convertir en líder de Kokoomus, després va assumir el ministeri de Finances.

En les seves successives declaracions en la nit electoral va insistir en el seu propòsit d’obrir negociacions amb tots els partits. Teòricament hauria de començar pels radicals de Purra. Però a Finlàndia es recorda Orpo no només per la consigna de l’austeritat, sinó també com a motor de l’expulsió dels Veritables Finlandesos del tripartit que va encapçalar un altre centrista, Juha Sipilä. Això va passar el 2017 i llavors la ultradreta estava liderat per l’incendiari Jussi Halla-aho. Orpo va considerar que el seu soci havia entrat en una dinàmica radical insostenible per al tripartit.

Purra, successora d’Halla-aho, ha llimat asprors en el seu partit, malgrat mantenir-se en la línia de l’euroescepticisme i defensar les retallades a la immigració.

Del pas d’Orpo per Finances es recorden les dures retallades en prestacions socials, cosa que dificultaria una elecció com a segon soci dels socialdemòcrates de Marin. La primera ministra sortint no rebutja una eventual coalició amb Kokoomus. Però ha condicionat aquesta fórmula que no hi hagi retallades socials, ni en educació ni en investigació.

Notícies relacionades

La ultradreta amenaça la victòria socialdemòcrata a Finlàndia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ni Marin ni Purra s’havien mesurat a les urnes en unes eleccions nacionals. També en aquest sentir Orpo les superava en experiència. Les legislatives de diumenge eren la seva segona pugna electoral després de la derrota del 2019.

Sigui quina sigui ara la seva elecció, necessitarà una negociació múltiples bandes. Ni amb els 46 escons de Purra ni els 43 de Marin en tindrà prou per obtenir la majoria estable que busca. S’haurà de guanyar altres aliats, cosa que a la políticament fragmentada Finlàndia és una mena de basar, en el qual hi juguen tant els centristes com el partit de la minoria sueca.