¿Què tem Rússia de l’Exèrcit de Finlàndia si entra a l’OTAN?

La guerra a Ucraïna ho ha precipitat: Finlàndia accelera el pas per entrar a l’OTAN trencant dècades de no-alineament. El president, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Sanna Marin, s’han pronunciat a favor de l’ingrés  del país nòrdic a l’Aliança Atlàntica, un requisit indispensable per continuar amb el procés d’adhesió que, segons les autoritats finlandeses, s’anunciarà oficialment diumenge. Rússia no ha tardat a pronunciar-se: considera la decisió de Finlàndia una «amenaça» per a la seva «seguretat nacional». Per això, ha advertit que es veurà obligada a adoptar «mesures de resposta tant tecnicomilitars com d’una altra classe.

«No ens ha sorprès», afirma la ministra d’Assumptes Europeus i Direcció de Propietat de Finlàndia, Tytti Tuppurainen, sobre l’amenaça de guerra a Europa després de la invasió russa a Ucraïna..«Hem preparat la nostra societat i ens hem estat entrenant per a aquesta situació des de la Segona Guerra Mundial», indica, i recorda que el país nòrdic va viure vuit dècades a l’ombra de la Unió Soviètica i des de fa 20 anys, del Govern de Vladímir Putin.

Sistema de «defensa total»

Finlàndia es va independitzar de Rússia el 1917 i actualment els dos països comparteixen 1.340 quilòmetres de frontera. Va crear les seves forces armades el 1918 i, des d’aleshores, la seva doctrina militar es manté inalterable: es basa en el concepte de defensa total. Això significa que tots els departaments del Govern i tots els sectors de la societat finlandesa estan involucrats en la planificació de la defensa del país nòrdic, no només el ministeri de torn.

D’una banda, cada cartera té assignada una combinació de poders i té la responsabilitat de planificar les seves operacions durant una crisi. Així, el Govern manté el poder sota qualsevol contratemps. D’una altra, Finlàndia compta amb una llei que garanteix que tots els recursos de la societat es poden destinar a les forces armades per assegurar la supervivència de la nació.

«Ens assegurem que tots els sectors del país sàpiguen què fer: la presa de decisions polítiques, el paper els bancs, de l’Església, la indústria, dels mitjans de comunicació», explica Janne Kuusela, director general de política de defensa al Ministeri de Defensa, al ‘Financial Times’. «El resultat final és que pots posar tota la societat en mode de crisi si és necessari», assegura.

Per tot això, els edificis per sobre de certa mida han de tenir els seus propis refugis antiaeris. A més, la resta de la població pot utilitzar aparcaments subterranis, pistes de gel i piscines que estan preparades per ser convertides en centres d’evacuació.

Finlàndia té un exèrcit ciutadà

L’Exèrcit de Finlàndia el formen 61.000 efectius i 176.000 persones mobilitzades. Però el terme global també inclou el servei militar: és obligatori des de 1922 i la seva vigència no es discuteix. Té una durada d’entre sis a 12 mesos, segons la destinació del recluta.

Així, Finlàndia té un exèrcit ciutadà recolzat per un eficient sistema de mobilització que en poc temps pot posar en peu de guerra milers de soldats.

De fet, gairebé un terç de la població adulta del país (unes 900.000 persones) és reservista. Això significa que Finlàndia, amb 5,5 milions d’habitants, pot recórrer a un dels exèrcits més grans en relació amb la seva mida a Europa. Rússia té 140 milions d’habitants, dels quals 900.000 són soldats en actiu i dos milions són reservistes.

El llegat de la guerra d’Hivern

Notícies relacionades

MAPA | Aquestes són les zones que està bombardejant Rússia a Ucraïna

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Gran part de la preparació militar de Finlàndia es deriva de la seva pròpia guerra amb Moscou, que té ressons en la invasió d’Ucraïna. Entre 1939 i 1940, els finlandesos van lluitar en la guerra d’Hivern per mantenir a ratlla la Unió Soviètica, però com a resultat van perdre una gran part del seu territori, inclosa la seva ciutat més cosmopolita, Víborg, i una de les seves principals àrees industrials.

Les enquestes d’opinió suggereixen que al voltant de les tres quartes parts dels finlandesos estan disposats a lluitar pel seu país, la xifra més alta d’Europa.