Zelenski i Duda insten l’OTAN a promoure l’ingrés d’Ucraïna

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va apressar des de Varsòvia l’OTAN a fer un pas més en la defensa del seu país contra Rússia, l’endemà d’oficialitzar-se la incorporació de Finlàndia, i amb el suport tancat de Polònia a les aspiracions de Kíiv d’ingressar en l’aliança. «Ens acostem junts a una gran victòria. Compartim l’esperit de llibertat i la nostra gran història», va afirmar Zelenski, sobre l’escenari de la plaça del Castell de Varsòvia, presidit per dues enormes banderes, la d’Ucraïna i la de Polònia. «Rússia no guanyarà aquesta guerra. El nostre enemic comú pagarà pels seus crims de guerra la resta de la seva vida», va afegir, en direcció al president Vladímir Putin.

«No hi ha temps per perdre. Nosaltres subministrem tancs, avions i obusos a Ucraïna. Donem exemple a d’altres i trenquem la seva resistència a enviar-los armes», va recordar per la seva banda el president polonès, Andrzej Duda, davant una multitud i entre un enorme dispositiu de seguretat.

Si la cimera de Madrid, l’any passat, va marcar el camí del ràpid ingrés finlandès, la del juliol vinent a Vílnius, a Lituània, ho ha de ser per al d’Ucraïna, havia afirmat anteriorment Duda, en una compareixença davant els mitjans i després d’una reunió amb Zelenski. Polònia ja ha transferit a Ucraïna vuit caces del tipus MiG-29 i està disposada a subministrar-li la totalitat de la seva flota, «si els nostres aliats ho aproven», va prosseguir el president polonès, que va rebre Zelenski amb uns honors que Varsòvia només brinda a líders del màxim nivell –és a dir, els Estats Units–.

La totalitat de la flota polonesa significa unes 30 unitats d’aquest avió de combat. El propòsit de Varsòvia és subministrar aquests aparells, de fabricació soviètica i que els ucraïnesos estan capacitats per pilotar, per rebre a canvi moderns caces nord-americans. Seria un intercanvi que possibilitaria a Zelenski disposar d’aquests caces a curt termini i que no suposaria una intervenció directa de pilots de l’OTAN en la guerra contra Rússia, una cosa que Washington vol evitar tant sí com no, igual que Alemanya.

El primer pas a fer a Vílnius, segons Duda, ha de ser reconèixer Ucraïna «garanties de seguretat complementàries, per reforçar el seu potencial militar i protegir la seva població». Seria un «pas previ», va afegir, en el camí de la seva integració en l’Aliança.

L’aliat més ferm

Eren les paraules que Zelenski volia sentir del seu aliat més ferm tant en el bloc de la Unió Europea (UE) com de l’OTAN, o almenys el de més pes entre els que apressen a favor de l’ingrés ucraïnès. Els tres estats bàltics –Estònia, Lituània i Letònia– comparteixen aquesta opinió, però la seva posició no és comparable a la de Polònia.

La visita de Zelenski, la primera de caràcter oficial després de diverses parades tècniques en d’altres viatges, va tenir aquesta arrencada política, seguida per l’acte més emotiu de la plaça del Castell. Aquí, el president ucraïnès va parlar a la multitud, enmig d’unes mesures de seguretat encara més grans que les desplegades per al president nord-americà, Joe Biden. Va ser una manifestació d’unitat i suport, en presència d’ucraïnesos arribats a Polònia fugint de la guerra d’agressió russa.

Polònia és el país del bloc comunitari que més refugiats ha rebut des de l’inici de la invasió russa, el febrer del 2020. La guàrdia fronterera polonesa ha comptabilitzat des d’aleshores més de 10 milions d’entrades de persones procedents d’Ucraïna, de les quals 1,5 milions es van quedar a Polònia. La resta va seguir cap a d’altres estats membre –amb Alemanya al capdavant, amb gairebé 1 milió d’ucraïnesos acollits al seu territori– o van tornar al seu país.

L’acollida dels polonesos va ser i continua sent solidària, cosa que potser no es podia donar per descomptada en un país que ha rebutjat un cop i un altre les propostes de Brussel·les per a un repartiment més o menys equitatiu dels refugiats arribats en anteriors crisis humanitàries. La diferència és no només cultural o fins i tot religiosa: el govern ultranacionalista polonès és contrari a acollir peticionaris d’asil procedents de països on dominen els musulmans.

Milions d’ucraïnesos

A Polònia ja vivia prop d’1 milió de ciutadans d’origen ucraïnès abans de l’esclat de la guerra, cosa que ha facilitat la seva integració. S’hi afegeix que, per decisió comunitària, no han de passar pel llarg procés de sol·licitud d’asil, com els arribats d’altres parts del món, i tenen accés a subsidis i prestacions socials, així com permís de treball.

Notícies relacionades

¿Com queda l’OTAN després de la incorporació de Finlàndia?

¿Què tem Rússia de l’Exèrcit de Finlàndia si entra a l’OTAN?

Malgrat això, l’esperit solidari amb què es va acollir els ucraïnesos durant els primers mesos de guerra va baixar progressivament, així com la disposició de Varsòvia a donar-los accés als mateixos subsidis que rebria un polonès. Les exportacions de gra ucraïnès, més barat que el polonès, ha provocat enceses protestes dels agricultors de Polònia, una cosa a què Zelenski i el primer ministre, Mateusz Morawiecki, es van comprometre a resoldre en la seva trobada.

No ha variat, en canvi, el suport militar i logístic de Varsòvia cap a Kíiv. El Govern de Morawiecki, com el president Duda, van pressionar sobre el de Berlín com cap altre soci de la UE fins que Alemanya va donar llum verda a l’enviament de tancs Leopard 2 –de fabricació germànica– a Kíiv. També ha sigut el primer d’entregar a Ucraïna els caces MiG-29, mentre altres aliats europeus, com Alemanya, continua considerant una línia vermella l’entrega d’avions de combat al país agredit.