Dues colones assassinades a Cisjordània després dels bombardejos israelians sobre Gaza i el Líban

Tot va començar, com era d’esperar, a Al-Aqsa. Mentre la ciutadania jueva israeliana seia a taula per celebrar el Péssah, la seva Pasqua, milers de palestins musulmans es reunien al complex de les mesquites a Jerusalem per resar un altre dimecres de Ramadà. Però no ho van aconseguir. Les forces policials van irrompre per segona vegada consecutiva a la mesquita d’Al-Aqsa i van utilitzar granades per atordir, balas amb punta d’espuma i porres per impedir l’oració dels palestins. La resposta va ser gairebé immediata. Des de la Franja de Gaza, dimecres a la nit es van disparar coets cap a la frontera israeliana.

Atac de Hamàs

Dijous, els projectils van arribar des del Líban i van impactar al nord del país, una frontera molt més tranquil·la que la meridional. Tres persones van resultar ferides per la metralla. Hezbol·là, la milícia libanesa xiïta, es va desmarcar de l’atac. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va reunir el seu gabinet de seguretat per primera vegada en dos mesos per planejar una resposta a l’escalada. Hores després, l’Exèrcit israelià atribuïa la responsabilitat de l’atac a Hamàs, la milícia palestina que governa de facto la Franja de Gaza. Els coets van sortir del Líban unes hores després que el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, aterrés a Beirut.

«Hamàs i Hezbol·là tenen una relació de coordinació i col·laboració; els dos partits estan executant la mateixa agenda: la de l’Iran, de qui són mans armades a la regió», analitza l’expert militar Nizar Abdel Kader al diari libanès ‘L’Orient - Le Jour’. Israel no va dubtar a respondre de la mateixa forma a tots dos. Durant la nit, la Franja de Gaza i el sud del Líban van ser diana d’una tirallonga de projectils de l’Exèrcit israelià. A l’enclavament palestí, la població viu acostumada a la violència que cau des del cel però, al sud libanès, l’artilleria israeliana els va fer tornar als dies de la guerra. Dijous a la nit va suposar l’escalada més important des del conflicte del 2006.

Regió inflamable

Líban i Israel «han dit que no volen la guerra», va informar divendres la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (UNIFIL, per les sigles en anglès). Les forces de pau de l’ONU, desplegades al sud del Líban per separar els dos bàndols, van demanar a «totes les parts que s’aturin totes les accions» a les dues bandes de la frontera. Divendres al matí ha semblat que els atacs quedaven enrere i que la normalitat tornava a la tumultuosa regió. Però un atac en una carretera qualsevol de la Cisjordània ocupada ha tornat a encendre la flama a Terra Santa.

Notícies relacionades

Foc creuat a la frontera entre el Líban i Israel

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Dues germanes, de 15 i 20 anys, han mort, probablement per impacte de bala, tot i que inicialment semblava un xoc d’automòbils. La seva mare continua ingressada en estat greu. Les tres vivien a l’assentament d’Efrat a la Cisjordània ocupada, al sud de Jerusalem, i eren immigrants del Regne Unit. L’Exèrcit encara està buscant sospitosos a prop de la colònia il·legal de Hamra, a la zona del nord de Jericó. 

Hamàs ha elogiat l’atac i ha advertit Israel «per la seva contínua agressió contra el nostre poble palestí i la mesquita d’Al-Aqsa». La policia israeliana ha demanat a la ciutadania amb llicència d’arma de foc que la portin a sobre. Els pròxims dies i, fins i tot, hores seran clau per preservar moltes vides.