La tensió marca el 25 aniversari dels acords de pau a Irlanda del Nord

Irlanda del Nord celebra avui el 25 aniversari de l’Acord de Divendres Sant, del 10 d’abril de 1998, entre fortes mesures de seguretat per l’amenaça terrorista, però sense esdeveniments destacables fins a l’arribada demà, dimarts, del president nord-americà, Joe Biden, ferm defensor del procés de pau.

En una data tan històrica, un quart de segle després de la firma del pacte que va posar fi al conflicte a l’illa d’Irlanda, l’atenció està centrada en les intencions dels dissidents del ja inactiu IRA, oposats a la via democràtica.

Per això, la policia autònoma nord-irlandesa (PSNI) ha reforçat visiblement la seva presència als carrers de les principals ciutats de la província, com a la capital, Belfast, on els uniformats es barregen amb els nombrosos turistes que la visiten aquests dies de Setmana Santa, senyal de com ha canviat la regió amb el procés de pau.

No obstant, lluny del centre, les dues comunitats tradicionalment enfrontades, la unionista probritànica i la nacionalista proirlandesa, encara conviuen separades, dividides en ocasions, literalment, pels anomenats de manera eufemística «murs de pau», cosa que evidencia que la reconciliació encara és incompleta.

Els polítics no ajuden, malgrat que l’acord, anomenat de Divendres Sant pels catòlics i de Belfast pels protestants, va segellar la pau entre les parts establint un Govern de poder compartit, que ara està suspès des de fa més d’un any.

Buit polític

El rebuig del Partit Democràtic Unionista (DUP), segona força d’Irlanda del Nord, als arranjaments comercials post-Brexit per a la regió impedeix la formació d’un Executiu conjunt amb el republicà Sinn Féin, antic braç polític de l’IRA i primera força després de la seva històrica victòria en les eleccions del maig passat.

Aquest buit polític dona ales als grups paramilitars que encara operen a la regió, i la seva activitat ha repuntat en els últims mesos, fins a portar la PSNI a elevar el nivell de l’amenaça terrorista de «considerable» a «greu».

La policia ja va comunicar aquest cap de setmana que disposava d’«informació fiable d’intel·ligència» sobre plans de dissidents per atemptar el dilluns de Pasqua, una data molt simbòlica per al republicanisme proirlandès, ja que commemora l’Aixecament de Setmana Santa de 1916, la rebel·lió contra l’ocupació britànica que va establir les bases de la posterior guerra d’independència del Regne Unit.

Atacs dissidents

Aquest dilluns, diversos agents de la PSNI han sigut atacats amb bombes incendiàries i projectils durant un esdeveniment de Pasqua organitzat al barri catòlic de Creggan, a la ciutat de Derry, en el mateix escenari de l’assassinat el 2019 de la periodista Lyra McKee. «Els seus vehicles han sigut atacats mentre atenien una desfilada de Pasqua no notificada. De moment no s’han registrat ferits. Fem una crida a la calma», va escriure la PSNI en el seu compte de Twitter.

Entre els esdeveniments sí autoritzats per la Comissió de Desfilades, establerta després de l’acord de pau, va figurar una ofrena floral efectuada pel Sinn Féin al nord de Belfast pels caiguts durant l’Aixecament de 1916 i el passat conflicte. «El que sento avui és que estem en un lloc molt millor que fa 25 o 50 anys. Els joves estan creixent en un lloc totalment diferent del meu», explica a Efe el regidor republicà d’aquesta zona a l’ajuntament de la capital, J.J. Magee.

Aquest veterà del conflicte reconeix que el procés de pau «no és perfecte», però recorda la joia amb què el Sinn Féin i l’IRA van acollir la firma de l’acord fa 25 anys. «Va ser un dia estrany, el dia que tots estàvem desitjant que arribés, el d’un alto el foc durador, el d’un acord de pau que perdurés», assenyala Magee.

Notícies relacionades

El conflicte d’Irlanda del Nord, inspiració per al cine

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A més, destaca, ha mantingut viu l’objectiu republicà de reunificar les dues jurisdiccions de l’illa, Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, a través ara de la via pacífica i amb un referèndum pactat amb Londres. «Per descomptat que hem de continuar avançant cap aquesta consulta, cap a una nova Irlanda que serà millor per a tot el món a l’illa, tant al nord com al sud», va indicar.

Insisteix que «hem tingut cent anys de partició i no ha funcionat», amb referència a la fundació el 1922 del llavors anomenat Estat Lliure d’Irlanda, independent, i d’Irlanda del Nord, com a part integrant del Regne Unit. «Necessitem un referèndum aviat per construir una Irlanda millor per a totes i cadascuna de les persones que viuen aquí», conclou Magee.