Biden insta a posar fi al bloqueig polític a Irlanda del Nord

El president dels EUA, Joe Biden, va mirar de seduir els líders d’Irlanda del Nord per acabar amb el bloqueig polític a la regió. Ho va fer durant un discurs, aquest dimecres, al nou campus de la Universitat de l’Ulster, a Belfast, amb motiu del 25è aniversari dels Acords de Divendres Sant, que van posar fi a 30 anys de conflicte armat a la regió el 1998. Biden els va recordar que, des de 1998, la inversió a la regió s’ha doblat. Ara és de 2.000 milions de dòlars (1.800 milions d’euros) i els va dir que si acceptaven formar Govern es triplicaria.

«El Belfast d’avui és el cor bategant d’Irlanda del Nord i està preparat per generar oportunitats econòmiques i inversions sense precedents per a les comunitats de tot el Regne Unit, Irlanda i els Estats Units –va dir Biden–. La veritat és que la pau i l’oportunitat econòmica van juntes». Des de fa més d’un any que Irlanda del Nord està sense Govern per la negativa del Partit Unionista Democràtic (DUP) a entrar a l’Executiu.

Els acords de pau de 1998 obliguen que el principal partit republicà i unionista formin Govern compartit. El DUP boicoteja la formació de Govern fins que no s’eliminin tots els efectes del Brexit a la regió. El DUP ha sigut l’únic partit nord-irlandès que va votar en contra delMarc de Windsor, com es coneix el nou acord del Brexit que va aconseguir el primer ministre, Rishi Sunak. El DUP també va ser l’únic partit nord-irlandès a no firmar els acords de pau de 1998. Biden va vincular els dos acords.

En primera línia estaven asseguts els líders dels cinc principals d’Irlanda del Nord, els dos republicans i els dos unionistes i el partit neutre de l’Aliança. El missatge, no obstant, anava destinat al DUP. «Un Govern descentralitzat efectiu (en aquests moments està governat des de Londres) generarà oportunitats encara més grans en aquesta regió», va dir Biden. I va afegir: «Espero que aviat es restableixin l’assemblea i l’Executiu. Aquest és un judici que han de fer vostès, no jo, però espero que passi».

«Hi ha desenes de grans corporacions nord-americanes que volen venir aquí, que volen invertir», va dir Biden. «Vaig venir aquí el 1991, en aquest veïnat, i no hi podia haver un edifici de vidre com aquest perquè no hauria resistit», va recordar. Va explicar que va estar implicat en les converses de pau que va liderar l’exsenador nord-americà George Mitchell, que viatjarà a Irlanda del Nord aquesta setmana també. Va recordar que, el 1998, el d’Irlanda del Nord era el conflicte de més durada a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial.

Cadira buida al menjador

«Totes les persones mortes en els disturbis van deixar una cadira buida a la taula del menjador, un forat al cor que mai es va omplir», va assegurar el president nord-americà. «La pau no era inevitable. Mai podrem oblidar això», va continuar. I va acabar citant Michell: «Ell va dir que les negociacions van ser 700 dies de fracàs i un dia d’èxit i van seguir endavant perquè George [Mitchell] i tots els altres mai van deixar de creure que l’èxit era possible».

El DUP no va quedar impressionat amb les paraules de Biden. L’exlíder del partit, Arlene Foster, va criticar Biden i va afirmar que «odia el Regne Unit» i que no exerciria cap pressió sobre ells perquè «simplement és prorepublicà i pronacionalista». Per la seva banda, el diputat del DUP, Ian Paisley Jr, va dir que «el pobre home és bastant propens a cometre errors» i que «seria com si un francès se t’acostés i et digués què fer a Anglaterra».

Notícies relacionades

¿Per què Irlanda és tan important per a Biden?

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El líder del DUP, Jeffrey Donaldson, va voler rebaixar la tensió i va dir que, en la seva reunió cara a cara amb Biden, aquest li va dir que corresponia als líders nord-irlandesos prendre les decisions sobre el seu futur i que no hi volia interferir ni pressionar. «El president no és antibritànic», va declarar Amanda Sloat, assessora especial per a Europa de Biden.

Biden es va reunir a Belfast breument amb tots els partits i amb el primer ministre britànic, Rishi Sunak. A la tarda es va traslladar al sud de l’illa, a la República d’Irlanda, on va iniciar el viatge als comtats d’on van partir els seus avantpassats. Ahir va ser al comtat de Louth, a l’est d’Irlanda, on va néixer el seu besavi Owen Finnegan abans d’emigrar als Estats Units el 1849. Es va fer un bany de masses pels carrers de la ciutat de Dundalk, ple de banderetes amb les barres i estrelles. Aquest dijous pronunciarà un discurs al Parlament de Dublín i visitarà l’altra part de l’illa, d’on procedeix el seu altre rebesavi, Edward Bliwett.