Espanya es consolida com a sucursal de les màfies italianes

La perillosa ‘Ndrangheta, la màfia de Calàbria que controla el tràfic de cocaïna majorista a Europa, ha arrelat a la regió de Múrcia, a Madrid i a Catalunya. La Camorra, l’organització criminal de Nàpols, es troba a Barcelona, Tarragona, València, Eivissa i a Tenerife. Mentre que figures pertanyents o pròximes a la Cosa Nostra siciliana tenen «històricament» presència a les illes Balears, a més de Madrid i Saragossa. A l’àrea de Màlaga, en canvi, cap afiliat o cèl·lula d’aquestes màfies destaca per sobre de la resta, ja que hi són totes, fins i tot les organitzacions de la Pulla, generalment conegudes com «la quarta màfia d’Itàlia».

La llista dels clans mafiosos detectats o amb negocis al país en els últims 10 anys, juntament amb la dels dispositius policials acumulats, és impressionant. En diversos informes de la DIA, dossiers d’altres cossos, sumaris i fins i tot estudis de criminòlegs, apareixen desenes de cognoms de famílies mafioses, alguns de renom. Només per citar-ne algunes, de les dues màfies més presents. De la ‘Ndrangheta: a Barcelona, els Piromalli-Molè, els Mancuso i els Romeo; a Mallorca i a Madrid, els Maesano-Pangallo; a València, els Barbaro-Papalia-Trimboli; a les Canàries, els Raso-Gullace-Albanese i els Parrello-Pagliostro. De la Camorra: a Mallorca, els Zaza-Mazzarella; a Eivissa, els Vigilia i els Micco; a les Canàries, els Mariniello-Pignataro, els Nuvoletta i els Mazzarella; a Barcelona, els Moccia (van tenir al punt de mira el mercat de fruites i hortalisses de la ciutat). 

Cocaïna i restaurants

A Nicola Gratteri, fiscal en cap de Catanzaro i un dels màxims experts de ‘Ndrangheta al món (baix escorta des de 1989), no li sorprèn. Per a les màfies italianes, remarca, Espanya serveix des de fa anys com a pol per al tràfic de drogues i el blanqueig de diners. Són els seus negocis principals. «El tràfic de cocaïna col·loca Catalunya i el sud d’Espanya com a llocs predilectes, mentre que el blanqueig de capital es fa principalment a través de la compra d’hotels, restaurants i bars a les zones més turístiques», afirma Gratteri, que assenyala també l’altre fenomen peculiar de la incursió de les màfies italianes a Espanya: no es barallen. Al contrari: col·laboren, s’alien i treballen també amb bandes locals i europees i narcos llatinoamericans (sobretot colombians). «Senzillament, hi ha espai per a tothom», assenyala el fiscal a aquest diari. No obstant, afegeix, en alguns casos es tracta de relacions puntuals que només duren el temps d’un acord criminal sobre un carregament de droga.

Hi va haver una sèrie de confiscacions al port italià de Livorno (nord d’Itàlia) el novembre del 2019 que ajuda a entendre la fluïdesa d’aquests entramats. En les investigacions posteriors, la policia va descobrir un vincle amb un cèl·lula de la ‘Ndrangheta establerta a Barcelona que, amb l’ajuda de ciutadans bolivians i colombians, orbitava entre la ciutat catalana i Itàlia amb l’objectiu d’obrir un laboratori de processament de cocaïna al port de Gioia Tauro, a Calàbria (sud), segons va reconstruir el Departament Antidroga italià. No és un cas aïllat. ‘Brokers’ del narcotràfic vinculats a la Camorra napolitana, amb nexes amb Espanya, també han sigut arrestats en diverses operacions a Europa i fins i tot a Dubai, als Emirats Àrabs Units. 

Les criminòlogues Anna Sergi i Alice Rizzuti assenyalen que hi ha raons molt pragmàtiques, des de l’òptica de la màfia, darrere de l’evolució d’aquest fenomen, com la importància dels ports de Barcelona i de València per a la ruta que s’origina a Amèrica Llatina (cocaïna). Però també hi ha altres motius que a primera vista podrien semblar ingènues però que hi han jugat un rol, com les similituds en el mode de vida, el clima i l’idioma, a més de la «proximitat amb paradisos fiscals com Andorra i Gibraltar», segons han escrit en un recent estudi (2021) publicat per la Universitat d’Essex. La realitat és que a Europa «hi ha més cocaïna, ‘ergo’, també més network», afegeix Sergi.

Fugitius

Notícies relacionades

Itàlia deté el criminal més buscat del país, el ‘capo’ sicilià Matteo Messina Denaro

La Policia Nacional constata el creixement del crim organitzat dominicà a Catalunya

És el que explica també el tercer ús que fan les màfies italianes d’Espanya: el de terra d’exili per als fugits de la justícia. «La col·laboració amb la policia espanyola és bona. El problema són les lleis. Aconseguir l’autorització per interceptar un telèfon és molt lent i ells són molt ràpids», es queixa Gratteri, que reconeix que, tot i així, la col·laboració amb les autoritats italianes i espanyoles ha augmentat en els últims anys. «El problema és que no es veu com una emergència», insisteix.

Zora Hauser, investigadora del Departament de Sociologia de la Universitat d’Oxford, cita el cas alemany per comprendre què significa la solidificació de les màfies en un territori. «És un procés que s’assenta amb el temps. A Alemanya, els primers ‘‘ndranghetistes’ van arribar a la dècada dels 60 del segle passat fugint de la justícia, però es van estructurar als 70 i hi han operat des d’aleshores. El que va passar és que el 2007 dos clans es van embardissar en una guerra, hi va haver morts en territori alemany i llavors va ser quan la societat alemanya es va adonar que aquestes persones no venien d’Itàlia, sinó que ja eren allà», explica.