Vladímir Karà-Murzà, la dissidència ferma i serena a Rússia | Perfil

L’enverinament és un «vell mètode soviètic» per eliminar els oponents a què «es recorre sovint des que va arribar Putin al poder», explicava, mentre els seus dos seguidors, probablement funcionaris dels serveis secrets, intentaven acostar-se al màxim per escoltar el contingut de la conversa. A més, va continuar, «té dos avantatges respecte a l’assassinat amb armes de foc: és un mètode sàdic i pateixes molt» i concedeix a l’autor «el que els nord-americans denominen com a ‘negació plausible’; la maquinària propagandística del Kremlin es posa en marxa i assegura que ha sigut una falta de sucre, una borratxera...».

Per a Karà-Murzà, l’evolució política del seu país va més enllà de l’autoritarisme. Segons la seva opinió, Putin actua seguint «els mètodes de Stalin, és com un estalinisme postmodern, amb algunes correccions», empresonant els opositors polítics i fent fora del Parlament la veritable oposició. Tot i que per a l’opositor, el moment «més terrible» es va produir «quan va ser assassinat el 2015, al peu del Kremlin, Borís Nemtsov». «En ple segle XXI» hi ha a Europa un país on «actuen esquadrons de la mort a sou de l’Estat i que tenen com a funció l’eliminació dels oponents polítics», va denunciar.

Menys conegut

Karà-Murzà, menys conegut del públic occidental que el bloguer Aleksei Navalni, encarna un estil de fer oposició diferent. Igual com l’activista anticorrupció, és ferm en les seves conviccions i valent fins al punt de renunciar a abandonar el país malgrat l’assassinat de gent molt pròxima a ell. Però la seva esmena al sistema és total, i a diferència d’aquest, ni tan sols per tacticisme, està disposat a cooperar amb forces polítiques de la denominada ‘oposició sistèmica’, formada pels partits amb representació a la Duma.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

En les ultimes eleccions parlamentàries celebrades a Rússia, va rebutjar la crida de Navalni al denominat vot intel·ligent, que es resumia a votar a favor del candidat de cada circumscripció aliè al partit Rússia Unida i més ben col·locat per vèncer l’aspirant oficialista. «En la majoria dels casos» això implica votar el Partit Comunista, responsable de terribles crims contra el nostre poble, contra milions de persones torturades, afusellades o enviades al Gulag, va declarar llavors.

El dissident, amb una àmplia trajectòria com a periodista després de la desintegració de l’URSS, durant una època en la qual el país es va deslliurar temporalment de la censura i el control dels mitjans de comunicació, va produir també documentals sobre la dissidència soviètica, per després escriure llibres i blogs sobre la regressió en la llibertats que experimentava el país sota el mandat de Putin. En els últims anys, es va convertir en coordinador de la fundacióRússia Oberta, fundada per Mikhaïl Khodorkovski, un oligarca empresonat el 2003 i desposseït de la seva fortuna després d’enfrontar-se a Putin a principis del seu primer mandat. A diferència de Navalni, Karà-Murzà no ha coquetejat en cap moment de la seva trajectòria amb idees nacionalistes o xenòfobes.