La píndola abortiva, en mans del Suprem dels EUA: les claus de la batalla judicial

La mifepristona va ser autoritzada l’any 2000 per l’agència del medicament nord-americà (FDA per la seva siga en anglès). És un fàrmac d’ús estès arreu del món que bloqueja la producció de progesterona, l’hormona que permet que es desenvolupi l’embaràs. Normalment, s’utilitza combinat amb misoprostol, un altre medicament que provoca l’expulsió dels continguts de l’úter (i que es pot utilitzar sol, tot i que amb menys efectivitat i més efectes adversos).

Des de la seva aprovació, el seu ús ha anat augmentant i des de fa tres anys aquests medicaments són utilitzats ja per a més de la meitat de les interrupcions de l’embaràs als EUA, segons dades dels Centres de Control i Prevenció de Malalties.

Des del 2016, la FDA ha fet canvis per facilitar l’accés a la mifepristona. Ha ampliat el seu ús des de les set fins a les deu setmanes de gestació, permet que es pugui enviar per correu o que el puguin receptar infermeres i llevadores o a través de telemedicina. També va rebaixar de tres a una les cites per obtenir una recepta. I el 2019 va autoritzar un genèric, que és el que ara s’utilitza en dos terços dels avortaments amb medicaments als EUA.

Poc després de la derogació de la sentència Roe v. Wade l’estiu passat que va posar fi a la protecció constitucional de l’avortament, el grup antiavortament Aliança per una Medicina Hipocràtica va obrir una oficina a Amarillo (Texas) per iniciar una demanda contra la FDA amb altres organitzacions i metges.

Aquest grup sabia que el cas acabaria en mans del jutge federal de districte Matthew Kacsmaryk, un magistrat conservador nomenat per Donald Trump. I el 7 d’abril Kacsmaryk, de manera preliminar fins que arribés el judici, va paralitzar la distribució de mifepristona arreu del país. El seu dictamen estava esquitxat de llenguatge antiavortista i va utilitzar expressions com «avortistes» per parlar dels proveïdors mèdics, «avortament químic» o «nen no nascut». A més, va assegurar que la FDA havia «violat el seu deure legal» i havia «renunciat a preocupacions de seguretat» a l’aprovar el medicament. Menys de l’1% de les pacients que utilitzen medicaments per als seus avortaments necessiten hospitalització.

Kacsmaryk va donar set dies de termini per fer apel·lacions i el Govern ho va fer el dia 10, quan va recórrer la seva decisió davant el tribunal d’apel·lacions corresponent, a Nova Orleans. El 12 d’abril, un tribunal va decidir –per una votació 2-1 en la qual dos magistrats nomenats per Trump es van imposar a una de nomenada per George Bush– que la mifepristona es podia continuar distribuint als EUA, amb l’argument que ha passat massa temps per recórrer l’autorització de la FDA.

No obstant, el tribunal d’apel·lacions va decidir també que sí que es podien deixar sense efecte les mesures aprovades per la FDA des del 2016 que han facilitat l’accés al medicament.

El Departament de Justícia de l’Administració de Joe Biden va fer una apel·lació d’emergència davant el Suprem, on divendres passat el jutge Samuel Alito (que va firmar a l’estiu la sentència Dobbs v. Jackson que va acabar amb Roe) va ordenar paralitzar de manera administrativa les restriccions imposades pel tribunal d’apel·lacions. Alito va donar de termini fins al migdia del 18 d’abril als impulsors de la demanda original per presentar les seves al·legacions en espera de la decisió que ha de ser adoptada abans de la mitjanit de l’endemà.

També els laboratoris Danco –el seu únic fàrmac és la versió comercial als EUA de la mifepristona que era l’única opció abans de l’aprovació del genèric– van presentar un recurs d’emergència davant l’alt tribunal i van acusar el tribunal d’apel·lacions de Nova Orleans d’haver «creat caos regulatori arreu del país».

Tant la Casa Blanca com grups i activistes a favor de l’avortament, però també organitzacions mèdiques i de la indústria farmacèutica, han denunciat i condemnat les decisions dels tribunals inferiors. Biden va remarcar que Kacksmaryk «ha substituït amb el seu judici el de la FDA, l’agència d’experts que aprova els medicaments», i va assenyalar que si el seu dictamen preval «no hi haurà virtualment cap medicament aprovat per la FDA que pugui estar segur d’aquest tipus d’atacs ideològics i polítics».

També l’Associació Mèdica Americana ha assegurat que jutges i legisladors no haurien de substituir amb la seva pròpia opinió l’experiència, el coneixement i l’autoritat de la FDA, i s’ha denunciat que «el tribunal d’apel·lacions va elevar pseudociència especulativa sobre dades i proves, i va fer retrocedir de manera arbitrària l’accés a un medicament segur i efectiu i va deixar milions de dones sense una medicació crítica per a la salut reproductiva».

La decisió del Suprem serà transcendental. Si dona la raó al tribunal d’apel·lacions, estarà donant llum verda a limitacions com l’ús dels medicaments abortius només en les set primeres setmanes de gestació, el veto a la distribució per correu de mifespristona o la imposició de tres visites mèdiques abans d’obtenir la prescripció, fet que forçarà moltes dones a recórrer grans distàncies per veure un metge certificat i a fer diverses visites en diversos dies. A més, podria fer que alguns metges es resisteixin a receptar un medicament immers en batalles legals, tot i que és dubtós que el Departament de Justícia persegueixi casos, quan en els seus recursos judicials ha defensat la mifepristona com a segura i efectiva.

Diversos estats governats pels demòcrates han començat ja a incrementar les seves reserves de mifepristona (Washington i Massachusetts) i de misoprostol (Califòrnia i Nova York). Hi ha, a més, una decisió adoptada el dia 13 d’abril per un jutge de l’estat de Washington en una demanda presentada pels fiscals de 17 estats demòcrates i Washington D. C. que obliga a assegurar en aquests estats l’accés a la mifepristona.

Aquest cas posa en un compromís la majoria conservadora del Tribunal Suprem. Quan van derogar Roe, aquests jutges van assegurar que el Suprem no ha de regular l’avortament, sinó que aquesta regulació correspon als estats. I, segons la seva opinió, en aquella sentència Brett Kavanaugh, un dels magistrats conservadors, va escriure: «Els nou membres d’aquesta cort ja no decidiran la legalitat bàsica de l’avortament abans de la viabilitat (del fetus) per a 330 milions d’americans. Aquest assumpte serà resolt pel poble i els seus representants en el procés democràtic als estats o al Congrés», una idea que ara posa a prova el camí legal emprès pels grups antiavortistes contra la medicació.

Fa dos anys, a més, quan l’Administració Trump va apel·lar la decisió d’un jutge que havia eliminat per la pandèmia el requisit de veure un metge per obtenir una recepta, la majoria conservadora del Suprem va tombar aquesta decisió judicial. En aquella ocasió els jutges ultraconservadors Samuel Alito i Clarence Thomas van criticar el magistrat per «atribuir-se a si mateix la capacitat d’imposar-se a la FDA en una qüestió de seguretat de medicaments». També John Roberts, president conservador del Suprem, va opinar en aquella ocasió que «els tribunals deuen deferència significativa a entitats políticament responsables amb l’historial, la competència i l’experiència per valorar la salut pública».