Els convulsos deu anys al poder de Maduro

«La humanitat ha entrat en una nova època», va assenyalar el «president ‘influencer’», com l’ha anomenat el portal d’esquerres ‘Aporrea’, al justificar la incorporació d’una estilitzada figura de la IA. «Anem a l’avantguarda tecnològica de les coses», va afegir. Tot canvia, la ciència, les idees, el clima, excepte les aspiracions electorals de l’exconductor d’autobusos. Els comicis estan previstos per a l’any que ve, tot i que, com va suggerir el mateix Maduro dies enrere, davant la sorpresa opositora, podrien arribar a avançar-se.

Una recent enquesta de Polianalítica li atorga una intenció de vot del 24%. Seria derrotat a les urnes per qualsevol precandidat de l’oposició, Henrique Capriles, la dretana María Corina Machado i l’humorista Benjamín Rausseo.

El president no creu en els sondejos i s’aferra a una experiència marcada pel desastre econòmic i una pobresa que atribueix a la fustigació dels Estats Units, les protestes i conjures, l’èxode sense precedents de milions de veneçolans. «Res ni ningú ens aturarà», va afirmar divendres passat.

"Con Maduro +" llegó para acompañar al pueblo venezolano con noticias, avances, contactos directos e inteligencia artificial. ¡Vamos a la vanguardia comunicacional y tecnológica! pic.twitter.com/0moNPijsih

— Nicolás Maduro (@NicolasMaduro) 18 de abril de 2023

Una dècada terrible

La presidència de Maduro va ser filla de la desgràcia d’Hugo Chávez. En virtut de la seva malaltia letal, primer va assumir les funcions executives de manera interina. Es van celebrar noves eleccions. L’«hereu» va derrotar per menys de dos punts Capriles, que va denunciar que la contesa havia estat plena d’anomalies. Aquesta victòria va ser ben aviat posada en entredit als carrers. Van perdre la vida 13 ciutadans.

El 2015, el Govern va ser apallissat a les urnes. L’oposició va passar a controlar l’Assemblea Nacional (AN) i va voler forçar el final de cicle de Maduro a través d’un referèndum revocatori que mai va ser concedit per les autoritats electorals. La baralla va tornar a l’espai públic. Van morir 127 persones. Maduro va ser reelecte el 2018. Els adversaris van girar l’esquena a una contesa marcada per les proscripcions.

A finals de gener del 2019, el diputat Juan Guaidó es va autoproclamar «president encarregat», amb el suport de Washington i desenes de països. El Govern va afrontar dures sancions econòmiques de l’administració de Donald Trump, un intent de cop d’Estat i una temptativa desastrosa d’incursió armada provinent de l’exterior. La pobresa va arribar a límits inconcebibles. La hiperinflació va devorar el poder de compra del bolívar, la moneda oficial. Milions de veneçolans es van alimentar de les ajudes estatals. Fins i tot la producció petrolera, la principal font d’ingressos, se’n va anar en orris.

🇻🇪🗳️ Intención de voto para las presidenciales 2024 - Careos:

⚫️ Benjamín Rausseo = 39.3%
🔴 Nicolás Maduro = 22.8%

🔵 María Corina = 38.1%
🔴 Nicolás Maduro = 24.4%

🟡 Henrique Capriles = 31.4%
🔴 Nicolás Maduro = 24.5%

📌 Encuestas Delphos - Colaboración con @espolitiks pic.twitter.com/IcO1mAm5wD

— 𝙋𝙤𝙡𝙞𝙖𝙣𝙖𝙡𝙞𝙩𝙞𝙘𝙖 (@polianalitica) 4 de abril de 2023

Nous desafiaments

Una dècada després d’una candidatura d’emergència i nombroses situacions que es van insinuar com a terminals, tot sembla estar al mateix punt d’inici. Guaidó es va esvair, el chavisme va esdevenir madurisme, en aliança amb les Forces Armades, i ha creat els seus propis mecanismes de culte a la personalitat.  La invasió russa a Ucraïna va provocar un daltabaix en el mercat energètic global i, de la mà del cru veneçolà, el «president obrer», com li agrada dir-se, va passar de ser un pària mundial a una figura una altra vegada tolerable malgrat les greus acusacions de violacions als drets humans. El dòlar és amo i senyor d’una economia que encara intenten encaminar cap a un dubtós horitzó socialista.  L’escàndol de corrupció que gira al voltant de la petrolera estatal PDVSA i ha portat entre reixes desenes d’exfuncionaris, no l’ha esquitxat. «No hi haurà convivència ni complicitat, us ho juro», va dir.

Notícies relacionades

L’oposició veneçolana elegirà el seu candidat comú a l’octubre

El camp espanyol afronta dividit l’entrada de gra ucraïnès lliure d’aranzels

Veneçuela també ha recuperat part del seu protagonisme regional a partir dels canvis polítics a Colòmbia, l’Argentina i el Brasil. Caracas s’ha proposat contribuir a les negociacions de pau que intenta portar el seu col·lega Gustavo Petro amb diversos grups armats. El colombià intenta retribuir amb una conferència internacional sobre Veneçuela per encaminar el conflicte intern d’aquest país. La reunió ha sigut planificada per al 25 d’abril.

Part de l’oposició que participa en les negociacions amb el Govern a Mèxic ha expressat la seva confiança en la iniciativa de Petro. «Tot el suport de Veneçuela per a aquesta cimera», va assegurar el president en el seu programa televisiu. Petro, mentrestant, vol parlar d’aquest tema amb Joe Biden en les pròximes hores. Abans d’aquesta reunió, el mateix dia que aterrava a Caracas el canceller rus, Serguei Lavrov, el Govern va advertir que el diàleg amb els adversaris no podrà avançar «mentre es mantinguin les mesures coercitives unilaterals imposades per l’imperialisme».