Errors innocents, respostes a trets: la setmana negra que confronta els EUA amb la seva realitat distòpica

Fins i tot en un país tristament habituat als tirotejos massius, gairebé es diria que anestesiat per la xacra de la violència amb armes de foc, els quatre incidents han provocat consternació i, un cop més, ràbia. Tot i que cada cas és únic, tant per les seves particularitats com per les lleis estatals que regeixen la possessió d’armes i el seu ús en els escenaris d’aquests últims casos (Missouri, Nova York, Texas i Carolina del Nord), el conjunt torna a confrontar els EUA amb una realitat fosca que el senador Chris Murphy, un dels més involucrats en l’àrdua i gairebé sempre infructuosa lluita per incrementar els controls d’armes al Congrés, no ha dubtat a qualificar de «distòpica»

Armes i lleis d’autodefensa

Als EUA hi ha almenys 120 armes de foc per cada 100 habitants. El 2021, l’últim any amb xifres dels Centres de Control i Prevenció de Malalties, les bales van provocar la mort de gairebé 49.000 persones, un 8% més que l’any anterior. I això significa que gairebé el 80% dels assassinats al país es cometen amb armes de foc, un percentatge eixordador davant, per exemple, el 13% d’Austràlia o el 4% del Regne Unit.

A més, han crescut els estats amb lleis que emparen l’autodefensa, bé reforçant l’anomenada «doctrina del castell», que dona dret a la protecció de la llar, o aprovant lleis conegudes com «Stand your Ground» (literalment «defensa el teu terreny»), que treuen dels confins de la vivenda privada l’empara a l’autodefensa. Des que Florida va obrir la veda el 2005, prop de 30 estats han aprovat aquestes últimes normes, que han jugat un paper important en casos destacats i que anàlisis i experts assenyalen com a problemàtiques.

Segons un estudi publicat el 2022 al ‘Journal of the American Medical Association’, per exemple, les lleis ‘Stand your Ground’ van estar associades amb un increment mensual d’homicidis entre el 8% i l’11%. I en unes declaracions a ‘USA Today’, Caroline Light, autora d’un llibre sobre aquesta regulació, denunciava que «ens fan a tots menys segurs i eleven el risc si es comet un error innocent».

També Christopher Slobogin, professor de Dret i director del programa de Justícia Penal de la Universitat Vanderbilt, declarava al diari que «el més preocupant és que el llenguatge de ‘Stand your Ground’ significa que hem tornat als dies del salvatge Oest en què la gent pot respondre a confrontacions amb força letal, fins i tot si és desproporcionada respecte a l’amenaça».

Crim, paranoia i distopia

En la situació única nord-americana juguen un paper altres factors. Mentre durant la pandèmia hi havia protestes nacionals contra la brutalitat policial i la injustícia racial i un augment de la criminalitat, per exemple, polítics i mitjans, especialment els conservadors, s’entregaven a una denúncia i cobertura desorbitada i desmesurada. Malgrat l’augment real de crims violents i assassinats amb armes de foc, el que es projecta és una imatge apocalíptica sobre el suposat descens del país a un infern de violència.

A tot això s’afegeixen les campanyes del ‘lobby’ de les armes. I també una evolució en els motius que fan que els nord-americans s’armin. Mentre en sondejos de Gallup el 2000 i el 2005 al voltant del 66% dels nord-americans deien que tenien armes per protegir-se davant el 60% que les tenia per caçar, en una altra enquesta del 2021, el percentatge de caça havia caigut lleugerament però el de protecció s’havia disparat fins a gairebé el 90%. I el professor de la Universitat Estatal de Nova York especialitzat en lleis de regulació d’armes Robert Spitzer li ha dit a Vox: «La cultura de les armes dels EUA uneix la tradició de caça esportiva amb la de milícies i frontera, però en els temps moderns l’element de caça ha sigut eclipsat per una noció altament polititzada que portar armes és una expressió de llibertat, individualitat, hostilitat al Govern i autoprotecció».

El conjunt alimenta el que ‘The New York Times’ ha definit com un «còctel tòxic de paranoia, desconfiança i sospita que enverina moltes interaccions diàries», una anàlisi que no només fa el rotatiu. «Ens estem convertint en una nació fortament armada tan poruga, enfadada i ansiosa de dit fàcil que assassinar amb armes és ara la forma com resolem les nostres frustracions», denunciava Murphy dimecres al Senat. «Això és una distopia i és una que hem escollit per a nosaltres. No té per què ser així», deia.

«Vivim en un país que dispara primer i pregunta després», ha denunciat també John Feinblatt, president del grup Everytown for Gun Safety, que també lluita per intensificar el control d’armes.

Raça

En un dels casos dels últims dies, el de Yarl, hi va haver també «un component racial», segons les autoritats. L’adolescent que havia de recollir els seus germans i es va equivocar d’adreça a Kansas City era negre, i Andrew Lester, l’home blanc de 84 anys que li va disparar primer al cap i després al braç, que ha sigut imputat amb una agressió en primer grau, va declarar que estava «mort de por». Missouri té lleis ‘Stand your Ground’, com les que el 2013 van contribuir a exonerar l’home que va matar Trayvon Martin a Florida.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

També hi ha hagut arrestos i imputacions en els altres casos. Kevin Monahan, l’home de 65 anys que van disparar als cotxes i la moto que havien entrat per error al camí privat de casa seva a Hebron (Nova York), fa front a un càrrec d’assassinat en segon grau per la mort de Gillis. Pedro Tello Rodríguez, el jove de 25 anys que va disparar en un aparcament d’Elgin (Texas) a unes ‘cheerleaders’ després que una hagués volgut entrar al seu cotxe al confondre’s de vehicle, ha sigut imputat per conducta temerària mortal.

I Robert Louis Singletary, un home de 24 anys que es va entregar dijous a Florida dos dies després de l’incident de la pilota de bàsquet a Gaston County (Carolina del Nord), fa front a quatre càrrecs d’intent d’assassinat Singletary va disparar a la petita White (a qui una bala li va passar arran de la cara) i tres persones més, incloent el pare de la nena, que va ser rebre un tret a l’esquena i va haver de ser ingressat.