Volodímir Zelenski: D’humorista a heroi de la nació

Quatre anys, una guerra, desenes de milers de morts i un país destruït separen aquells moments d’alegria de l’ombrívola actualitat. L’humorista convertit en president, capaç fins i tot de riure a la cara del totpoderós cap d’Estat veí, Vladímir Putin, anomenant-lo «cabró» o «gilipolles» mitjançant un enginyós joc de paraules en una sèrie de televisió d’èxit, ha passat moments per a tots els gustos: del relatiu desencant els seus primers anys al capdavant del país quan la ciutadania percebia que era incapaç de posar límits a la corrupció i al poder dels oligarques, fins adquirir un estatus d’heroi al negar-se en rodó a abandonar Kíiv en els primers compassos de la guerra i encapçalar la resistència. Però tot el que puja, baixa, i analistes com Ievgueni Fedtxenko, director de StopFake, una pàgina web especialitzada en desinformació i atacs híbrids des de Rússia, estimen que el denominat ‘efecte Zelenski’ «està remetent una mica» a mesura que la ciutadania pren consciencia que el suport de la comunitat internacional al país «no es deu únicament gràcies al president, sinó a la voluntat de resistir de tots els ucraïnesos». L’any vinent toca tornar a celebrar eleccions presidencials, tot i que la guerra i l’aplicació de la llei marcial podrien obligar a posposar la cita amb les urnes.

Qüestionat

Notícies relacionades

Putin visita per sorpresa Kherson i Lugansk per avaluar la situació amb alts càrrecs militars

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Zelenski, que té milions de seguidors en xarxes socials com Twitter i Instagram, està sent qüestionat en cercles periodístics i opositors per la seva actuació les setmanes i mesos anteriors a la guerra, sobretot la falta de preparació del país, que va permetre a Rússia, en els primers dies de l’ofensiva, prendre el control d’un significatiu tros de territori ucraïnès al sud del país. En un recent article, Iuri Butussov, redactor de la publicació online Tsenzor.net, criticava el silenci presidencial davant la revelació que alts càrrecs del Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU, per les seves sigles en ucraïnès) nomenats per ell abans de la invasió resultava que eren agents dobles que treballaven per a Rússia. «En dues setmanes, el president Zelenski no va tenir ni un minut per comentar la sensacional revelació que tot un grup d’agents de l’FSB rus havia sigut nomenat per als càrrecs més importants de l’SBU», va criticar Butussov.

Garantit el suport dels EUA i de la Unió Europea amb algunes excepcions individuals, la gran assignatura pendent del mandatari ucraïnès és obtenir més suports a l’Amèrica Llatina, on són menys receptius en la seva visió del conflicte que no pas a Occident, i guanyar-se les simpaties de la Xina, pròxim aliat de Rússia en l’àmbit formal, tot i que al·lèrgica a crisis bèl·liques que posin en qüestió l’estabilitat econòmica mundial i la integritat territorial de cap Estat. Per al primer objectiu ha proposat la celebració d’una cimera entre el seu Govern i els «països de l’Amèrica Llatina». En el cas de Pequín, pretén endinsar-se en un dels 12 punts del pla de pau que fa referència a la necessitat de respectar la integritat territorial de cada Estat i ha expressat la seva disposició a reunir-se amb el líder xinès, Xi Jinping.