Guerra a l’est d’Europa
Volodímir Zelenski: D’humorista a heroi de la nació
Quatre anys després de ser elegit, el president d’Ucraïna simbolitza la resistència del país eslau, tot i que el seu carisma es dilueix
L’OTAN entreobre la porta a Ucraïna, però sense concretar una data

Entre els canapès de disseny, el confeti i la plèiade de cares conegudes, el cert és que en aquell local de moda a Kíiv, a la vora del riu Dnipró, ningú dels presents acabava de prendre’s gaire seriosament el president electe d’Ucraïna, l’humorista Volodímir Zelenski, instants després que s’anunciés la seva aclaparadora victòria en la segona volta de les eleccions presidencials celebrades l’abril del 2019. Embriagat per l’eufòria al saber que havia obtingut més d’un 70% dels vots emesos i que s’havia imposat al seu rival, el president sortint Petró Poroixenko, en la totalitat de les óblast (regions) ucraïneses excepte Lviv, el flamant cap de l’Estat va aparèixer davant els seus seguidors congregats per transmetre una professió de fe en la democràcia i en el relleu de l’autoritat política mitjançant eleccions que, fins i tot abans de començar el seu mandat, va causar irritació a la veïna i autoritària Rússia: «Puc dir-ho, com a ciutadà ucraïnès, a tots els països de l’espai postsoviètic: ¡Tot és possible!».
Quatre anys, una guerra, desenes de milers de morts i un país destruït separen aquells moments d’alegria de l’ombrívola actualitat. L’humorista convertit en president, capaç fins i tot de riure a la cara del totpoderós cap d’Estat veí, Vladímir Putin, anomenant-lo «cabró» o «gilipolles» mitjançant un enginyós joc de paraules en una sèrie de televisió d’èxit, ha passat moments per a tots els gustos: del relatiu desencant els seus primers anys al capdavant del país quan la ciutadania percebia que era incapaç de posar límits a la corrupció i al poder dels oligarques, fins adquirir un estatus d’heroi al negar-se en rodó a abandonar Kíiv en els primers compassos de la guerra i encapçalar la resistència. Però tot el que puja, baixa, i analistes com Ievgueni Fedtxenko, director de StopFake, una pàgina web especialitzada en desinformació i atacs híbrids des de Rússia, estimen que el denominat ‘efecte Zelenski’ «està remetent una mica» a mesura que la ciutadania pren consciencia que el suport de la comunitat internacional al país «no es deu únicament gràcies al president, sinó a la voluntat de resistir de tots els ucraïnesos». L’any vinent toca tornar a celebrar eleccions presidencials, tot i que la guerra i l’aplicació de la llei marcial podrien obligar a posposar la cita amb les urnes.
Qüestionat
Notícies relacionadesZelenski, que té milions de seguidors en xarxes socials com Twitter i Instagram, està sent qüestionat en cercles periodístics i opositors per la seva actuació les setmanes i mesos anteriors a la guerra, sobretot la falta de preparació del país, que va permetre a Rússia, en els primers dies de l’ofensiva, prendre el control d’un significatiu tros de territori ucraïnès al sud del país. En un recent article, Iuri Butussov, redactor de la publicació online Tsenzor.net, criticava el silenci presidencial davant la revelació que alts càrrecs del Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU, per les seves sigles en ucraïnès) nomenats per ell abans de la invasió resultava que eren agents dobles que treballaven per a Rússia. «En dues setmanes, el president Zelenski no va tenir ni un minut per comentar la sensacional revelació que tot un grup d’agents de l’FSB rus havia sigut nomenat per als càrrecs més importants de l’SBU», va criticar Butussov.
Garantit el suport dels EUA i de la Unió Europea amb algunes excepcions individuals, la gran assignatura pendent del mandatari ucraïnès és obtenir més suports a l’Amèrica Llatina, on són menys receptius en la seva visió del conflicte que no pas a Occident, i guanyar-se les simpaties de la Xina, pròxim aliat de Rússia en l’àmbit formal, tot i que al·lèrgica a crisis bèl·liques que posin en qüestió l’estabilitat econòmica mundial i la integritat territorial de cap Estat. Per al primer objectiu ha proposat la celebració d’una cimera entre el seu Govern i els «països de l’Amèrica Llatina». En el cas de Pequín, pretén endinsar-se en un dels 12 punts del pla de pau que fa referència a la necessitat de respectar la integritat territorial de cada Estat i ha expressat la seva disposició a reunir-se amb el líder xinès, Xi Jinping.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Gestió hídrica Rialb, el segon embassament més gran de Catalunya i el més jove, bat un nou rècord d’ompliment
- Usos lingüístics Emma Vilarasau, en l’especial sobre la llengua de TV3: «No es pot viure les 24 hores en català»
- Seguretat viària La DGT canvia el permís per conduir motos: aquests són tots els canvis
- Ensenyament Els resultats de la consulta de la llengua vehicular a València es publicaran avui
- Descobriment inesperat Les obres de la Via Laietana troben per sorpresa les restes de cinc cases medievals de Barcelona
- Àgora La memòria absent de la pandèmia
- Escapades 5 viatges diferents sense sortir de la península
- Fira tecnològica El Mobile World Congress iguala el seu rècord històric i tanca amb 109.000 assistents
- Anàlisi Puigdemont correrà risc mínim d’arrest i presó si torna quan el TC inadmeti el recurs del PP i abans que prosperi el seu recurs d’empara
- Congrés dels Diputats Junts refreda les opcions de Díaz d’aprovar la reducció de jornada: «Ara mateix no avalem el seu projecte de llei»