La baixa participació en els comicis del nord de Kosovo, mal senyal per a la relació de Belgrad i Pristina

Les eleccions als municipis de majoria sèrbia del nord de Kosovo es plantejaven com una prova de foc per a l’acord, aprovat fa un mes, amb què Belgrad i Pristina havien de començar a normalitzar les seves relacions. Però el resultat ha sigut una altra galleda d’aigua freda, amb una participació baixíssima per la decisió de la comunitat sèrbia de boicotejar la cita.

Segons el recompte preliminar de la Comissió Electoral Central de Kosovo, els partits que van sortir guanyadors dels comicis van ser el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) i el panalbanès Vetëvendosje, que governa a escala nacional. En concret, el primer va triomfar a la localitat de Zubin Potok (52,1%) i a Zvečan (60%), mentre que el segon va obtenir la majoria dels consensos a Leposavić (73,5%) i Mitrovica (66,5%), la principal ciutat de l’àrea.

Però ha sigut una victòria més que pírrica. De fet, van exercir el seu dret al vot uns 1.500 votants dels 45.000 registrats als 19 col·legis electorals, l’equivalent al 3% del total. La raó és que en aquests municipis els serbokosovars són més del 90% de la població i no van anar a votar, mentre que sí que ho van fer els albanokosovars.

Boicot anunciat

Boicot anunciatEl mateix president serbi, Aleksandar Vucic, havia avançat a principis d’aquest mes aquest desenllaç. I dissabte, en declaracions a la web sèrbia ‘Beta’, el mandatari va tornar a carregar contra la decisió del Govern de Pristina de tirar endavant els comicis malgrat les reticències de la comunitat sèrbia.

Es tracta d’una «invasió completa» de la política albanokosovar del nord de Mitrovica, va dir Vucic. Però els ciutadans «hi estan acostumats», va afegir. 

L’últim capítol de les males relacions entre Belgrad i Pristina, amb les seves greus conseqüències sobre el nord de Kosovo, una zona de majoria sèrbia en un país on els albanesos són la gairebé totalitat, té diverses causes. Les principals són la negativa de Sèrbia a reconèixer la declaració d’independència de la seva exprovíncia (2008) i les fallides polítiques de Kosovo per integrar la comunitat sèrbia establerta al país. Unes circumstàncies que han alimentat contínues tensions entre els dos països i han provocat diverses onades d’emigració de serbis de Kosovo.

El ‘condol’ d’Europa

Tant és així que aquests comicis, que inicialment havien sigut previstos per al desembre i van haver de ser postergats per un augment de la violència al carrer, s’han celebrat després que al novembre els funcionaris serbokosovars dimitissin en bloc de les institucions locals.

Notícies relacionades

Dornika Gërvalla-Schwarz, ministra d’Exteriors de Kosovo: «No veig raons perquè Espanya no ens reconegui»

Kosovo, 15 anys d’independència, corrupció i pandèmia demogràfica

No obstant, Llista Srpska, un dels principals partits de la comunitat sèrbia, va anunciar gairebé immediatament la seva intenció de boicotejar els comicis.

Per això també la diplomàcia europea hagi lamentat el resultat. «Aquestes eleccions amb tan pocs electors no ajuden a trobar solucions polítiques en una regió marcada per recents tensions», va opinar l’ambaixador francès Olivier Guerot.