75è aniversari
Israel celebra el seu Dia de la Independència més tens en anys
Jerusalem, la ciutat eternament disputada
Els palestins, «conillets d’índies» de la tecnologia d’Israel
Al parc Midron Yafo no cap ni una agulla. Dotzenes de famílies i grups d’amics expandeixen les seves pertinences sobre l’herba d’un dels llocs més idíl·lics de la costa de Tel Aviv. Allà, porten des de primera hora d’aquest dimecres preparant les seves barbacoes, bevent i jugant mentre esperen que un centenar d’avions delectin la mirada elevada cap al cel. Israel celebra el seu 75è Dia de la Independència enmig d’una de les pitjors crisis domèstiques de la seva història. Sobre la gespa, encara es poden veure restes de la festa reivindicativa que va tenir lloc dimarts a la nit a la ciutat mediterrània. Milers de persones van sortir al carrer com a part del moviment civil massiu en contra de la reforma judicial iniciada pel govern del primer ministre Binyamín Netanyahu.
A tot just 70 quilòmetres, des de dalt de la Muntanya Herzl a Jerusalem, els focs artificials il·luminaven el rostre del mandatari israelià. La mateixa nit, Netanyahu va liderar el tradicional acte que marca la transició des del solemne Dia dels Caiguts a l’alegre Dia de la Independència després d’encendre una torxa davant la presència de dignataris i convidats d’honor. En aquesta cerimònia, que assenyala la festivitat més important de l’Estat hebreu, no solen immiscir-se els desacords quotidians de la política israeliana. Però aquest any sí que ho han fet. Personatges destacats de l’oposició, com el seu líder, el centrista Yair Lapid, han boicotejat l’acte i milers de persones han preferit acudir a la «festa de la independència» celebrada a Tel Aviv.
«Dividida entre extremistes»
La proposta de l’Executiu d’extrema dreta per reformar el poder judicial ha polaritzat encara més una població ja per si mateixa dividida. «Estic convençut que no hi ha cap amenaça existencial més gran per al nostre poble que la que ve des de dins: la nostra pròpia polarització i alienació els uns dels altres», ha dit aquesta mateixa setmana el president Isaac Herzog a l’Assemblea General de les Federacions Jueves d’Amèrica del Nord a Tel Aviv. La celebració de dos actes paral·lels i, d’alguna manera, excloents és una mostra clara de l’actual clima polític que domina el país en la seva jornada més assenyalada. «Aquest any, la nació israeliana està dividida entre extremistes», va dir el manifestant Israel Shur a AP.
לראות את שלושת האבות יבדל"א של עידודי זולדן, שולי הר מלך ויהודה דימנטמן הי"ד רוקדים יחד הבוקר במרכז המעגל לצלילי שירי ההלל של יום העצמאות בישיבת חומש, בהודאה על 75 שנות עצמאות ועל ביטול חוק ההתנתקות בצפון השומרון, להצטמרר, לדמוע ולשמוח. ולדעת ש"בדמייך חיי"!
— בצלאל סמוטריץ' (@bezalelsm) 26 de abril de 2023
קרדיט: הקול היהודי. pic.twitter.com/xJ7VqfODT8
Mentre centenars de persones es concentren en parcs, platges i jardins, els membres més radicals del govern participen en un servei d’oració al lloc d’un antic assentament a la Cisjordània ocupada. El ministre de Finances i líder dels colons, Bezalel Smotrich, s’ha unit a un centenar de persones, entre els quals hi havia diversos diputats, en la primera reunió des que la Knesset va eliminar una llei que prohibia les colònies en aquesta àrea anomenada Homesh. L’assentament va ser aclarit el 2005, però hi ha hagut un impuls creixent en el moviment de colons, recolzat per ministres del govern, per restablir-hi una presència jueva-israeliana permanent. Una ieixivà improvisada, una escola d’estudi dels textos sagrats, ha operat durant molt temps al lloc.
Polèmica amb von der Leyen
Notícies relacionades
Al voltant del món, els líders polítics han felicitat Israel pels seus 75 anys d’història. Les paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han causat reaccions irades a les xarxes socials. La representant europea ha congratulat l’Estat hebreu per «fer florir el desert», una expressió utilitzada pels sionistes per remarcar que es van trobar amb una terra buida disposada a convertir-se en la seva nació. Seguint el seu eslògan «una terra sense poble per a un poble sense terra», neguen la presència d’una població nativa que eren els milers de palestins que aquests dies també commemoren la seva Nakba. Aquesta paraula significa catàstrofe en àrab i es refereix a l’expulsió de 750.000 palestins el 1948.
«Von der Leyen també assenyala els valors europeus compartits amb el règim israelià», denuncia l’acadèmica palestina Yara Hawari a Twitter. «No està gens malament: colonialisme, neteja ètnica, per citar-ne alguns...», afegeix. Tot i que el país està embarcat en una greu crisi domèstica i manté una ocupació militar des de fa més de mig segle, per ara, no l’ha fet perdre els suports internacionals. I és que Israel, als seus 75 anys, gaudeix de la seva millor època a l’arena global. Després de 16 setmanes de protestes, molts contraris a la reforma judicial s’han unit a les files d’israelians sobre la gespa i la sorra per parar un instant i celebrar el triomf del somni sionista.
