Els Vint-i-set acorden prorrogar un any l’exempció d’aranzels per al gra d’Ucraïna

Els governs europeus estan d’acord a allargar un any més, fins al juny del 2024, l’exempció de quotes i aranzels de la qual es beneficien els productes agrícoles d’Ucraïna des de mitjans de l’any passat, una de les mesures adoptades per la Unió Europea (UE), igual que altres països com el Regne Unit, per donar suport a l’economia ucraïnesa a mantenir-se a la superfície i continuar rebent ingressos durant la guerra iniciada per Rússia. Malgrat les protestes dels agricultors polonesos, els ambaixadors permanents dels Vint-i-set (Coreper) han donat el seu vistiplau a la pròrroga aquest divendres que ara haurà de ser confirmada tant pel Consell –estats membres– com pel ple del Parlament Europeu en les setmanes vinents.

Suècia, que ostenta la presidència semestral de la UE fins al 30 de juny, ha confirmat la renovació del reglament sobre la liberalització comercial temporal, aprovat inicialment per 12 mesos el juny de l’any passat, i que acompanya l’acord d’associació UE-Ucraïna. La suspensió dels aranzels s’aplica a les fruites i hortalisses subjectes al règim de preus d’entrada, així com als productes agrícoles i els productes agrícoles transformats subjectes a contingents aranzelaris.

«Això donarà suport a l’economia d’Ucraïna després de la invasió a gran escala de Rússia», ha anunciat la presidència sobre una decisió que ha suscitat molta polèmica les últimes setmanes entre els estats membres fronterers amb Ucraïna, particularment Polònia i Hongria, que es queixen que l’entrada de productes agrícoles ucraïnesos lliures de quotes i aranzels i més barats que els seus productes ha enfonsat els preus als seus respectius mercats. 

Ajudes per al camp de l’est

Per fer front a la pressió d’aquests països i evitar un bloqueig, la Comissió Europea va proposar fa 10 dies la concessió d’un segon paquet d’ajudes, de 100 milions d’euros, per als productors dels països fronterers afectats per la crisi de preus i que se sumaria als 56,3 milions –29,5 milions per a Polònia, 16,75 milions a Bulgària i 10 milions a Romania– ja aprovats el 30 de març per compensar els agricultors afectats per les pèrdues econòmiques generades per les importacions de cereals ucraïnesos. 

Brussel·les també va incloure en aquest pla l’obertura d’una investigació sobre l’impacte en altres productes considerats sensibles i un mecanisme de salvaguarda amb disposicions més estrictes i la presentació d’informes als estats membres. «Això respon específicament a les preocupacions dels estats membres fronterers i de les parts interessades, inclosos els agricultors, i ens permetrà reaccionar encara més ràpidament en el futur per protegir el mercat de la UE en cas necessari», explicava la presidenta, Ursula von der Leyen, en una carta enviada als mandataris de Polònia, un dels principals aliats de Kíiv a la UE, Hongria, Eslovàquia, Romania i Bulgària. Quatre d’ells havien anunciat la intenció de vetar l’entrada de gra. El pacte garantirà que determinades produccions com el blat i les llavors de gira-sol no es queden als seus mercats i que només hi transiten amb destí a altres països.

Aval del Parlament Europeu

A banda dels ambaixadors permanents també ha emès un dictamen positiu aquesta setmana la comissió de comerç internacional del Parlament Europeu i el pròxim pas serà la votació en la sessió plenària que arrencarà el 8 de maig a Estrasburg. «Aquestes mesures són essencials per reforçar la resistència d’Ucraïna ara i en el futur», declarava aquest dijous l’eurodiputada letona Sandra Kalniete. Malgrat aquest suport, la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu ha escrit a la Comissió Europea per alertar que les pertorbacions del mercat a causa de l’afluència de productes ucraïnesos podrien alimentar la por entre els agricultors europeus i la propaganda russa. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

En la missiva, enviada aquest divendres amb el suport de tots els grups polítics i firmada pel president de la comissió, el conservador alemany Norbert Lins, reclama a Brussel·les una avaluació sobre el destí final de les importacions ucraïneses i la repercussió en els preus dels productes bàsics, perquè no queda clara la pertinència de possibles mesures correctores, així com una millora de les vies de solidaritat per garantir la reexportació a tercers països. Segons el parer d’aquesta comissió, la solució passa per introduir «certificats d’importació/exportació» per al transport de cereals ucraïnesos que transitin pel territori de la UE, igual com per a les exportacions a tercers països, amb control obligatori, i que portin la menció de trànsit. «Aquests transports no haurien de tenir la possibilitat de ser descarregats a la UE», ha assenyalat.

Des que Rússia va bloquejar els ports del mar Negre a l’inici de la invasió, el febrer del 2022, les exportacions de cereals d’Ucraïna s’han vist greument pertorbades. Les infraestructures portuàries van ser tancades i barrades durant quatre mesos i només a partir del mes de juliol un acord negociat en el marc de les Nacions Unides i Turquia va fer possible l’obertura de corredors humanitaris a través de tres ports –Txornomosrk, Odessa i Iujni/Pivdenni– per començar a treure el gra del país. Fins l’1 de març, la iniciativa del mar Negre havia aconseguit exportar més de 23 milions de tones de cereal i altres aliments gràcies al desbloqueig de la ruta marítima tot i que la situació continua sent molt complicada, ja que l’acord s’ha de renovar trimestralment.