Escòcia i Irlanda del Nord, dividides en vista de la coronació de Carles III

L’auge dels partits nacionalistes a Escòcia i a Irlanda del Nord, empesos en part pel Brexit –als dos territoris hi va guanyar l’opció de quedar-se a la Unió Europea–, ha tingut un efecte col·lateral en la caiguda del suport a la monarquia. En el cas d’Escòcia, aquest suport era del 62% el 2007, segons una enquesta elaborada per la mateixa empresa demoscòpica per al Daily Telegraph. Una caiguda de gairebé 20 punts, malgrat que el principal partit independentista, el Partit Nacional Escocès (SNP, per les seves sigles en anglès), és favorable a mantenir la monarquia en cas que Escòcia es converteixi en un Estat independent.   

Independentisme escocès

El professor de Ciències Polítiques sir John Curtice, de la Universitat escocesa de Strathclyde, apunta a una correlació entre l’independentisme escocès i el rebuig a la monarquia. «Des del referèndum del 2014, el suport a la independència d’Escòcia ha sigut més destacat del que va ser anteriorment, i probablement aquest suport ha fet més difícil que la monarquia mantingui els seus índexs de popularitat», apunta Curtice, que sosté que el suport a l’independentisme s’afegeix a altres factors com els escàndols familiars relacionats amb el príncep Andreu i amb el príncep Enric, que han provocat un descens generalitzat de la popularitat de la monarquia no només a Escòcia, sinó a tot el Regne Unit.

Per ara, l’opció de mantenir la corona a Escòcia continua tenint més suport (43%) que l’elecció d’un cap d’Estat alternatiu (35%) –que se suma al 22% d’indecisos–, tot i que les enquestes apunten que aquesta situació podria canviar en anys vinents, ja que els joves senten més desinterès cap a la monarquia. El 42% dels menors de 35 anys consideren que a Escòcia li aniria més bé sense la família reial, una xifra que es redueix a tan sols el 16% en els més grans de 55 anys, segons una enquesta d’Ipsos realitzada a finals de l’any passat. «El rei Carles haurà de vendre el fet que la corona també és escocesa. Apel·lar tant com pugui a la identitat escocesa, als seus símbols i desplaçar-se sovint no només al palau de Balmoral, sinó també a zones més desfavorides, per demostrar un coneixement i un respecte per la nació», explica Curtice.

Divisió a Irlanda del Nord

En el cas d’Irlanda del Nord, el suport i el rebuig a la monarquia estan estretament lligats a l’unionisme i al republicanisme, respectivament. La victòria d’un partit republicà, el Sinn Féin, en les eleccions de l’any passat és una mostra de la pèrdua d’influència i de la divisió de l’unionisme, acèrrim defensor de la monarquia britànica. No obstant, el suport a l’actual model d’Estat continua sent l’opció més votada pels nord-irlandesos a les enquestes: el 52% aposta per mantenir la monarquia enfront del 35% que defensa l’elecció d’un altre cap d’Estat. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Un marge que es podria reduir en anys vinents, no només pel possible creixement del republicanisme a Irlanda del Nord, sinó també per l’auge d’una joventut menys interessada en les divisions sectàries i en la monarquia. David Mitchell, expert en el procés de pau a Irlanda del Nord, assegura que la irrupció en les últimes eleccions del Partit de l’Aliança, que evita posicionar-se a cap dels dos bàndols, n’és una prova. «Irlanda del Nord està canviant. Els joves són més liberals i es preocupen per altres qüestions com la protecció del medi ambient, mentre que institucions com l’Església i la monarquia són cada cop menys rellevants».

Mitchell explica que, malgrat que sí que s’espera una participació dels unionistes en les celebracions per la coronació de Carles III, en general l’esdeveniment serà seguit amb certa indiferència. «En aquest moment estem submergits en una crisi política i tota l’atenció està posada en això. Les retallades pressupostàries i les vagues estan posant la coronació en un segon pla», assegura el professor del Trinity College de Dublín. «El principal repte per al nou rei serà intentar continuar sent rellevant i no semblar massa antiquat. Tenir la capacitat d’adaptar-se als nous temps», assenyala.