Jaume Nadal, demògraf de l’ONU: «En moltes zones d’Ucraïna, els joves se n’han anat i queden només dones grans»

Els números i la realitat corroboren aquesta situació. «Estem parlant d’uns 14 milions de persones encara en una situació de desplaçament, dels quals 5-6 milions són desplaçats interns» dins el país, diu Nadal. «També hi ha una proporció cada cop més gran que és població retornada. Però els números són molt fluids», adverteix, al raonar sobre tendències que també plasmen un important moviment de població de l’est i el sud (especialment de les zones on els combats són més intensos) cap a l’oest.

Els desajustos demogràfics s’aprecien, de fet, en el que es veu en el dia a dia. «Com deia, no hi ha dades oficials, però el que també hem estat veient, des d’una perspectiva d’evidència empírica, és que, en moltes de les zones del país més afectades per la guerra, la població jove se n’ha anat i els que han quedat són substancialment dones grans, especialment en àrees rurals», argumenta.

Tendència anterior a la guerra

El punt de partida, en qualsevol cas, és el d’un país que, ja abans de la guerra, tenia una marcada inclinació de descens poblacional (des de la dècada dels 90 del segle passat). «Això té a veure amb alguns factors. Un, la baixa taxa de fecunditat; un altre, que és una peculiaritat d’Ucraïna, la sobremortalitat masculina, a causa principalment de problemes d’alcohol, tabac, accidents de trànsit...», diu.

Tot i així, segons l’expert, el conflicte en curs accentuarà algunes tendències demogràfiques ja en marxa. «Des de les maternitats ens diuen que els naixements són bastant inferiors als d’abans de la guerra. A Khàrkiv (a l'est), ens comentaven que, de les 450.000 dones en edat fèrtil que hi havia, en queden possiblement unes 80.000. Això dona la dimensió d’aquest procés», afirma el demògraf. 

Donar a llum en guerra és una experiència, sens dubte, amb seriosos riscos per a la salut de les dones i els nadons, amb conseqüències que poden ser greus. A Ucraïna, «el que es calcula és un augment d’entre un 7% i un 10% de parts prematurs, i també s’ha vist un increment dels casos d’hipertensió durant de l’embaràs, així com més sèpsia i infeccions», afirma Nadal. «Alguns metges a Dnipró o Újhorod també ens han parlat d’un augment d’avortaments espontanis», assenyala. 

Amb tot, d’acord amb aquest analista amb experiència prèvia en missions a països com Egipte, el Brasil i Bolívia i que avui és un dels funcionaris espanyols de l’ONU de més alt rang a Ucraïna, remarca millores en els protocols de les estructures sanitàries ucraïneses (910 és el total de les que han patit atacs, segons l’última actualització de l’ONU). Treballen «malgrat les dificultats, són uns herois i unes heroïnes».

Amb això, a l’est d’Ucraïna, «si és necessari, avui és possible donar a llum en soterranis habilitats com a refugis. Per descomptat ningú hauria de parir així però... és la solució que han trobat (en les circumstàncies existents)», afirma. A l’oest, en canvi, el problema és que els centres es troben que han de fer front a atendre moltes més persones, perquè ara en aquestes zones viuen més ucraïnesos i necessiten el servei públic.

Tràfic d’éssers humans

Notícies relacionades

Borrell reconeix que la UE no ha complert els objectius de munició per a Ucraïna

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquest és un altre tema. «Moltes dones que abans tenien assegurances privades, ja no en tenen per les dificultats econòmiques i, per això, utilitzen el servei públic, i el sector públic té un paper encara més important», remarca Nadal, membre d’una organització que només ha rebut un 70% del pressupost que necessita per fer front als seus programes al país.

No és l’única preocupació. També hi ha la plaga de les xarxes que trafiquen amb éssers humans. «Al principi de la guerra, vam veure xarxes operant a Ucraïna i fora d’Ucraïna, fent campanyes molt actives per reclutar dones desplaçades o dones que s’estaven plantejant marxar. Aquesta presència segueix», argumenta, a l’assenyalar que el risc és que les coses puguin anar a pitjor. «Ens preocupa molt la vulnerabilitat econòmica de moltes llars de dones», afirma.