Rússia
L’home fort de Wagner al Sahel va estudiar a Barcelona i ha sigut sancionat per Espanya
Es dedica a tasques de desinformació dins del grup de mercenaris russos, que perpetra matances i tortures a Mali i a la República Centreafricana
Es diu Dimitri Siti, va néixer a Minsk (Bielorússia) fa 34 anys i actualment és el director de la Casa de Rússia a Bangui, la capital de la República Centreafricana. A més, és l’home fort del grup paramilitar Wagner al Sahel. Per això ha sigut sancionat per Espanya i la resta de països de la Unió Europea. «Dimitri Siti té un paper destacat en el Grup Wagner a la República Centreafricana i estrets vincles amb Ievgueni Prigojin [el líder del grup]», es llegeix en el BOE del 25 de febrer, que replica el text emès per Brussel·les. S’inclouen en la sanció totes les dades de Siti, inclosa l’adreça de la seva residència oficial a Sant Petersburg.
Se’l considera responsable de portar a terme l’«estratègia d’influència del Grup Wagner a la República Centreafricana». Tot i que la Casa de Rússia no forma part oficialment del Ministeri d’Exteriors, es considera que no és més que una «ramificació cultural» del Kremlin. Només que projecta vídeos en què s’enalteix la figura d’un grup paramilitar violent i radical com Wagner.
El Grup Wagner, a més d’operacions militars, ajuda les dictadures locals (de Mali o la República Centreafricana) en la imposició d’un relat polític per a les masses, explica a aquest diari una especialista en seguretat al Sahel que prefereix no donar el seu nom per temor de represàlies. «A Mali, per exemple, paguen a ‘influencers’ perquè donin la versió del Govern», explica. A més, distribueixen notícies falses i manipulades.
Matances i tortures de Wagner a Sahel
Matances i tortures de Wagner a Sahel«El Grup Wagner està en la llista per cometre abusos greus dels drets humans que inclouen tortures i execucions i homicidis extrajudicials, sumaris o arbitraris a diversos països, inclosa la República Centreafricana», es llegeix com a explicació de la sanció en el text europeu. «Atesa la seva posició influent a la República Centreafricana i el seu paper destacat en el Grup Wagner, és responsable dels greus abusos dels drets humans comesos pel Grup Wagner a la República Centreafricana».
Dimitri Siti va residir a Barcelona entre el 2011 i el 2012, anys en què es va treure un màster en gestió cultural per la Universitat Internacional de Catalunya, segons les dades del seu currículum, al qual ha tingut accés l’ONG d’investigació Dossier Center i ha publicat All Eyes on Wagner, una organització d’intel·ligència de fonts obertes (OSINT) que analitza totes les dades disponibles dels membres de l’organització de mercenaris. De fet, segons aquests experts, Siti és part de la «nova generació de russos educats a escoles secundàries europees, que han viatjat per tot Europa». També va estudiar negocis internacionals a la Universitat Estatal d’Economia i Finances a Sant Petersburg del 2006 al 2011, on va conèixer la seva dona. Després va fer un màster en màrqueting internacional i desenvolupament de negocis a l’escola de negocis parisenca Skema Business School, del 2014 al 2015.
Arbitro: ,.
Tarjetas:
%Campo: ()
El 16 de desembre del 2022, Siti va resultar greument ferit després de l’explosió d’un paquet bomba rebut a la Casa de Rússia a la capital centreafricana, segons va informar l’agència estatal de notícies russa TAAS. El canal de Telegram de Wagner va acusar França com a responsable de l’atac. El líder de Wagner va assegurar que es va tractar d’un atemptat contra el seu home fort al Sahel. Segons Prigojin, al paquet posava que era de part de «de tots els francesos» perquè «els russos se’n vagin de l’Àfrica».
Wagner desestabilitza el Sahel
Wagner desestabilitza el SahelEl grup de mercenaris Wagner s’ha donat a conèixer per al gran públic pel seu rol determinant en la invasió russa d’Ucraïna. Recluta presos a les presons i els porta com a carn de canó al front del Donbass. Ara, el seu paper està sent clau en batalles com la de la ciutat de Bakhmut. El creador de l’empresa, Ievgueni Prigozjin, és un home fort del règim molt pròxim al president, Vladímir Putin. Està sent crític amb el paper dels generals i altres oficials de les Forces Armades russes.
Però Wagner era ja un vell conegut per a les cancelleries europees pel seu paper desestabilitzador al Sahel, la franja de països subsaharians que travessa el continent (Mali, la República Centreafricana, el Níger i el Sudan, entre d’altres) i que majoritàriament pateix forts fenòmens violents, normalment d’origen gihadista. Els paramilitars russos són acusats de cometre clamoroses violacions dels drets humans i d’extreure recursos naturals per al seu benefici, principalment or i diamants, però també urani. Els hi entreguen els sàtrapes locals a canvi que els ajudin a netejar els seus països d’oponents i terroristes. No fan preguntes incòmodes. Wagner acaba de reconèixer públicament el que tothom sabia: que és present a Mali ajudant el Govern en la seva lluita contra el gihadisme. «A Mali, EI i Al-Qaida s’han unit per lluitar contra el PMC Wagner», va publicar dijous passat a Telegram el seu líder, Ievgueni Prigojin, segons va avançar el periodista expert en l’Àfrica Matteo Maillard.
A la República Centreafricana, des d’on treballa Dimitri Siti, es viu des de fa una dècada una guerra civil, ara de baixa intensitat. Durant anys, les matances es van succeir, i les denúncies de la implicació de soldats de Wagner en els crims contra civils produïts en aquestes matances, també. L’any passat, mercenaris russos van matar presumptament centenars de civils en una ofensiva feta sobre pobles del país, entre aquests, desenes de miners a llogarrets, segons mitjans locals.
Hi ha constància també de l’enviament d’armes per part de Rússia a la República Centreafricana almenys el 2017, quan Moscou va utilitzar el seu lloc en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides per aconseguir una excepció a l’embargament. Aquell any, França havia decidit treure les seves tropes de la seva excolònia, i Wagner va omplir el buit, escriu Paul Stronski, investigador de l’Institut Carnegie.
Wagner ha fet simultàniament campanyes de desinformació, una de les presumptes especialitats de Siti. Sembla que també han donat formació als governs dictatorials de la regió en la creació de campanyes mediàtiques de desinformació contra els grups d’oposició. Segons el Dossier Center, Siti ha treballat en l’Agència d’Investigació d’Internet, organisme rus de manipulació de l’opinió pública. Aquesta agència, creada el 2014 i amb seu a Sant Petersburg, es va començar a conèixer pels atacs de desinformació durant les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016. Està acusada pel Departament de Justícia dels Estats Units d’interferència en el procés electoral nord-americà.
Siti va arribar a la República Centreafricana el 2017. Un any després es va convertir en accionista de l’empresa Lobaye Invest SARL, afiliada al Grup Wagner des del 10 d’agost del 2018. L’empresa és present en activitats mineres de diamants i or, segons la informació obtinguda pel Dossier Center. L’acord de Wagner amb la presidència de la República Centreafricana consisteix, a més de les qüestions de seguretat, en la realització de l’anomenada «comunicació estratègica», és a dir, propaganda. Per a això financen una ràdio (Lengo Songo) o diaris com ‘Le Monde en Vrai’. També paguen a periodistes centreafricans 20.000 FCFA (equivalent a 30 euros) per cobrir esdeveniments organitzats per Rússia o per escriure articles crítics amb França.
Wagner, al Sahel
Wagner, al SahelSegons l’Índex de Terrorisme Global del 2022, la meitat de totes les morts relacionades amb el terrorisme al món es produeixen a l’Àfrica subsahariana. Encapçalen la llista Burkina Faso, Mali, i el Níger.
El focus de més preocupació és Mali. Allà, el govern colpista s’ha llançat als braços de la milícia russa perquè l’ajudi a lluitar contra els diferents grups islamistes. Ha expulsat l’Exèrcit francès, que havia emprès una missió per combatre l’amenaça gihadista a la regió amb milers de soldats, 55 dels quals van morir en combat.
Notícies relacionadesLes Nacions Unides té documentades «violacions dels drets humans i la llei internacional humanitària de les Forces Armades malianes i personal de seguretat estranger», un eufemisme amb referència a Wagner. Només a Mali, des que aquest grup paramilitar va entrar en acció, s’han multiplicat per quatre les morts de civils, de 500 el 2020 a 2.000 el 2021, explica Colin Clarke, director de Soufan Group, en la revista ‘Foreign Policy’.
Wagner és un grup de mercenaris. Cobra per les seves accions. A la República Centreafricana, explica l’experta abans citada, ho feia per l’or. A Mali, el problema que està tenint és que les principals mines estan controlades per grups forts militars, alguns de tall gihadista. El que estaria fent Wagner amb aquestes matances és «netejar» la zona per poder quedar-se amb l’extracció dels metalls preciosos. I, en aquest context, Dimitri Siti, rus de Sant Petersburg, que va estudiar gestió cultural a Barcelona i que està sancionat per Espanya, s’encarrega de les seves comunicacions estratègiques.
- Tomé tensa la selecció
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- Reis del boca a boca Restaurants de culte de BCN fora del radar dels ‘influencers’
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- DE COPES Còctels de qualitat sense necessitat d’efectes especials
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- BAGES Construir amb llistons de fusta solidaris
- ANOIA Jorba celebra un mercat de productes de proximitat
- Ruta per la DO EMPORDÀ Perelada, temple del vi
- AGENDA DE BARCELONA Barcelona contra la violència masclista