¿Què està passant al Sudan? Claus del conflicte que ha esclatat a l’Àfrica

Per entendre el que està passant en aquests moments al Sudan cal remuntar-se a l’abril del 2019, quan, després de mesos de protestes ciutadanes als carrers per la falta de pa, l’escassetat de combustible i la galopant crisi econòmica que travessava el país, el septuagenari president Omar al-Bashir va ser deposat mitjançant un cop d’Estat militar després de gairebé 30 anys exercint el poder amb mà de ferro. L’Exèrcit va prometre llavors que es mantindria al capdavant del Govern un màxim de dos anys i que convocaria eleccions. La protesta al carrer es va mantenir, els manifestants reclamaven un procés de transició democràtica encapçalat per un civil, no per la cúpula de l’Exèrcit, que va reprimir durament la contestació provocant centenars de morts. L’agost d’aquell any, els militars van pactar amb la plataforma civil opositora Forces de la Llibertat i el Canvi la formació d’un consell sobirà format per cinc militars, cinc civils i un membre de consens i es va establir que Abdalla Hamdok, un economista forjat en les agències de les Nacions Unides molt respectat internacionalment, en fos el primer ministre.

La relativa estabilitat política al país va durar poc més de dos anys, quan el 25 d’octubre del 2021 l’Exèrcit va donar un cop d’Estat i va detenir el primer ministre Hamdok, la seva dona i diversos membres del consell sobirà. L’aldarull es va produir després que, arran d’un intent fallit el mes anterior, Hamdok es proposés «reformar els òrgans militars i de seguretat» i acusés «romanents del règim» de l’exdictador Omar al-Bashir d’orquestrar un canvi de règim. Els militars havien de traspassar el lideratge del consell a una figura civil en els mesos següents i s’havien de convocar eleccions generals a finals del 2023. El 21 de novembre, després d’arribar a un acord amb els militars per «prevenir nous vessaments de sang» als carrers, Hamdok va ser restituït. El pacte, però, no va tenir suport als carrers ni en l’oposició, que el va qualificar de «traïció». El 3 de gener del 2022, Hamdok va presentar la seva dimissió.

Des del cop del 2021, dos militars es disputen el poder al Sudan: el general Abdel Fattah al-Burhan, que és el cap de les forces armades i el president de facto del país, i el general Mohamed Hamdan Dagalo, àlies Hemedti, vicepresident del consell sobirà i líder de les Forces de Suport Ràpid (RSF). Les RSF són un grup paramilitar format el 2013 i té els seus orígens en la milícia yanyanuid, que va combatre brutalment els rebels a Darfur. Des d’aleshores, Dagalo va construir una poderosa força que ha intervingut en conflictes al Iemen i a Líbia i en el control d’algunes mines d’or del Sudan. També ha sigut acusada de vulneració de drets humans, inclosa la massacre de 120 manifestants el juny del 2019.

Notícies relacionades

Els combats entre l’exèrcit i els paramilitars s’estenen pel Sudan i fan pujar a 56 els civils morts

Els metges del Sudan confirmen «un gran nombre de morts» pels combats entre l’Exèrcit i paramilitars

Al-Burhan i Dagalo mantenen desacords sobre la direcció que ha de seguir el país i sobre la transició cap a un Govern civil. Dos dels principals punts de conflicte són els plans per incloure els 100.000 efectius de les RSF a l’Exèrcit i sobre qui serà l’encarregat de dirigir la nova força.

La violència que ha esclatat aquest dissabte és conseqüència de dies de tensió a causa de la redistribució de membres de les RSF per tot el país sense previ avís, un moviment que els militars han vist com una amenaça. Dijous, l’Exèrcit va advertir que el país estava travessant una «conjuntura perillosa», en plenes negociacions per arribar a un acord polític definitiu per portar el Sudan a una transició democràtica real, un pacte que ha sigut posposat en dues ocasions aquest abril a causa, precisament, de les rivalitats entre l’Exèrcit i els paramilitars. Encara es desconeix quin bàndol va disparar el primer tret dissabte al matí i es tem que l’actual escalada pugui empitjorar una situació ja per si sola molt inestable. Si els combats s’allarguen, podrien fracturar encara més el país i aprofundir les turbulències polítiques.