Brussel·les vol destinar 500 milions a impulsar l’«economia de guerra» i produir més munició per a Ucraïna

L’última de les tres potes que formen el pla europeu acordat pels Vint-i-set a finals de març passat per impulsar la capacitat de producció de tota mena de munició i míssils a la Unió Europea (UE), i garantir de passada un proveïment suficient que permeti cobrir les necessitats de l’exèrcit d’Ucraïna, ja està llesta. La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres injectar 500 milions d’euros del pressupost comunitari fins al 2025 (a la qual cosa se sumarien 500 milions més dels estats membre i les empreses) per ajudar la indústria militar del Vell continent a trepitjar l’accelerador, de manera que pugui subministrar almenys un milió de rondes de munició en el termini d’un any. «Volem ajudar la indústria europea a canviar de paradigma, passar a un mode d’economia de guerra», ha resumit el comissari d’indústria i mercat interior, Thierry Breton.

«Una contribució de 500 milions d’euros permetria oferir un incentiu adequat als agents econòmics implicats en la fabricació dels productes de defensa pertinents perquè comencin a prendre mesures per augmentar les seves capacitats de producció i facilitar la inversió al llarg de la cadena de subministrament», afirma l’Executiu comunitari en la proposta de reglament titulada ‘Act in Support of Ammunition Production’ (ASAP), l’acrònic que significa a més ‘al més aviat possible’. Segons Brussel·les, aquesta contribució europea, que cobrirà la meitat de la inversió –l’altra meitat estarà a càrrec dels governs o les empreses– permetrà reduir els terminis de producció mentre facilita la inversió perquè la indústria pugui «produir més i més ràpid», una cosa crucial donades les estimacions prèvies de dos i tres anys de llista d’espera. 

La nova proposta legislativa permetrà a més a la Comissió i als estats membre anticipar-se a les situacions d’escassetat que afectin la seguretat del subministrament, cartografiar l’estat de les reserves per identificar i supervisar la disponibilitat de municions i míssils així com dels seus components. La injecció també ajudarà a recolzar la cooperació industrial i la coordinació del proveïment de matèries primeres, suprimir obstacles reglamentaris i, en definitiva, fomentar la competitivitat de la indústria europea de la defensa. Per fer possible el cofinançament, Brussel·les permetrà als governs europeus redirigir ajudes del Fons Next Generation EU i dels fons estructurals.

15 fàbriques en 11 països

Breton, que ha fet una ronda de visites a fàbriques de diferents estats membre, ha identificat una quinzena d’empreses en 11 països de la UE que disposen de capacitat per produir la munició que necessita Kíiv, inclosa Espanya on es desplaçarà dilluns vinent com a colofó a la seva minigira europea. Segons el seu diagnòstic, la UE compta amb una important capacitat de producció, major fins i tot que la dels Estats Units, però limitada per la falta d’inversions i la reducció de la despesa militar de les últimes dècades.

Notícies relacionades

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"

L’objectiu, segons ha explicat, és que Consell i Parlament Europeu tanquin un acord com mésaviat millor, a poder ser abans d’aquest estiu, per llançar al més aviat possible les comandes. L’instrument tindrà una vigència de dos anys i deixarà d’aplicar-se a mitjans del 2025. «Hem d’accelerar el subministrament de munició. El temps apressa», ha recordat també el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que la setmana passada va admetre que les dues primeres potes del pla avancen amb més lentitud de l’esperada. 

«Creguin-me que fem tot el que podem per complir els nostres compromisos. No puc concretar una xifra, perquè canvia cada dia, però és cert que el primer ‘track’, que consisteix a entregar part dels estocs militars dels estats membre s’ha concentrat fonamentalment als míssils però la munició té unes xifres que no assoleixen les perspectives que m’agradaria a mi i li agradaria a Dmitró Kuleba», explicava l’alt representant per a la política exterior europea. La primera pota consisteix en l’enviament de munició dels arsenals per valor de 1.000 milions d’euros. La segona, encara pendent d’un acord entre els Vint-i-set per les resistències de França que insisteix que les licitacions s’han de concentrar únicament en les empreses europees, es refereix a la posada en marxa de compres conjuntes per valor de 1.000 milions d’euros més.