L’atac amb drons al Kremlin genera incredulitat i escepticisme entre experts i governs occidentals

Els taxistes es queixaven que les aplicacions funcionaven molt malament quan es trobaven als voltants del Kremlin. Els navegadors dels participants en una marató es van silenciar al passar pel centre moscovita. Algú s’ho va prendre a broma, com Aleksandr Mamaev, que va afirmar en un tuit que potser, al recinte emmurallat des d’on Vladímir Putin dirigeix el país, era possible que visqués «una espècie rara de pokémons» que el president no voldria «entregar». D’altres, com Constantine Konovalov, es van limitar a expressar la seva indignació per veure a la seva ubicació actual l’esmentat aeròdrom moscovita.

Вокруг Кремля второй раз за день не работает gps. Даже с выключенным wi-fi и сетью перекидывает во Внуково!
Как это? pic.twitter.com/QZi9dC7uKp

— Constantine (@CKonovalov) 10 de julio de 2016

La resposta a aquest desgavell la va donar a aquest diari Serguei Osedelko, soci i especialista en temes de seguretat en telèfons i internet de Notamendia, una empresa russa del sector. Les interferències tenien l’«origen en equips situats a l’interior del Kremlin» que intenten «enganyar drons i avions no pilotats». La raó de tot això: la majoria dels drons estan programats per no volar als voltants d’aeroports amb gran trànsit.

La fortalesa del Kremlin és, sense cap gènere de dubtes, un dels llocs més segurs de la Federació Russa. I portar a terme un atac al cor del poder a Moscou mitjançant un avió no pilotat com ha passat la nit de dimecres a dijous ja són paraules majors, raó per la qual hi ha un absolut escepticisme respecte a l’autoria de l’atac, que Moscou atribueix a Ucraïna, sota la tutela dels EUA, tant entre els experts com entre els governs occidentals.

«És molt teatral, pensat per ser fotografiat», assegura des de Washington a El PERIODICO David Satter, periodista i expert en Rússia, el primer autor que va caracteritzar com atemptats de falsa bandera les explosions de 1999 a Moscou i altres ciutats russes, que van impulsar, la popularitat del llavors primer ministre Vladímir Putin i li van concedir una justificació per llançar la segona guerra de Txetxènia. «El mal ha sigut mínim, tothom (els funcionaris) ha tornat a la feina amb normalitat i Putin normalment a aquelles hores no és al Kremlin», destaca Satter.

Atac autoinfligit

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tot això empeny el periodista britànic establert als EUA a pensar que es tracta d’un atac autoinfligit «per augmentar la tensió en la societat» i dotar el règim de «noves excuses o per cometre més atrocitats a Ucraïna, o per incrementar la repressió interior o les dues coses alhora». I l’única opció alternativa que contemplaria és la possibilitat que l’autoria recaigués en «un grup radical dins de Rússia que hauria portat a terme sabotatges i els mortals atemptats contra Dària Dúguina (la filla del pensador ultra Aleksandr Duguin) o el bloguer radical Vladen Tatarski».

Idèntica incredulitat va rebre la notícia entre els governs occidentals. «Nosaltres no tenim res a veure amb això; Peskov menteix», ha respost el portaveu de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby. El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, ha afirmat que «tot el que ve del Kremlin s’ha d’agafar amb summa cautela», mentre que la seva homòloga de França, Catherine Colonna, va considerar que l’atac era «estrany» i «bastant poc comprensible». Mikhailo Podoliak, assessor del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va qualificar l’incident de «muntatge» mentre que la guinda de la incredulitat la va posar l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW): «Seria una vergonya per a Rússia» que els seus sistemes de defensa antiaèria no haguessin pogut impedir un atac amb drons a un objectiu «tan emblemàtic».