Nazis a tot arreu per justificar l’ofensiva a Ucraïna

Amb aquesta ferida col·lectiva en la memòria –molts russos van perdre algun avantpassat en aquella època– commemorar el sacrifici d’aquesta gent és important per als russos. El Kremlin, coneixedor del dogma que suposa el record de la gesta bèl·lica, ha intentat establir paral·lelismes entre l’ofensiva actual a Ucraïna i la Gran Guerra Patriòtica, com se sol anomenar la Segona Guerra Mundial a Rússia i en alguns països que van formar part de la Unió Soviètica. És per això que en obituaris de soldats morts al front de Bakhmut, Mariúpol i Kherson se’ls compari amb aquells que van desafiar el monstre nazi, qualificant-los en els dos casos d’«herois».

Simbologia i lèxic

Fins i tot abans de lluitar formalment contra Ucraïna, Moscou ja va començar a utilitzar l’«antifeixisme» per justificar la guerra del Donbass, el precedent a l’ofensiva actual. Des del 2014, les milícies i guerrilles prorusses de l’est d’Ucraïna van lluitar contra l’Exèrcit regular ucraïnès, utilitzant repetidament simbologia i lèxic de la Segona Guerra Mundial, una cosa que va atraure l’atenció d’alguns voluntaris estrangers que van formar les noves Brigades Internacionalistes.

Militants comunistes i socialistes, principalment d’Europa i Llatinoamèrica, van arribar a Ucraïna pel reclam de «frenar el feixisme una vegada més» per lluitar junt amb grups paramilitars de diferent índole, fins i tot arribant a lluitar junt amb guerrillers d’extrema dreta com és el cas de Txètniks serbis –acusats de crims de guerra en els conflictes dels Balcans–, voluntaris de l’Exèrcit Rus Ortodox –grup qualificat de fonamentalista religiós i acusat d’assassinar i segrestar cristians d’altres branques– o membres del Partit Nacional Bolxevic. Aquesta formació barreja preceptes del nazisme alemany amb teoria marxista, una estranya unió que està prohibida a Rússia.

On his show tonight, Dmitry Kiselyov says that European countries are backing Ukraine against Russia because they want revenge for the battles of Poltava (1709), Borodino (1812), and Stalingrad (1942-3)

Just to remind you, this is one of Russia's most popular TV programmes pic.twitter.com/kTb6VkWQFB

— Francis Scarr (@francis_scarr) 14 de agosto de 2022

Lluitant contra «els nazis»

Fa anys que, coneixedor de l’estigma que suposa anomenar «nazi» un país o un Govern en l’actualitat, especialment a ulls dels russos, Ucraïna està estigmatitzada com a tal. El punt àlgid d’aquesta comparació és el 24 de febrer de 2022, quan Putin va anunciar l’«operació militar especial» per «desnazificar» el país. Prèviament, en especial des del 2014, Moscou s’ha preocupat de maximitzar la importància de grups d’extrema dreta com ara Pravi Séktor i el Batalló Azov a Ucraïna.

Notícies relacionades

Rússia extrema la seguretat a Moscou i altres ciutats per la commemoració del Dia de la Victòria

Rússia intensifica els atacs amb drons a Ucraïna en la vigília del Dia de la Victòria

Des dels canals estatals o en boca de representants del poder rus, s’ha qualificat de nazi qualsevol percebut com a «hostil», fins i tot assenyalant personalment. És per exemple el cas de Vladímir Putin, el president rus, que va apuntar que Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea, als anys 30 s’hauria alçat junt amb els militars franquistes.

Ucraïna està rebent el suport explícit tant dels EUA com de la majoria de països de la UE, una cosa que no ha passat desapercebut per l’oficialisme rus. Des de l’estatal Pervi Kanal, un dels principals altaveus del putinisme, el propagandista  Dmitri Kisiliov, va apuntar que Europa recolza Kíiv com a venjança a guerres i batalles que va perdre contra Rússia, entre les quals cita la de Stalingrad, la derrota que va esquerdar la màquina de guerra nazi.