Els kurds, d’irrellevants a tenir un paper clau en una possible derrota d’Erdogan

De les últimes enquestes es desprèn que l’aliança prokurda que forma part de la coalició opositora podria arribar a obtenir el 15% dels sufragis. Una xifra que ineludiblement faria del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), i els seus socis, actors fonamentals en el bàndol guanyador. El moviment nacionalista kurd, per la seva banda, no ha presentat candidat a les presidencials i ha optat per donar el seu suport al candidat conjunt de l’oposició, el socialdemòcrata Kemal Kiliçdaroglu.

Aquest prominent paper en l’escena política del moviment kurd és un factor nou en la política del país anatòlic. «No hi havia hagut mai una ocasió tan ajustada en què un candidat alternatiu a qui ostenta el poder tingués opcions reals de desbancar Erdogan», explica Senén Florensa, diplomàtic i president executiu de l’IEMed. Fins ara, era realment irrellevant a qui donessin suport els partits kurds perquè l’elecció estava pràcticament decidida abans de portar-se a terme.

Són molts els dubtes que sorgeixen sobre el futur repartiment de poders en cas que l’oposició aconseguís la victòria, però no hi ha dubte que els kurds no en formaran part. «És impossible predir el repartiment de pesos en un Govern liderat per Kiliçdaroglu. Però el poble kurd ja guanyarà només amb fer fora Erdogan», vaticina Florensa. El poder turc mai caurà en mans kurdes atès l’arrelament que té en la societat el menyspreu a aquesta minoria.  

Deriva autoritària d’Erdogan

Aquesta discriminació a què ha sigut sotmesa històricament la població kurda des dels inicis de la República de Turquia es va acabar d’intensificar en mans del Govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) durant els últims anys de la deriva autoritària d’Erdogan. Tal és el temor kurd per una possible invalidació del partit HDP, que han demanat el vot a una petita formació afí de l’esquerra kurda per esquivar la il·legalització després d’haver sigut perseguit i vilipendiat pel Govern. L’Executiu d’Erdogan l’acusa de ser el braç polític del considerat grup terrorista PKK, sigles que representen el Partit dels Treballadors del Kurdistan. Assumint la identitat del Partit de l’Esquerra Verda (YSP) han esquivat el procés d’il·legalització sobre el qual el Tribunal Constitucional ha de dictar sentència les pròximes setmanes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La petició d’aquest partit del vot per al candidat opositor, respon a una mera estratègia per tenir més opcions d’apartar Erdogan del poder. I en part, també respon a l’assetjament i demolició a què són sotmesos els líders d’aquesta minoria al país. Més de 4.000 membres del partit són a la presó, entre ells el carismàtic antic colíder de la formació nacionalista kurda, Selahattin Demirtas, empresonat des del 2016 al país malgrat les constants exigències d’alliberament del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.

L’estratègia d’unir el vot al candidat opositor està tenint fruits, segons apunten mitjans locals. El diari turc ‘Bianet’ recollia dies enrere l’avantatge de Kiliçdaroglu a les quatre províncies més grans de Turquia dominades pels kurds. El candidat opositor liderava la intenció de vot fa una setmana amb un ampli marge del 64% davant el 36% projectat per a l’actual president, indica Rawest Research en una enquesta feta entre el 21 i el 29 d’abril entre 5.799 persones a les províncies de Diyarbakır, Van, Mardin i Urfa.