Turquia celebra unes eleccions crucials que podrien posar fi a dues dècades de poder d’Erdogan

Els sondejos auguren un sorpasso històric. Les últimes dades apunten que el candidat de l’oposició rebria el 49,3% dels vots, mentre que l’actual president estaria cinc punts per sota, al 43,7%. Si cap dels dos aspirants obté més del 50% dels vots, se celebrarà una segona volta el 28 de maig.

Després de prop de dues dècades sense tenir la més mínima opció de guanyar, l’oposició turca té possibilitats d’aconseguir el poder per primera vegada. Tanta és la por del mandatari per la derrota que diumenge passat Erdogan va cridar els seus votants que convencessin els seus familiars perquè votin el seu partit per «no tenir accidents aquest diumenge».

Daltabaix econòmic

En part, aquest possible gir electoral es deu al daltabaix econòmic. Oficialment, la inflació al país se situa sobre el 50% però estudis independents i experts econòmics afirmen que les xifres reals podrien ser de més del doble.

La coalició opositora, denominada popularment ‘la Taula dels Sis’, n’és conscient, i ha centrat els esforços de campanya a distanciar-se d’aquesta sèrie d’estratègies econòmiques i autoritàries d’Erdogan. Encapçalada pel líder de la formació política secular i de centreesquerra el Partit Popular Republicà (CHP), Kemal Kiliçdaroglu, l’oposició compta fins i tot amb el suport del principal partit nacionalista kurd.

No sempre ha sigut així. En els seus inicis, Erdogan va conduir Turquia pel camí de la prosperitat econòmica amb l’ajuda d’un programa del Fons Monetari Internacional. Amb aquests fons i les polítiques progressives que va anar adoptant l’Executiu, la inflació, la pobresa i l’atur van caure, i les infraestructures i l’atenció mèdica van millorar notablement. En l’àmbit internacional, Turquia es començava a guanyar un lloc en el club europeu i fins i tot adoptava un paper rellevant al bloc occidental després de convertir-se en una de les economies emergents més prometedores.

Polítiques poc ortodoxes

Anys després, amb l’inici de la deriva autoritària del mandatari i el canvi de línia política i econòmica després de la destitució del ministre de Finances per nomenar el seu gendre al lloc, les vaques flaques van passar a ser pràcticament vaques famèliques, a punt de la inanició. Els últims anys, Erdogan ha canviat de titular de Finances almenys tres vegades i quatre de director del Banc Central. Les polítiques poc ortodoxes que va anar aprovant llavors, durant l’intent de centralitzar a les seves mans tot el poder de decisió econòmic, com la de rebaixar el tipus d’interès malgrat la inflació galopant, s’afegeixen ara als seus intents desesperats de remuntar en un procés electoral en què té un seriós desavantatge.

Notícies relacionades

Turquia: tan a prop i tan lluny d’Europa

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquesta situació ha desenvolupat una crisi inflacionària sense precedents que multiplicada per la guerra d’Ucraïna, sobre la qual l’Executiu no s’ha pronunciat en les línies occidentals, i la pujada dels preus de l’energia de la qual Turquia és importadora, han portat el mandatari a clavar un cop gairebé mortal a l’economia. Fins ara, molts turcs recolzaven la figura d’Erdogan perquè hi veien l’home que havia fet possible una millora de la qualitat de vida de la majoria de la població amb les seves polítiques econòmiques i les seves aliances internacionals. No obstant, els desafiaments econòmics pels quals està travessant ara l’economia turca li han costat aquests suports.

En un últim intent de recuperar aquest sentiment popular d’aprovació, el president turc va oferir per exemple durant la celebració del final del Ramadà la condonació de les factures de gas de fogons i aigua calenta dels 12 mesos vinents per a tots els ciutadans. De la mateixa manera, el Govern turc continua «comprant vots» amb l’aplicació de mesures socials com la rebaixa de l’edat de jubilació per a certs grups poblacionals.