¿Per què són importants per a Espanya les eleccions a Turquia?

Turquia és un actor important per a la UE pel veïnat, les relacions comercials, les inversions i els intercanvis humans, a més de realitzar de pont del Vell Continent amb el Pròxim Orient i Àsia Central. En el cas d’Espanya, la relació no és de proximitat, però sí rellevant en altres àmbits. Al marge de la UE, Turquia és un dels principals socis comercials espanyols, per darrere dels EUA, el Regne Unit, el Marroc i la Xina. El 2022, el comerç bilateral entre Espanya i Turquia va arribar als 16.000 milions d’euros. «No és un país veí ni té conflictes territorials o marítims com Grècia i Xipre. Això ha permès a Espanya tenir una relació més positiva i amigable. El to de les relacions sempre ha sigut molt bo, molt correcte, independentment del govern que hi hagués a Ankara o a Madrid», explica Eduard Soler Lecha, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).

Turquia també és un país on produeixen empreses espanyoles, ja que allà compta amb mà d’obra qualificada i més barata que a la UE. Entre aquestes destaquen les tèxtils Mango i Inditex, però al país anatoli també tenen presència Indra, Roca, Técnicas Reunidas, Ferrovial i Acciona.

Especial capítol mereix el BBVA, que té el 86% del capital de Garanti, la segona entitat bancària privada més gran de Turquia. El conseller delegat del gran banc espanyol, de fet, és de nacionalitat turca: Onur Genç. «Si les eleccions tenen implicacions en l’àmbit econòmic, aquestes tindran un impacte sobre un dels principals grups financers espanyols», remarca Soler Lecha.

En sentit invers, destaca la licitació per a la renovació del Camp Nou que ha guanyat l’empresa turca Limak Holding, una companyia que basa tot el seu negoci en les concessions d’obres públiques del Govern d’Erdogan.

Un altre dels aspectes remarcables en l’afectació dels comicis turcs a Espanya és conjuntural, ja que l’1 de juliol assumirà la presidència de torn de la UE. Des d’aquesta posició, haurà de gestionar l’escenari postelectoral «en tot el que tingui a veure amb les relacions Turquia-UE, bé per aprofundir-la o bé per mostrar inquietud i fer pressió política», apunta el professor de la UAB.

A més, Espanya podria ser una de les primeres destinacions del pròxim president turc, almenys a la UE, ja que a Granada se celebrarà el 5 d’octubre la reunió de la Comunitat Política Europea, que engloba 44 països, prèvia al Consell Europeu informal dels Vint-i-set que tindrà lloc el 6 d’octubre. En el cas que Kiliçdaroglu resulti guanyador, Granada podria ser l’espai on s’iniciï la relació entre els Vint-i-set i el nou lideratge turc.

Turquia juga un paper destacat per a la UE en matèria de control migratori. És un dels anomenats ‘gendarmes’ a les fronteres exteriors de la Unió i amb el qual els Vint-i-set mantenen un marc de cooperació imprescindible per donar suport humanitari i cobrir les despeses sanitàries i educatives dels refugiats que viuen al país anatoli. L’acord, firmat el 2016, establia en 6.000 milions d’euros la compensació econòmica per a Ankara.

Una possible tercera crisi migratòria a l’Egeu, tenint en compte l’empitjorament de la situació a l’Afganistan o al Pakistan, tindria un impacte molt reduït a Espanya, però sí que tindrien repercussió els debats que sorgirien sobre les necessitats de solidaritat entre els països europeus i sobre la disfuncionalitat de les polítiques actuals en matèria d’asil. «Si hi ha una nova crisi o hi ha solucions, afectaran en la manera com Espanya gestiona les seves fronteres i el grau de solidaritat que rep o espera rebre dels països europeus», assenyala Soler Lecha.

Una altra possible ressonància a Espanya del resultat electoral vindria d’una eventual adhesió de Turquia a la UE, un escenari que per ara és impossible.

En el cas que guanyi el candidat de l’oposició, aquest ha promès treballar per descongelar les negociacions amb Brussel·les. No obstant, recorda l’investigador del CIDOB, serà difícil avançar molt en aquest sentit a causa de la resistència per part d’alguns Estats europeus a incorporar el país anatoli, vist més com un «rival» o un «actor hostil» que com un «competidor». «Haurien de canviar moltes coses tant a Turquia com a la UE. Per tant, no hi hauria canvis immediats, però sí que es pot imaginar que es reiniciï d’alguna manera el procés, que canviïn el to, els gestos, i que això ens situï en una relació diferent», explica.

Si Erdogan revalida el càrrec, el més probable és que tot continuï igual: «Competició, hostilitat en alguns temes, cooperació en d’altres i aquesta lògica transaccional d’intercanvi». Soler Lecha descarta, en qualsevol cas, un escenari de ruptura perquè el «nivell de dependència recíproca és molt fort».

Finalment, el resultat de les eleccions podria afectar el desenvolupament de la guerra d’Ucraïna atesos els vincles entre l’actual president turc i el seu homòleg rus, Vladímir Putin.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

«Turquia ha facilitat que s’arribés a acords com el del gra, fonamental per permetre l’exportació de cereals a través del mar Negre i alleujar els riscos de seguretat alimentària a països de l’Orient Mitjà i l’Àfrica, i això Erdogan ho ha difòs a nivell nacional com una victòria de la seva diplomàcia», recorda Arnal al seu article.

Si guanya Erdogan, hi haurà continuïtat i mantindrà l’equilibri entre les dues parts: la bona sintonia i la cooperació amb Rússia en àmbits com l’energia mentre continua subministrant armes a Ucraïna. No en va, Putin clarament aposta en aquestes eleccions per una victòria d’Erdogan, a qui el president rus ha catalogat en moltes ocasions d’«amic». En el cas que venci l’opositor Kiliçdaroglu, el polític ja ha anunciat que pretén fer un gir de 180 graus a la política exterior per alinear-se amb la UE i l’OTAN, això sí, sense abandonar la cooperació amb Moscou. «Tinc els meus dubtes que Turquia pugui permetre’s una ruptura amb Rússia. Tenen un alt nivell de dependència a nivell energètic i alimentari, així com l’exposició al comerç i al turisme amb Rússia», conclou Soler Lecha.