Guerra a Ucraïna
Scholz corona amb el Carlemany Zelenski, «gairebé preparat» per a la seva contraofensiva victoriosa
«Europa té molt a agrair al president Zelenski i al poble ucraïnès», assegura el canceller alemany
Zelenski al Papa: «No necessitem mediadors»
Ampli paquet d’ajuda militar alemanya per a Ucraïna
Volodímir Zelenski va rebre el premi Carlemany als valors europeus, de mans del canceller Olaf Scholz i a l’històric Saló de la Coronació d’Aquisgrà (oest alemany), un honor que va tenir rang d’agraïment del conjunt d’Europa al guardonat. «Europa té molt a agrair al president Zelenski i al poble ucraïnès», va assegurar Scholz, que va recordar que la llista dels premiats amb el Carlemany és un «who is who» del projecte europeu.
El poble ucraïnès representa «el coratge incommensurable» davant una «guerra d’agressió» contra un país que «va prendre ja la seva decisió a favor d’Europa» i que ara afronta «imperialisme cec» de Vladímir Putin, en paraules de Scholz.
Zelenski va recollir el seu guardó en un moment clau d’una contraofensiva que, segons havia assegurat, hores abans a Berlín, «està gairebé preparada», però necessita més aportacions d’armes aliades.
Suports europeus
Ho va fer acompanyat no només per la plana major alemanya, sinó de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, els seus dos grans aliats.
Res en la cerimònia d’Aquisgrà va ser com sempre –inclòs el retard d’una hora, a causa dels dispositius de seguretat. A Zelenski se’l va rebre amb una ovació tan històrica com la Sala de la Coronació i alguns ulls humitejats entre els presents.
L’acte va estar precedit per l’anunci de Scholz, encara a Berlín, d’una altra partida d’ajuda militar per 2.700 milions d’euros –que inclou 30 carros Leopard 1 i 20 carros de combat d’infanteria Marder, 100 vehicles blindats de combat i 200 drons de reconeixement. Això eleva a 17.000 milions d’euros l’ajuda alemanya a la defensa d’Ucraïna, la més gran d’un soci europeu a Kíiv, només superada pels EUA.
Zelenski va reiterar així mateix des de Berlín la seva petició d’avions de combat i va assegurar que no entra en els seus plans atacar territori rus en la seva contraofensiva. «On vaig, ho faig oficialment. No irrompo enlloc», va assegurar en la seva compareixença des de la cancelleria de Berlín, des d’on va volar amb Scholz cap a Aquisgrà.
Ofensiva pendent de «visites» a aliats
L’esperada contraofensiva està «gairebé preparada». Però li falten «un parell de visites» a altres aliats, va assegurar Zelenski, que segons fonts diplomàtiques volaria des d’Aquisgrà fins a París.
La visita de Zelenski a Alemanya havia estat envoltada en una ziga-zaga de filtracions periodístiques i secretisme per part del govern de Scholz. Qualsevol moviment del líder ucraïnès necessita l’absoluta discreció i qualsevol relliscada hauria llançat per terra un viatge complex.
Zelenski va agrair reiteradament el suport a Scholz, amb qui ja es tuteja, tot i que ha trigat a perdonar a Berlín la passada complicitat de dos cancellers successius –el socialdemòcrata Gerhard Schröder i després la conservadora Angela Merkel– amb Moscou. Schröder va ser la peça clau a la dependència energètica respecte a Rússia, una cosa que Merkel no només no va tallar arran de l’annexió de Crimea, el 2014, sinó que fins i tot va augmentar.
A Scholz li va correspondre tallar aquesta dependència i comprometre’s a la màxima solidaritat amb Kíiv, cosa que a més de l’aportació d’armes s’ha traduït en l’acollida de més d’un milió d’ucraïnesos. Però els moviments de Scholz han sigut d’una lentitud exasperant. Durant mesos va frenar l’entrega dels tancs Leopard 2 i continua rebutjant l’enviament de caces occidentals.
Reconciliació
Els desacords passats van quedar enterrats aquest diumenge entre Berlín i Aquisgrà. El Carlemany, instituït el 1950, és un guardó que han rebut des dels pares de la UE, Jean Monnet (1953) i Robert Schuman (1958), fins als papes Joan Pau II (2004) i Francesc (2016).
Notícies relacionadesTambé va ser entregat a figures com el premier britànic Winston Churchill (1955), el president del Govern espanyol Felipe González (1993) i cancellers alemanys i presidents francesos, com Merkel (2008) i Emmanuel Macron (2018). En la nòmina de premiats queden també Javier Solana (com a secretari general de l’OTAN, 2007) i el president dels EUA, Bill Clinton (2000).
L’any anterior l’havien rebut les líders de l’oposició bielorussa Svetlana Tsikhanóuskaia, Veronika Zepkalo i Maria Kalésnikava. Ja en aquest reconeixement al coratge de les bielorusses va estar molt present Ucraïna i es va convertir en un premi compartit als defensors Kíiv, mesos després d’iniciada la invasió russa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.