L’Assemblea Nacional de l’Equador inicia el judici contra el president Guillermo Lasso

L’Assemblea Nacional de l’Equador es reuneix aquest dimarts per posar en escena un fet inèdit en 44 anys de vida institucional. El president del país, Guillermo Lasso, s’enfronta a un judici polític per presumpta malversació de fons públics. «Soc innocent. En la meva vida personal, professional i pública sempre he actuat amb recta intenció», ha dit. Per a l’exbanquer, que va assumir la presidència el 24 de maig del 2021 i, des d’aleshores, no ha deixat de caminar per la fina corda de la inestabilitat, aquesta temptativa de moció de censura «fa molt mala olor». Més enllà de l’aroma que desprengui, Lasso enfronta una envestida variada que reuneix l’Unió per la Esperança (Unes) de l’expresident Rafael Correa, el moviment indígena Pachakutik, sectors independents i fins i tot el Partit Social Cristià (PSC), un antic soci electoral del magnat. Per destituir-lo es necessiten 92 vots del total de 137 assembleistes.

La porta del judici es va obrir amb 88 vots. El Govern de dretes pensava que aquesta situació no tindria lloc. Lasso ho va advertir tardanament i va dir que es tractava d’un «cop d’Estat parlamentari» per al qual es prepara en el pitjor dels casos.

Segons les forces opositores, Lasso és suposadament responsable del delicte de peculat (malversació) al tenir coneixement de les irregularitats en un contracte firmat per l’empresa estatal Flota Petrolera de l’Equador (Flopec) i la firma privada Amazonas Tanker. Si bé aquest conveni data del 2018 i es va renovar sota la presidència de Lenin Moreno, els adversaris del mandatari consideren que no va fer res perquè aquest arranjament perjudicial s’acabés.

El 2022, Lasso va aconseguir evitar una situació similar a l'actual, quan enmig d’una onada de protestes liderades pel moviment indígena l’Assemblea no va aconseguir prou vots per a una moció de censura. La figura presidencial es va continuar debilitant amb la pallissa electoral de fa uns mesos.

Les condicions polítiques d’adversitat no han canviat per al Govern en l’actualitat. El nou judici serà comandat per Virgilio Saquicela, un socialcristià que acaba de ser ratificat com la principal autoritat de la legislatura. El ministre de Govern, Henry Cucalón, ha confirmat aquest dilluns la presència de Lasso al recinte, malgrat la poca expectativa que es porti a terme un procés just. «¿Tindrem dignataris que són titelles d’objectius inconfessables entre els quals hi ha la impunitat, o tindrem autoritats que treballin en favor de l’interès general?», es va preguntar. «Sí, tinc un pacte amb Unes, i ho dic al país, i és la institucionalitat de l’Equador», hi va respondre Saquicela.

Los ciudadanos merecen saber si la agenda legislativa es generar más caos, incertidumbre e impunidad o trabajar en pro del desarrollo de Ecuador. pic.twitter.com/Y9wKMlgHJb

— Ministerio de Gobierno Ecuador (@MinGobiernoEc) 15 de mayo de 2023

L’agenda

Els assembleistes tindran dues hores per interpel·lar Lasso. Després, el president disposarà de tres hores per presentar el seu al·legat. Posteriorment, cada part podrà respondre durant un temps màxim d’una hora. L’Assemblea reprendrà la discussió després. La llei estableix un termini de cinc dies per definir el que el ministre Cucalón ha qualificat d’un procediment «il·legítim que va néixer, es va desenvolupar i que s’acabarà sense proves, sense arguments i amb seriosos vicis legals».

Correa, que està exiliat a Bèlgica, i els seus seguidors creuen que s’acosta un temps de revenja política. «Ja falta poc... Tornaran els dies de glòria, tornaran», ha escrit en el seu compte de Twitter. El diari El Comercio de Quito ha advertit sobre el perill que el Parlament jugui «amb foc» en aquesta instància. «L’Equador, enmig de les seves crisis, no ha d’oblidar que té un compromís amb la democràcia. I que tot s’ha de mesurar amb la vara de la justícia, la legalitat, el bé comú. I que tots els poders de l’Estat estan sota l’escrutini social».

#ATENCIÓN | “No habrá los 92 votos para destituir al Presidente @LassoGuillermo”, dijo el Secretario Jurídico de la Presidencia, @jportizmena, en #VisaVisconJH. Aunque por si acaso el decreto de #muertecruzada está listo

Entrevista completa 👇🏼https://t.co/2PMsS9OsXJ pic.twitter.com/8180Nd2TDP

— Visionarias (@visionariasec) 15 de mayo de 2023

Mort creuada

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Per a Oswaldo Paz y Miño, columnista d’El Telégrafo, Lasso «té el mecanisme constitucional d’enviar tots a casa». El columnista ha fet referència al que en aquest país es coneix com a «mort creuada», una manera d'anomenar els atributs que té l’Executiu per dissoldre els poders representatius de l’Estat, sota l’empara constitucional i en cas d’«obstrucció» de les funcions presidencials. Aquesta figura de la Carta Magna, introduïda a l’article 148 de la reforma del 2008, permet al mandatari interrompre la seva pròpia gestió i la dels congressistes per convocar immediatament noves eleccions generals. Només pot utilitzar aquest instrument una sola vegada i abans dels tres anys d’exercici del poder. Tant Lasso com els legisladors podrien participar en aquests comicis. El secretari jurídic de la Presidència, Juan Pablo Ortiz, ha assegurat que el decret per a l’aplicació de la «mort creuada» ja està llest.

«No hi haurà 92 vots per destituir el president», ha dit Ortiz. En cas que això passi, hauria d’assumir la presidència l’actual vicepresident, Alfredo Borrero. Si no passa, conjecturen els analistes, Lasso haurà sobreviscut a un alt cost polític que accentuarà la seva debilitat.