Les pròximes eleccions europees ja tenen data: del 6 al 9 de juny del 2024

Les pròximes eleccions europees ja tenen data oficial. Els 27 ambaixadors permanents de la UE han acordat aquest dimecres que les pròximes eleccions al Parlament Europeu se celebrin del 6 al 9 de juny del 2024. A Espanya la jornada de vot tindrà lloc diumenge 9 de juny. «És l’hora. Reformar. Canviar. Per continuar escoltant, continuar explicant i continuar complint. Recuperar el sentit d’esperança i possibilitat que ofereix la UE. Tens l’oportunitat d’elegir. 6 - 9 juny del 2024. Voteu», ha reivindicat la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora maltesa Roberta Metsola, animant els europeus a acudir a les urnes en un missatge difós a les xarxes socials.

#COREPERII | The EU Ambassadors just approved setting 6 to 9 June 2024 as the dates for the next European Parliament elections.

— Swedish Presidency of the Council of the EU (@sweden2023eu) 17 de mayo de 2023

La votació no només determinarà els que seran els nous 705 diputats que formaran el nou hemicicle entre el 2024 i el 2029 i qui serà el seu president. També servirà per definir el repartiment de la resta d’alts càrrecs de les institucions europees per als pròxims cinc anys entre les diferents famílies polítiques i en funció dels resultats electorals. Entre aquests, per exemple, el nou cap de la diplomàcia europea però també la presidència de la Comissió Europea i del Consell Europeu, llocs ocupats actualment per la conservadora alemanya Ursula von der Leyen i el liberal belga, Charles Michel. El segon no té opcions de repetir un nou mandat ja que el cicle de dos anys i mig per al qual va ser elegit només pot renovar-se una vegada, la qual cosa va passar l’1 de juny del 2022.

El futur de Von der Leyen

Notícies relacionades

La conservadora Roberta Metsola, nova presidenta del Parlament Europeu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El cas de Von der Leyen és ben diferent. L’alemanya, que va ser ministra de Defensa del seu país anteriorment, sí que podria optar a un segon mandat de cinc anys i, tot i que segons han confirmat a aquest diari fonts del seu entorn encara no ha pres una decisió, ningú dubta del seu interès per seguir vinculada un cicle més al càrrec al qual va arribar de retruc. La seva arribada a l’Executiu comunitari va ser tota una sorpresa ja que no figurava entre els anomenats ‘Spitzenkandidaten’, el sistema de caps de llista promogut pels grups polítics del Parlament Europeu. 

El 2019 el cap de llista del Partit Popular Europeu, la família a la qual pertany Von der Leyen, era el també alemany Manfred Weber, que presideix actualment el PPE i el grup a l’Eurocambra, però el seu nom va ser rebutjat pels caps d’estat i de governs europeus que van escollir l’alemanya enterrant el sistema dels caps de llista. En tot cas, la possibilitat que Von der Leyen repeteixi mandat dependrà en bona mesura de si el PPE aconsegueix mantenir-se com la primera força a l’hemicicle en el qual se sentin 59 eurodiputats espanyols. Segons el repartiment actual, la família més nodrida és la socialista que compta amb 21 eurodiputats, per davant del PP (13), Ciutadans (7), Vox (4), JxCat (3), ErC (2), Podem (2), IU (2), PNB (1), BNG (1), Catalunya en comú (1), Anticapitalistes (1) i un independent (Javier Nart).