Sèrbia, en ebullició

Els manifestants, recolzats també per diversos partits de l’oposició sèrbia, fins ara ja han portat a terme tres protestes de carrer seguides. La següent està prevista per a aquest cap de setmana, en què novament desfilaran per Belgrad i altres ciutats sèrbies. Exigeixen, entre altres peticions, que renunciïn diversos alts càrrecs del Govern (entre ells, el ministre d’Interior i el cap dels serveis secrets) i que no es renovin les llicències de transmissió de dos canals privats de televisió (de sis que existeixen a nivell nacional) que promouen contingut violent. Consideren que aquestes emissions van contribuir a crear el clima que va portar a les matances.

La gran quantitat de persones que s’han manifestat fins ara, molts amb les seves famílies, ha sorprès el Govern, que ha respost agressivament a la protesta. Vučić els ha acusat de voler polititzar una tragèdia i crear «caos i inestabilitat» a Sèrbia. D’altres han arribat fins i tot a suggerir, sense argumentacions sòlides, que darrere de les protestes hi hauria la CIA nord-americana. Insinuacions que han enfurismat encara més els manifestants, que al·leguen que el Govern està agitant una vegada més la carta del victimisme i de l’enemic extern, juntament amb tàctiques de desinformació dels 90, per desacreditar-los.

Afartament ciutadà

Afartament ciutadàL’analista Aleksandra Tomanic, directora executiva d’European Fund for Balkans, recorda que la situació «està en ebullició» des de fa temps. «Vučić ha pres literalment el control de tota l’economia, la societat, la política, totes les esferes de la vida del país. I ara la gent n’està farta, la inflació s’ha disparat, hi ha més pobresa...», afirma. «Una cosa és el discurs exterior i un altre de molt diferent el discurs intern de Vučić. A nivell intern, la seva narrativa és pertorbadora, els mitjans pròxims a ell alimenten la por, l’ansietat, la polarització i la violència», opina. I afegeix que també per això «Sèrbia no ha tingut eleccions lliures i justes en 10 anys».

Vucić ha sigut acusat insistentment pels seus detractors, des que va guanyar les eleccions presidencials el 2017, de ser una mena d’autòcrata, entre altres coses. Llavors, la protesta es va mantenir durant diversos dies, entre acusacions de frau electoral contra el líder serbi. El mateix va passar el 2018, després que el representant de l’oposició Borko Stefanovic fos atacat a la ciutat del sud de Krusevac. I de nou el 2021 i el 2022: la gent va sortir al carrer per protestar contra l’explotació del liti. 

La diferència, segons l’opinió de Savo Manojlović, és que ara «som molts més, hi ha cares noves i més joves». Segons aquest activista, de la plataforma Kreni Promeni (Ves i Canvia), una de les principals organitzadores de les convocatòries, l’actual protesta recorda lesgrans marxes dels 90 contra el mort home fort de Sèrbia Slobodan Milosević (del qual Vucić va ser col·laborador), posteriorment acusat de crims de guerra. «La gent avui vol normalitat, democràcia. Per això, volen trencar un sistema de corrupció, disfuncionalitat i partidocràcia», diu Manojlović.

Sense solidaritat de la UE

Sense solidaritat de la UEUn altre episodi també reflecteix la tensió al país: la polèmica sobre els murals, fets per ‘hooligans’ i dedicats al president rus, Vladímir Putin, i al general Ratko Mladic, condemnat per genocidi el 2017. El primer es va malmetre fins i tot abans que les matances, mentre que el segon, que està a poca distància de l’altre a Belgrad, va quedar tapat en els últims dies. I ningú fins ara els ha netejat, com va passar en altres ocasions.

Notícies relacionades

Un noi de 14 anys mata a trets una persona i en fereix cinc a la seva escola, a Belgrad

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

És per això que tampoc l’anunci de Vučić que voler «desarmar» el país (de les tantes armes que van quedar en mans de la ciutadania després de les guerres) apaivagués els ànims. Més encara que les autoritats també van anunciar una marxa paral·lela en els pròxims dies a favor de Vucić.

La incògnita és si les protestes dels crítics duraran o, com va passar en els anteriors casos, els manifestants acabaran per cansar-se i abandonar els seus actes públics. Dos factors no juguen al seu favor: que l’oposició estigui molt dividida i que encara no hagin rebut mostres de solidaritat d’actors d’importància com, per exemple, la Unió Europea (UE). «Cosa que també explica per què l’afecció cap a la UE està caient a Sèrbia», observa Tomanic.