Benín lluita contra el gihadisme que busca propagar el terror al paradís del complex W-Arly-Pendjari

És un oasi al desert que forma part de l’extensió del parc nacional W al nord de Benín. L’àrea protegida és part del complex W-Arly-Pendjari (WAP), distribuïda en una àrea d’un total de 50.000 quilòmetres quadrats a la zona fronterera de Benín, Burkina Faso i el Níger. És la reserva natural més gran de l’Àfrica Occidental, amb lleons, guepards i antílops i fa uns anys era una popular destinació turística. Benín va arribar a comptabilitzar 6.000 visitants anuals arribats de tot el món. Però aquesta tendència s’ha aturat abruptament per temps indefinit. Els parcs nacionals van tancar fa dos anys i ningú sap quan es reobriran. La raó són els grups de terroristes islamistes, que utilitzen els boscos com a bases de la seva activitat.

El primer incident a Benín va tenir lloc el 2020, amb el segrest de dos turistes francesos. El desembre del 2021 va ser atacada una patrulla militar beninesa i des d’aleshores no han deixat d’haver-hi agressions. Només aquest any s’han comptabilitzat més de 60 atacs d’islamistes armats i més de 50 morts, entre els quals 4 guardaparcs i 2 conductors. Aquest maig, els extremistes van decapitar almenys 15 persones en un poble al nord del país i van segrestar una dotzena de residents.

Propagar el caos

Els gihadistes volen propagar el caos que ja es viu en altres països com Mali, Burkina Faso, el Níger i Nigèria. Són militants d’Estat Islàmic (EI), però sobretot del JNIM (Jama’at Nusrat al-Islam wal-Muslimeen, Front de Suport per a l’Islam i els Musulmans), que va en augment. El JNIM és un conglomerat de diferents milícies terroristes vinculat a Al-Qaida, amb un gran domini de les xarxes socials i que ha sabut capitalitzar les sensibilitats ètniques. Això inclou, en particular, el conflicte entre agricultors sedentaris i pastors nòmades per la terra i l’aigua. S’han erigit en una autoritat per als més desfavorits i, a diferència del poder estatal, donen accés a recursos i altres beneficis socials.

És un model que el JNIM ja va practicar amb èxit a Mali i ara ha exportat a altres països de la regió. La crisi ecològica i social aprofundeix la desigualtat. «Cada vegada hi ha menys terra, pel canvi climàtic, i l’aigua escasseja», explica Ulf Lässing, cap de la seu de la Fundació Konrad Adenauer (KAS) a Mali. «A més, hi ha altes taxes de natalitat, poques oportunitats educatives i poca feina», afegeix Lässing, abans d’avisar: «Les crisis fonamentals són, de fet, tan impactants que no tens temps de pensar. La regió és una bomba de rellotgeria».

L’expansió dels gihadistes a l’Àfrica subsahariana és un fenomen aterridor. Fins i tot estats com el Txad, la República Centreafricana i Moçambic es veuen afectats. Els governs es troben impotents davant aquesta tendència. Passa a Burkina Faso. Ouagadougou no s’atreveix a detenir els gihadistes ubicats a la frontera amb Benín. «Burkina Faso s’ha rendit i ha donat carta blanca als terroristes», diu el coronel de l’Exèrcit beninès Faizou Gomina, movent el cap. Ell és a càrrec de la defensa del nord del país. Però Benín, un Estat relativament petit amb gairebé 15 milions d’habitants, «sota cap circumstància es rendirà», assegura el coronel. «Lluitarem contra el terrorisme amb tots els nostres mitjans». De fet, Benín s’està armant, l’Exèrcit ha reclutat nous soldats, compra noves armes, vehicles i construeix noves bases a les regions amenaçades.

Estratègia civil

«Però el problema no es pot abordar només militarment», emfatitza l’oficial. «També comptem amb una estratègia civil local per recolzar les comunitats». Les autoritats controlen l’accés a les reserves naturals. Els residents poden recol·lectar mel i herbes medicinals i visitar llocs sagrats. Als afores del parc també és urgent la instal·lació dels punts d’aigua requerits. Això impedirà que les milícies islamistes del JNIM reclutin nous membres.

Arbres de mango fan ombra al pati d’armes de la base militar a Parakou, la ciutat més gran del nord de Benín. Al matí ben d’hora la temperatura ja és de gairebé 30 graus. Uns 150 joves, tots homes, esperen amb impaciència per enrolar-se a l’Exèrcit. Benín està buscant 2.000 nous soldats aquest any. El 2024 està previst que se n’hi afegeixin 3.000 més. L’augment d’efectius és urgent perquè l’Exèrcit existent, de prop de 15.000 homes, ha de controlar més de 2.000 quilòmetres de frontera amb Togo, Burkina Faso, el Níger i Nigèria. A més d’això, es necessiten grans contingents per lluitar contra el JNIM al nord.

«Sempre vaig voler ser soldat», diu el Dieudonné, de 28 anys i vestit amb una samarreta amb la imatge del raper nord-americà Travis Scott. «Fins ara mai ho havia aconseguit, però ara finalment puc defensar la meva pàtria». El Simon també està orgullós de poder portar aviat un uniforme. Té 24 anys i és de Materi, un petit poble al nord-oest, no gaire lluny de la frontera amb Togo i Burkina Faso. «A la ciutat la situació és segura», afirma. Però fora és molt perillós. «Com a civil, m’enfronto a la mort cada dia», afegeix. «Però ara que soc soldat, lluitaré». El suport de la població sembla segur per a l’Exèrcit. Els indiscriminats atacs del JNIM contra vilatans innocents són massa brutals i inhumans.

«Entro cada dia al bosc per obtenir informació sobre els terroristes», afirma König Oumarou Iloutchoka d’Atfakora, en un lloc del parc nacional W. El senyor del clan s’asseu amb ulleres de sol en una butaca monstruosa a la recepció de la seva vivenda, amb lleons, búfals, lleopards i una estruç pintats a la paret. «Després passo la informació al comandant militar, perquè els terroristes són una vergonya», afirma. Uns 250 quilòmetres més a l’oest, a bord d’un helicòpter sobre la interminable sabana del parc nacional de Pendjari, es divisa la base militar d’Arly. De fet, és a la zona de Burkina Faso. Però segons la Iniciativa d’Accra del 2017, Benín pot combatre l’«expansió del terrorisme» en territori estranger.

Amb vehicles blindats

«Aquí, a Arly, un dels primers atacs de terroristes va tenir lloc el 2021», explica el comandant Georges Kpovihin. Assenyala els forats de bala que encara són a les parets de la base. «Van deixar les seves bicicletes a la muntanya per espiar-nos primer i després van llançar un dron». Després de diverses hores de tiroteig en què els islamistes van perdre molts homes, es van retirar. «En l’atac només va morir un soldat», afegeix el coronel Kpovihin.

Notícies relacionades

Així és el JNIM, la nova amenaça terrorista al Sahel i el golf de Guinea

El Sahel, l'olla de pressió de l'Àfrica

Un altre punt d’accés a la zona de la reserva natural de Pandjeri és Koalou. L’Exèrcit només hi va amb vehicles blindats. El JNIM ha entrat moltes vegades al poble i ha assassinat nombrosos residents. La situació s’ha calmat des que l’Exèrcit hi manté una base militar. Amb tot, encara hi ha moltes botigues tancades. «Els terroristes solien tenir un campament a només quatre quilòmetres de distància», explica el coronel Kpovihin. «Ara estan estacionats a Nadiagou, a uns 15 quilòmetres de distància.»

A la plaça principal es reuneixen les dones del poble per recollir aigua de la font pública que ha construït l’Exèrcit. «L’escola està tancada, les infermeres del centre de salut se n’han anat», es queixen a l’uníson. Algunes han perdut el seu marit i han de mantenir soles set o vuit fills. «Quan van venir els terroristes van dir que havíem de desaparèixer», revela Yara Tankouanou, de 45 anys. «Els terroristes van tornar i van matar molts dels que no se n’havien anat, entre els quals el meu marit. Els van decapitar», acaba dient.