Conflicte a l’est d’Europa

Moscou i Minsk avancen en el desplegament d’armes nuclears tàctiques a Bielorússia

  • Valeri Tsepkalo, líder opositor bielorús: «Putin i Lukaixenko temen que l’Exèrcit de Bielorússia es canviï de bàndol»

Moscou i Minsk avancen en el desplegament d’armes nuclears tàctiques a Bielorússia

MINISTERIO RUSO DE DEFENSA

3
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

Rússia i Bielorússia, una vegada més, es donen la mà. En aquesta ocasió, han fet un pas significatiu perquè Minsk aculli al seu territori armes nuclears tàctiques russes. Els artífexs de la firma han sigut els titulars de la cartera de Defensa dels dos països, Serguei Xoigú i Víktor Jrenin, respectivament, que s’han reunit a la capital de Bielorússia aquest dijous. «En el context d’una escalada extremadament forta de les amenaces i de l’activitat de les missions nuclears conjuntes de l’OTAN, estem obligats a prendre mesures de represàlia en l’àmbit militar i nuclear», ha dit el ministre rus Xoigú.

«Alguns dels avions bielorussos han sigut convertits per al possible ús d’armes nuclears. Els militars han rebut l’entrenament adequat», ha afegit Xoigú. El sistema de míssils tacticooperatiu Iskander-M és capaç d’utilitzar, no només ogives convencionals, sinó també nuclears, i ja va ser prèviament entregat a Bielorússia. Ha recordat que aquesta iniciativa és dels respectius comandants suprems, gràcies a qui «s’ha organitzat el treball per desplegar armes nuclears no estratègiques de Rússia al territori de Bielorússia».

El seu homòleg bielorús, Jrenin, ha defensat la iniciativa apuntant que «el desplegament d’armes nuclears no estratègiques és una resposta efectiva a la política agressiva dels països hostils contra nosaltres». També ha assenyalat que esperen que el desplegament d’aquestes armes faci pensar «els seus líders (d’Occident) sobre la inadmissibilitat d’una escalada més marcada de la situació a la regió», ha afegit.

 

Suport de Moscou al «germà petit»

Dimitri Peskov, des de Rússia, ha assegurat que, davant la possibilitat de qualsevol alçament popular contra Lukaixenko, Moscou acudiria al rescat. Les seves paraules exactes han sigut les següents: «Naturalment, Rússia té l’obligació de garantir la seguretat de Bielorússia, i òbviament ho farem si una amenaça clara sorgeix». Ja el 2020, durant les protestes contra el frau electoral i en favor de la democràcia, Rússia va ajudar Lukaixenko políticament, i fa anys que recolza econòmicament el país. Aquest vincle l’ha marcat com a blanc de sancions occidentals, més suaus que les aplicades a Rússia, però també molt nocives per a la seva economia.

Tot i que les armes nuclears es trobaran en territori bielorús, Moscou en mantindrà el control. «Rússia no transfereix armes nuclears a la República de Bielorússia: el control sobre aquestes armes i la decisió d’utilitzar-les continua sent de la part russa», ha emfatitzat Xoigú. Aquesta mesura és semblant a la que els EUA apliquen a Itàlia, Alemanya i altres països de l’OTAN que allotgen míssils atòmics nord-americans.

Notícies relacionades

La bona entesa entre Moscou i Minsk no és una cosa recent. Ja al març, Vladímir Putin i Aleksandr Lukaixenko, els presidents d’aquests dos països, van anunciar un acord per al desplegament d’armes nuclears al país, una cosa en la qual han anat més enllà aquest dijous. A l’inici de l’ofensiva russa a Ucraïna, el suport tàcit de Bielorússia va ser clau, ja que des del seu territori les tropes russes van entrar pel nord d’Ucraïna en direcció a Kíiv, la capital del país. 

L’oposició bielorussa a l’exili considera que el seu país d’origen és una mena de ventre tou del Kremlin, i pressiona a les capitals europees per incrementar el règim de sancions per impulsar la inestabilitat a l’interior de Bielorússia. En concret, demanda que s’iniciï un procediment criminal internacional contra el president Lukaixenko, a més de bloquejar el trànsit ferroviari de mercaderies i posar com a condició per al seu aixecament l’alliberament dels presos polítics a les presons bielorusses. Moscou segueix molt de prop l’evolució de l’estat de salut del cap de l’Estat, tot i que analistes polítics vinculats a l’oposició creuen que el Kremlin ja té preparat el reemplaçament: Natalia Koixanova, presidenta del Consell de la República, la Cambra alta del Parlament bielorús.