Orlando Figes: «Rússia castiga Ucraïna per la seva audàcia d’abandonar l’imperi»

¿Putin menteix per justificar la guerra d’Ucraïna?

Són veritats a mitges i interpretacions manipulades. No són mentides respecte als russos, perquè pensen de debò que Ucraïna forma part de la Gran Rússia, i això procedeix de la visió imperial de la historiografia russa del segle XIX. Però el que pensin els russos és irrellevant, perquè Ucraïna és independent des de 1991. I malgrat que tots tenim idees del que són les nostres terres ancestrals, les fronteres s’han establert i han sigut reconegudes.

¿Com d’important ha sigut la tradicional passivitat dels russos perquè el Kremlin pogués iniciar la guerra?

És una pregunta complexa. La passivitat està molt immersa en la cultura política de Rússia i és una resposta a la memòria col·lectiva del que va passar sota el mandat de Stalin. No obstant, sabem pels sondejos que la guerra és popular a Rússia. Que una de les coses que manté Rússia unida és la idea que està sent atacada, que Occident intenta desmantellar-la i que han de defensar-se.

¿Què pensen els russos dels ucraïnesos?

En general, que són també eslaus, lleugerament diferents, culturalment inferiors, però són, en essència, nosaltres. El 1991 (després del final de l’URSS, NDR), en lloc d’elaborar nous llibres d’història, el país va tornar als del segle XIX, i aquest sentit de superioritat sobre els ucraïnesos, aquesta mentalitat que no són mereixedors de confiança perquè la meitat són catòlics o polonesos, busquen trencar amb Rússia o van col·laborar amb els nazis, es va mantenir. Les dues economies i les relacions familiars són tan estretes que per als russos és difícil acceptar que els ucraïnesos vulguin deixar-los. En certa manera, els russos envegen la capacitat dels ucraïnesos de trencar, el seu sentit de la llibertat, els seus vincles més intensos amb Europa, el seu individualisme. El servei no es va aplicar a tot Ucraïna. Tampoc va ser ocupada totalment pels mongols. Per això existeixen diferències entre els dos països que els russos es neguen a veure. Es parla de genocidi. Crec que aquesta guerra és una mena de càstig a una colònia que ha decidit trencar. En les atrocitats comeses hi ha un element de càstig als ucraïnesos per l’audàcia de voler abandonar-los, com en el passat es fuetejava els camperols.

¿Putin es mira Stalin?

Això és simplista. Putin és una barreja d’ideologies verinoses. Treu molt dels blancs (defensors del règim tsarista durant la guerra civil després de la revolució comunista NDR), és a dir, és un antibolxevic, però també dels filòsofs de l’euroasianisme i dels pensadors eslavòfils del segle XIX. Existeix, sens dubte, un element d’estalinisme: ell és un home de la KGB, un producte del sistema de Stalin, molt connectat amb el seu concepte del control social. També és un neoestalinista en la seva visió de Rússia com a imperi.

Donades les derrotes de Rússia, ¿hi ha alguna possibilitat que es replantegi aquesta idea imperialista?

Putin pot proclamar la victòria en qualsevol moment, sempre que mantingui els territoris que controla. Ha conquerit tot el que pot conquerir i ara ho defensarà. No crec que ningú al Govern rus pensi que és possible la caiguda del Govern de Zelenski. Això facilita la transició del pla maximalista al pla minimalista, que consistirà a protegir les quatre repúbliques conquerides. Els russos controlen la majoria del territori a l’est del riu Dnipró. I podrien traçar una línia allà. Això alimentaria no tant la idea imperialista, sinó la idea nacional russa, que sempre ha considerat el Donbass territori històric.

¿La desastrosa campanya militar podria provocar el desmembrament de la Federació Russa?

Com que Rússia ha patit derrotes i Ucraïna ho ha fet tan bé, els objectius de Kíiv s’han radicalitzat. Hi ha gent de l’Administració de Zelenski que, sota la idea de la descolonització, assegura que Rússia és, per naturalesa, agressiva i expansionista. I que l’única manera de frenar-la és dividir-la.

¿Podria passar?

No. Podrien emergir moviments secessionistes a Txetxènia, al Daguestan, però la principal minoria ètnica, els tàrtars, són al mig de Rússia, i és difícil pensar que allà pogués crear-se un Estat.

Vist això a la Rússia de Putin, ¿hi va haver als 90 una veritable transició democràtica?

No hi va haver transició. Essencialment, va ser una transferència de poder amb els comunistes col·locant-se en la forma més confortable possible a la Rússia postcomunista. No hi va haver cap judici. L’FSB va emergir de la KGB amb molt pocs canvis i fins i tot poders incrementats. I han arribat al poder amb Putin. Occident va jugar un paper aquí perquè no estava interessat a construir una societat civil. El que Rússia necessitava era un ‘pla Marshall’, inversions per mantenir la infraestructura i l’Estat de benestar, generar una base per crear un capitalisme genuí. Al seu lloc, hi va haver teràpia de xoc i l’escàndol dels préstecs per accions, de manera que es va generar una oligarquia antidemocràtica. Molts es van apartar de la democràcia perquè ho van perdre tot.

Notícies relacionades

De Vox a Societat Civil Catalana: els vincles espanyols amb Aleksandr Duguin, ideòleg de la guerra a Ucraïna

Aleksándr Duguin, l'ideòleg de Putin

¿Creu que la causa de la democràcia a Rússia està condemnada?

No ho sé. Però fins i tot si se celebressin eleccions lliures, el probable guanyador seria Putin o un altre Putin. La idea que un bon dia els russos s’aixecaran pensant que han de votar per opositors com Garri Kaspàrov o Aleksei Navalni no es produirà. Sí, molta gent ha abandonat Rússia. Però ja va succeir el 1917 després de la revolució bolxevic, amb dos milions de persones. Molts van dir que tornarien aviat, però el règim no va canviar. I als que van tornar per raons patriòtiques els va anar molt malament: o el gulag o prostituir-se políticament.