¿Per què ha guanyat Erdogan les eleccions de Turquia?

El triomf del mandatari semblava impossible. El país es troba actualment sumit en una gravíssima crisi econòmica amb taxes d’inflació altíssimes (50%, tot i que estudis independents la fixaven en el doble) que han encarit enormement el nivell de vida dels ciutadans. A més, el seu creixent autoritarisme i la mala gestió dels devastadors terratrèmols del passat mes de febrer, que van deixar més de 50.000 víctimes mortals al país, semblava que anaven a passar factura al president. 

Per comprendre com Erdogan va poder imposar-se malgrat tot a Kiliçdaroglu, cal tenir en compte diversos aspectes. El primer i més rellevant ha sigut el tomb de l’electorat turc cap al nacionalisme alimentat pel discurs en contra de la guerrilla kurda del PKK i els més de tres milions de refugiats sirians i iraquians que es troben actualment al país anatoli. Les campanyes d’un candidat i l’altre, lluny de centrar-se en aspectes més pràctics, en moltes ocasions han focalitzat el seu discurs en la immigració i la «protecció» de la identitat turca. La campanya de l’AKP, el partit d’Erdogan, lluny de centrar-se en aspectes més pràctics, en moltes ocasions ha enfocat el seu discurs en la immigració i la «protecció» de la identitat turca davant aquests dos elements «disruptors», mirant de desviar l’atenció dels aspectes econòmics donant més pes en els seus discursos a les qüestions identitàries.

Mitjans de comunicació

A més, durant la campanya, Erdogan ha posat al seu serveis tots els recursos de l’Estat per transmetre el seu missatge. El monopoli informatiu va propiciar que la seva campanya copés titulars i espais d’una manera completament desproporcionada davant l’oposició, ja que tots els mitjans de comunicació públics i la major part dels privats es van bolcar en difondre el seu discurs. El cas més significatiu és el de la televisió pública TRT, que ha emès 48 hores de campanya d’Erdogan, mentre que només ha dedicat 32 minuts a Kiliçdaroglu, segons recull un informe de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

A més, la falta d’accés a mitjans crítics des de les zones rurals del país han deixat milions de persones sense cap tipus d’informació sobre la campanya de l’oposició o sense la possibilitat d’accedir a desmentiments d’algunes de les afirmacions realitzades pel president en televisió.

Tant és així que l’OSCE ha denunciat una retòrica «discriminatòria i incendiària», una cobertura parcial de la campanya en mitjans de comunicació, falta d’igualtat d’oportunitats per als candidats presidencials, així com «continus» arrestos de periodistes i bloguers just abans de la segona volta.

Llenguatge incendiari

«Els votants van quedar mal informats per la falta de transparència per part de l’administració electoral i la falta de cobertura mediàtica equilibrada va ser preocupant», ha conclòs el cap de la missió d’observació electoral de l’Oficina per als Drets Humans i les Institucions Democràtiques, Jan Petersen.

Notícies relacionades

Erdogan obté el suport del candidat ultra Sinan Ogan per a la segona volta de les eleccions turques

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En aquest sentit, l’OSCE ha precisat que, si bé els candidats que es presentaven als comicis han pogut exercir la seva campanya electoral amb llibertat, els partidaris de diversos partits de l’oposició han continuat afrontant «intimidació i assetjament», com en la primera volta.

Les eleccions «es van caracteritzar per un llenguatge cada vegada més incendiari i discriminatori durant el període de campanya», ha destacat en un comunicat l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE). «El biaix dels mitjans de comunicació i les contínues restriccions a la llibertat d’expressió» també van crear un camp de joc desigual i van contribuir a un avantatge injustificat» per a Erdogan, malgrat que l’escrutini «va anar bé i va donar als votants l’oportunitat d’elegir entre alternatives polítiques genuïnes», ha afegit l’APCE.